La Barcelona que explora la novel¡¤la

El dia de Sant Jordi, quan la ciutat es muda perqu¨¨ els carrers esdevinguin la p¨¤tria dels llibres, una vella pregunta retorna a les parades on s¡¯exposen les novetats publicades els darrers mesos: ¨¦s Barcelona un espai ben explorat per la novel¡¤la? Algunes reedicions i llibres nous permeten dir s¨ª.

Fa com a m¨ªnim cent anys que el t¨°pic repeteix que la ciutat no ha tingut una bona translaci¨® novel¡¤l¨ªstica. Per¨° a l¡¯Observatori Fabra un lobby empresarial organitza un c¨°ctel per presentar Miquel Comabella, un candidat business frendly a l¡¯alcaldia. Aix¨ª comen?a l¡¯acci¨® d¡¯Igual que ayer, nova entrega de la s¨¨rie protagonitzada per l¡¯aprenent de detectiu privat Jordi Viassolo que est¨¤ escrivint Eduard Palomares. Al cap de poques p¨¤gines, Comabella s¡¯estampa per la carretera de la Rabassada i la seva mort acabar¨¤ sent el catalitzador d¡¯una acci¨® que t¨¦ com a centre de reflexi¨® l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria i les desigualtats socials a la ciutat. No hi ha bona novel¡¤la urbana sin¨® tematitza el conflicte del protagonista amb l¡¯espai.

No gaire lluny d¡¯on Comabella la palma, es diu que Vicente Blasco Ib¨¢?ez va contemplar una panor¨¤mica cl¨¤ssica del Cap i Casal. Des del Tibidabo, imaginava el formigueig hum¨¤ a cada casa i un pensament li va venir al cap: ¡°Quantes novel¡¤les hi ha per fer a Barcelona!¡±. L¡¯an¨¨cdota la va explicar el cr¨ªtic Dom¨¨nec Guans¨¦ el 1929 i l¡¯article pot llegir-se al Panorama cr¨ªtic de la narrativa catalana d¡¯entreguerres. All¨° que plantejava Guans¨¦ a la seva reflexi¨®, titulada precisament ¡°La novel¡¤la de Barcelona¡±, era que la ciutat tenia potencial literari, ¡°una pasta magn¨ªfica¡±, per¨° la literatura catalana no l¡¯estava aprofitant.

D¡¯alguna manera, d¡¯immediat, els fets li donarien la ra¨®. El 1931 el revolucionari rus ¡°Victor Serge¡± publicava en franc¨¨s El naixement de la nostra for?a. Un any abans havia escrit una novel¡¤la assag¨ªstica sobre la seva experi¨¨ncia carcer¨¤ria a Fran?a. Quan en va sortir, el 1917, es va traslladar a Barcelona. Aqu¨ª va connectar amb els cercles anarquistes que pretenien impulsar una vaga general que va ser derrotada. A l¡¯octubre Serge marxaria cap a R¨²ssia i la revoluci¨® sovi¨¨tica esdevindria el seu cor biogr¨¤fic. Per¨° no va oblidar els mesos barcelonins, que van ser la inspiraci¨® autobiogr¨¤fica per a una novel¡¤la que, per fi, s¡¯ha tradu?t al catal¨¤. Ho ha fet V¨ªctor Camarasa i l¡¯ha publicat L¡¯Agulla Daurada.

No hi ha una bona novel¡¤la urbana sin¨® tematitza el conflicte del protagonista amb l¡¯espai

Des de la primera l¨ªnia, la topografia barcelonina ¨¦s clau per a l¡¯acci¨® de la primera part. ¡°Una roca abrupta domina la ciutat, esquerdant l¡¯horitz¨® a les seves masses anguloses¡±. ?s l¡¯altre extrem muntany¨®s de la ciutat. ?s Montju?c i la fortalesa que vigila el formigueig hum¨¤, en aquest cas el moviment obrer. ¡°La for?a obrera s¡¯hi estenia com la sang nova per les art¨¨ries d¡¯un organisme vell¡±. El narrador descobreix la for?a, per exemple, al Caf¨¨ Espanyol. ¡°Aquell gran vest¨ªbul, allargat fins a l¡¯infinit amb miralls imponents emmarcats en or, es fonia amb les terrasses plenes de veus que feien una remor com de brisa entre el fullatge, i amb l¡¯avinguda m¨¦s electritzada, la dels petits teatres, la dels concerts als caf¨¨s, la de les pistes de ball dels gran caf¨¨s obrers¡±. All¨¤, a caf¨¨s i impremtes de premsa radical, connecten europeus que marxen dels pa?sos en guerra mundial perqu¨¨ el seu conflicte ¨¦s un altre. ?s l¡¯obrer. I a Barcelona bullia com experimenta el lector en la descripci¨® d¡¯un tumult pel barri vell.

