Andreu Farr¨¤s: ¡°La burgesia es queixa quan es crema la f¨¤brica, no els convents¡±

S¡¯ha parlat molt del seny catal¨¤, per¨° Marx, Engels, Kropotkin o Trotski tamb¨¦ van subratllar la rauxa barcelonina i George Orwell va deixar escrit all¨° de ¡°les llambordes dels carrers de Barcelona s¡¯haurien de numerar. Aix¨ª s¡¯estalviaria molta feina a l¡¯hora de fer i desfer les barricades¡±. El periodista Andreu Farr¨¤s (Barcelona, 64 anys) acaba de recollir a Roses de Foc de Barcelona (Edicions 62) els episodis m¨¦s sagnants a la ciutat del per¨ªode entre 1835 i 1937, amb un llarg ep¨ªleg dedicat a les protestes del 2019, posteriors a les sent¨¨ncies dels l¨ªders independentistes. Els factors que van desencadenar cadascuna d¡¯aquelles explosions socials s¨®n diferents, per¨° en el rerefons conflueixen la precarietat i el maldecap que generaven a Madrid.

Pregunta. Barcelona ¨¦s una ciutat emprenyada?

Resposta. Durant els dos ¨²ltims segles, Barcelona ha estat coneguda com la ciutat de les bombes, de les pistoles, de la Rosa de Foc... Hist¨°ricament, ha tingut un ambient inflamable, sobretot quan estava encotillada per les muralles i all¨¤ dins hi havia unes f¨¤briques que contaminaven, uns carrers amb un clavegueram nefast, pisos petits, gent amb situaci¨® de pobresa, jornades inacabables de 12 hores¡­ Era tan coneguda per protagonitzar la revoluci¨® industrial com per ser una ciutat revolucion¨¤ria des del punt de vista sociopol¨ªtic.

P. Per¨°, per qu¨¨ Barcelona? Altres ciutats industrials patien de mancances similars.

R. Tota ciutat industrial tenia aquest component, per¨° a dins d¡¯Espanya, Barcelona era la capital de Catalunya i Catalunya era, juntament amb el Pa¨ªs Basc, l¡¯¨²nic territori on s¡¯havia produ?t la revoluci¨® industrial. A la resta d¡¯Espanya no es produeix la revoluci¨® industrial i no es fa perqu¨¨ a Madrid l¡¯establishment s¡¯hi negava en considerar que la ind¨²stria crearia un ambient revolucionari.

P. Bullangues, jam¨¤ncies, roses de foc, vagues generals... Qu¨¨ tenen en com¨²?

R. No ¨¦s el mateix una bullanga del 1835, que ¨¦s un conflicte que neix d¡¯una desigualtat social, amb d¡¯altres on hi ha altres fonts de conflicte, com la guerra carlina, o difer¨¨ncies entre empresaris i treballadors (la vaga de la Canadenca) o entre sectors diferents de l¡¯esquerra, als Fets de Maig del 1937. Per¨° hi ha algunes analogies, com la insatisfacci¨® social existent, sobretot per les condicions socioecon¨°miques. B¨¦, i a m¨¦s a m¨¦s, Barcelona s¡¯ha emmirallat molt, sobretot, en Par¨ªs, en la Revoluci¨® Francesa, i en la resta d¡¯Europa. S¡¯ha emmirallat molt m¨¦s amb Par¨ªs, amb Londres, amb Manchester, amb Alemanya i molt menys amb Madrid, que mai ha estat un exemple per a les elits catalanes i tampoc per al pensament revolucionari catal¨¤.

P. Avui en dia tampoc?

R. No m¡¯ho sembla. Potser alguna gent interessada a combatre l¡¯actual situaci¨® de correlaci¨® de forces a l¡¯Ajuntament i a la Generalitat dient que Madrid ¨¦s un bon exemple.

Madrid mai ha estat un exemple per a les elits catalanes ni per al pensament revolucionari catal¨¤¡±

P. Les elits empresarials i econ¨°miques s¡¯aprofitaven d¡¯aquells conflictes?

R. Al 1835 la burgesia nom¨¦s es queixa quan es crema la primera f¨¤brica de vapor, la Bonaplata, que ¨¦s assaltada i incendiada, per¨° mentre es cremen convents, no. Per qu¨¨? Perqu¨¨, curiosament, el 1835 i pocs anys despr¨¦s, hi ha una desamortitzaci¨® i amb aquesta desamortitzaci¨® la burgesia es queda aquells convents cremats. I aix¨° fa, per exemple, que el Liceu, la Boqueria i la pla?a Reial, entre d¡¯altres, estiguin constru?ts sobre un antic convent cremat, que representava l¡¯opressi¨® de l¡¯alt clergat, l¡¯opressi¨® dels ordes religiosos sobre el poble ras amb els seus privilegis d¡¯antic R¨¨gim, i aquest incendi ja els va anar b¨¦ a la burgesia, fins i tot a la burgesia m¨¦s moderada.

P. A ulls de Madrid, Barcelona era un maldecap.

R. Era una gran preocupaci¨®, tant ¨¦s aix¨ª que des del 1814, final de la Guerra del Franc¨¨s, fins al 1900, un 70% dels anys Catalunya est¨¤ sota estat de setge o amb les garanties constitucionals suspeses. I durant bona part d¡¯aquest temps, tot i que els catalans representaven el 10% de la poblaci¨® d¡¯Espanya, el 25% de l¡¯ex¨¨rcit estava aquarterat a Catalunya. Em sembla molt indicatiu de com Catalunya ha pesat en la pol¨ªtica espanyola.

P. L¡¯any 1842, amb Espartero, el marqu¨¨s de Rodil va a negociar la pacificaci¨® d¡¯una bullanga i demana una rendici¨® i submissi¨® total. No sembla haver-hi molta voluntat de pacificaci¨®.

R. Depenia dels governs, que fossin moderats o m¨¦s durs. En alguns casos, fins i tot, un mateix personatge, com el general Prim, fa bastonada i pastanaga: d¡¯una banda bombardeja 5.000 cases i despr¨¦s es fa perdonar regalant la Ciutadella a l¡¯Ajuntament de Barcelona i fa que s¡¯enderroqui. Hi ha una constant que ¨¦s el fet que salti el Govern d¡¯Espanya o hi hagi una crisi governamental forta despr¨¦s d¡¯una crisi. Passa amb la Setmana Tr¨¤gica, amb els Fets de Maig i, fins i tot, amb el 2017: la moci¨® de censura que tomba Rajoy.

Des del 1814 fins al 1900 un 70% dels anys Catalunya est¨¤ sota estat de setge o amb les garanties constitucionals suspeses¡±

P. La desconfian?a de Catalunya respecte a Madrid comen?a en aquests 200 anys, malgrat el referent del 1714?

R. ?s dif¨ªcil saber-ho. El 1714 pesa, per¨° el temps ho va calmant. Aquesta desafecci¨® neix a partir de la incomprensi¨® per part de Madrid del que representa el regionalisme catal¨¤, que al principi vol reformar Espanya. Durant la Setmana Tr¨¤gica hi ha unes quantes localitats que proclamen la Rep¨²blica Catalana. La desafecci¨® crec que pesa molt l¡¯any 1898, ¨¦s a dir, la p¨¨rdua de les illes de Cuba. En canvi, a la Setmana Tr¨¤gica, quan curiosament no hi ha cap component catalanista, les autoritats de Madrid difonen que all¨° ¨¦s un moviment separatista perqu¨¨ les altres regions no s¡¯afegeixin. Per¨° all¨° era nom¨¦s una protesta antimilitarista.

P. Fins a quin punt aquestes revolucions s¨®n preparades o improvisades?

R. S¨®n reaccions en un principi sobtades, improvisades, per¨° que despr¨¦s diferents grups intenten treure¡¯n profit. Al 2019 el Tsunami Democr¨¤tic s¨ª que estava organitzat, per¨° les barricades d¡¯Urquinaona qui les va muntar? All¨¤ hi havia una barreja de joves independentistes, de joves anarquistes i de joves nihilistes farts de la situaci¨® de precarietat.