Els escriptors catalans no van possessionar aquella Barcelona conflictiva com a espai per a les seves ficcions, la que Andreu Farr¨¤s acaba d¡¯historiar a Roses de foc a Barcelona. Qui m¨¦s s¡¯hi va acostar, pel costat fosc, va ser Juli Vallmitjana amb els seus retrats dels baixos fons. El conflicte de classes, sigui com sigui, no va empeltar la narrativa catalana o no ho va fer proporcionalment a la pot¨¨ncia i la conflictivitat que el moviment anarquista tenia aleshores.

No deixa de ser simptom¨¤tic que una fita de la protesta ¡ªla vaga de llogaters¡ª no hagi tingut fins ara la seva versi¨® com a novel¡¤la, i ha estat una novel¡¤la gr¨¤fica: Rebel¡¤li¨®, de Francisco S¨¢nchez, amb dibuixos d¡¯Ana S¨¢inz ¡°Anapurna¡±. Si els protagonistes de la novel¡¤la de Serge s¨®n linotipistes de Solidaridad Obrera, els protagonistes del c¨°mic llegeixen aquest diari. ?s una mem¨°ria de la ciutat en bona mesura desapareguda perqu¨¨ va ser esborrada per les armes despr¨¦s de la guerra, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ no va ser recreada liter¨¤riament.

Per aix¨° t¨¦ sentit fer-se la pregunta: si Barcelona ha estat o no explorada per la novel¡¤la i qu¨¨ s¡¯ha perdut pel fet que no ho hagi estat prou o nom¨¦s ho hagi estat en part. La ciutat moderna, la que reneix durant el segle de la burgesia, al segle XIX, va regenerant tamb¨¦ la seva identitat a trav¨¦s de l¡¯imaginari que sobre ella no han deixat de construir els novel¡¤listes. I qui va entomar el repte amb m¨¦s ambici¨® i talent, poc despr¨¦s que Guans¨¦ planteg¨¦s aquella reflexi¨®, va ser Josep Maria de Sagarra. Vida privada ¨¦s del 1932, per¨° acaba de retornar editada per Narc¨ªs Garolera a la Biblioteca de Cl¨¤ssics Catalans de Barcino. ?s la novel¡¤la de la decad¨¨ncia de la noblesa local i l¡¯aparici¨® d¡¯una burgesia fr¨ªvola que s¡¯entrecreua a les festes o al llit i explora el Xino per desafiar la seva pr¨°pia moral.

Aquest viatge al Raval, de nord a sud, el fa tamb¨¦ el protagonista de M¨ªster Evasi¨® de Blai Bonet. La primera edici¨® era del 1969, ara l¡¯ha recuperada Club Editor i per primera vegada es publica integrant els fragments retallats per la censura. Llegida en la tradici¨® de la novel¡¤la barcelonina, aquesta, com farien d¡¯altres escrites en castell¨¤, segurament tamb¨¦ abordava l¡¯assumpte m¨¦s rellevant de la ficci¨® sobre la capital catalana: el xoc identitari provocat per la immigraci¨®. ?s un tema protot¨ªpic d¡¯una novel¡¤la urbana realista en qu¨¨ s¡¯aborden les relacions de classe, poder i diners. Perqu¨¨ la novel¡¤la, com la ciutat moderna, ¨¦s burgesa i, quan arrisca, evidencia els l¨ªmits morals i materials que s¡¯entrecreuen en la urbs capitalista. ?s un formigueix que aconsegueix mostrar sencer Eduard M¨¢rquez a 1969. Aquesta experimental novel¡¤la documental ¨¦s una de les millors reconstruccions liter¨¤ries de la vida a Barcelona, una fita magn¨¨tica en la comprensi¨® de les tensions durant l¡¯¨²ltim franquisme.

Els conflictes del present ja s¨®n uns altres. S¡¯han publicat dues narracions l¡¯acci¨® de les quals transcorre a Barcelona, totes dues escrites per dones: Los astronautas, de Laura Ferrero, i Consum preferent, d¡¯Andrea Genovart. Los astronautas ¨¦s una ficci¨® intimista de base autobiogr¨¤fica que, meditant sobre la fam¨ªlia, pensa la pr¨°pia identitat descobrint la dels pares. La ciutat ¨¦s un escenari. Ella s¡¯est¨¤ al pis del carrer Amig¨® on la seva mare viur¨¤ quan es divorcia, l¡¯acompanya al Cl¨ªnic o s¡¯asseu amb el pare al carrer Mandri. En canvi, a la de Genovart, Barcelona no ¨¦s accidental sin¨® central: ¨¦s una novel¡¤la del xoc de la protagonista amb la seva circumst¨¤ncia. I aquesta ¨¦s la nostra. Ella furga i furga en les seves impostures: la dels precaris culturals, l¡¯Abacus o els culturetes responsables que sedem la nostra consci¨¨ncia cr¨ªtica passejant la mirada a l¡¯exposici¨® del World Press Photo al CCCB. ?s una narradora irada, ansiosa, perqu¨¨ viu el conflicte del present en aquesta ciutat. Com a les millors novel¡¤les urbanes, Barcelona, aqu¨ª, amena?a.