O potser simplement li regalar¨¦ una rosa (i un llibre!)

Mentre la resta mirem els aparadors, les llistes i les not¨ªcies sobre novetats ¨Csense oblidar els jardins, on comencen a despuntar les roses¨C, els llibreters observen el cel. Aquests dies anticipatoris estan dividits entre l¡¯afany i la desesperaci¨® que plogui d¡¯una vegada, com tots volem, i la por que el feli? succ¨¦s passi precisament el diumenge 23 d¡¯abril, mira si hi ha hagut dies i si n¡¯hi haur¨¤. En el record, la desfeta de l¡¯any passat, en qu¨¨, com si no haguessin estat prou doloroses les cites pand¨¨miques pr¨¨vies, aquestes edicions de s¨ª per¨° no, el cel es va acarnissar amb la festa i el que va comen?ar com una jornada estupenda de recuperaci¨® completa va acabar com el rosari de l¡¯aurora mullada. Aix¨° de l¡¯abril passat va ser cruel de deb¨°: no ens traurem del cap les imatges dram¨¤tiques, dignes del mons¨® a Rishikesh, de les parades volant, les casetes enfonsant-se, els autors i el p¨²blic xops, els llibres destru?ts; com diria (cantaria) Leonardo Favio ¨Ci valgui la cita d¡¯O quiz¨¢ simplemente le regale una rosa (Leonardo, no es descuidi del llibre!): ¡°Presurosa la gente / pasaba, corr¨ªa / y desierta qued¨® / la ciudad pues llov¨ªa¡±. I plovia i plovia.

¡°?s clar, que plogui, que plogui, que fa tanta falta¡±, em diu esportivament la llibretera Marta Ramoneda traginant per La Central del carrer de Mallorca, ficada en els preparatius. ¡°Per¨° si pogu¨¦s fer bon dia nom¨¦s diumenge¡­¡±. I ¨¦s que els llibreters somien amb un Sant Jordi normal i lluent, dels de tota la vida, com si l¡¯armadura del sant reflect¨ªs enlluernadora un dia assolellat, de cel blau; i sobretot un dia sec, d¡¯aquests que en portem tants, encara que desitjar-ho sembli un anatema enmig de la sequera que ens afligeix.

Sant Jordi ser¨¤ un diumenge, i si la meteorologia hi ajuda (als llibres, no al camp), la jornada pot ser magn¨ªfica. Encara que n¡¯hi haur¨¤ que trobaran a faltar aquell divertit estr¨¨s d¡¯aprofitar el migdia per sortir de la feina a la recerca de p¨¤gines i p¨¨tals, o d¡¯esperar fins a la tarda i llavors agafar el que hi hagi. Sigui com sigui, si en tenim de ganes de tornar a passejar entre multituds joiosament enderiades en la gran festa del llibre i de la rosa! Que amb aquests dos elements ser¨¤ monotem¨¤tica, ja que les botigues no han estat autoritzades a obrir.

Els pol¨ªtics intentaran que comprem, amb cada rosa i cada llibre, un model (el seu) de ciutat

Cadasc¨² t¨¦ la seva forma de viure la Diada, que aquesta vegada tindr¨¤ una inevitable gran c¨¤rrega pol¨ªtica atesa la proximitat dels comicis municipals. Els pol¨ªtics intentaran que comprem, amb cada rosa i cada llibre, un model (el seu) de ciutat. El nou eix de passeig de Consell de Cent sens dubte es presentar¨¤, estigui com estigui, com un roserar colauista, el parad¨ªs prom¨¨s. D¡¯altres intentaran visualitzar-lo com un mur divisor de dues Barcelones (l¡¯afortunada i la sense sort), una llarga espina a l¡¯Eixample o una excentricitat tan innecess¨¤ria (gratu?ta segur que no ho ¨¦s) com els jardins penjants de Babil¨°nia. En tot cas, veure com encaixen en aquesta superilla les roses i els llibres ser¨¤ cosa de veure.

En realitat, debats a banda, per descomptat hi ha dos elements comuns indispensables per a tothom a la Diada: aconseguir (com a m¨ªnim) una rosa i un llibre. Part de la gr¨¤cia de la jornada ¨¦s decidir quin llibre, cosa que converteix tota la ciutadania, per un dia, en prescriptors literaris ¨Cjo et regalo el que considero que has de llegir¨C, tasca delicada que es pot viure alegrement o amb una certa dosi d¡¯angoixa (¡°i si l¡¯espifio¡±?¡±, amb l¡¯afegit ¡°i si ja el t¨¦?¡±).

Regalar un llibre no ¨¦s qualsevol cosa: parafrasejant William Munny, el personatge de Clint Eastwood a Sense perd¨®, quan li regales un llibre a alg¨² no nom¨¦s el condiciones a llegir-lo, sin¨® que li impedeixes que, almenys mentre llegeix el que li has regalat, en llegeixi un altre (potser un altre de millor?). Una de les coses m¨¦s curioses d¡¯observar ¨¦s l¡¯angoixa amb qu¨¨ alguns s¡¯obsessionen per no equivocar-se en l¡¯elecci¨®. Se¡¯ls veu davant la paradeta o la taula de la llibreria, sostenint pensatius el llibre com Hamlet la calavera. Ser¨¤ o no ser¨¤ aquest? Equivocar-se pot ser letal en el cas de l¡¯alt percentatge de persones que, segons les estad¨ªstiques, a l¡¯any nom¨¦s llegeixen el llibre que reben per Sant Jordi. D¡¯altra banda, compte!, el llibre que regales tamb¨¦ diu molt de tu: triar un t¨ªtol ¨¦s de vegades un striptease emocional.

?s sabut que la Diada ¨¦s jornada en qu¨¨, a l¡¯altre extrem dels compradors ocasionals, molts compradors habituals de llibres es retreuen, tot renegant per les cues i la gentada. ?s freq¨¹ent sentir-los expressar que ¨¦s el pitjor dia per anar a comprar un llibre. Per¨°, d¡¯altra banda, com es pot, en consci¨¨ncia, romandre aliens al nucli ¨Ccomprar un llibre¨C de la gran festivitat del llibre, al qual devem veneraci¨® si no amor, i on tot et convida a comprar? La soluci¨® al dilema ¨¦s llan?ar-se sense complexos a fer-ho, a comprar, compulsivament, com m¨¦s llibres millor, regala i tamb¨¦ regala¡¯t: ja els llegir¨¤s algun dia. Viure les llibreries atape?des i bullicioses, encara que t¡¯empentin i caiguis sobre la secci¨® de novel¡¤la negra o tinguis temps de llegir-te mig assaig mentre fas cua a la caixa, ¨¦s un goig. La festa del llibre ¨¦s tamb¨¦ la de tots els que l¡¯estimem, aix¨ª que, com no participar-hi? La germandat del llibre, encara que sigui ocasional, fa estranys companys de llit, i ¨¦s un bon dia per entaular divertides converses quan la circulaci¨® es fa impossible en parades i llibreries, o noves i curioses amistats.

Les firmes s¨®n una altra cosa que mobilitza la gent. Aquest impuls curi¨®s d¡¯aconseguir la dedicat¨°ria de l¡¯autor que t¡¯agrada o que et garantir¨¤ l¡¯enveja del qui no la t¨¦, o l¡¯agra?ment etern del que rebr¨¤ el llibre signat. Es veuen actes abnegats, hores d¡¯espera per aconseguir una dedicat¨°ria (¡°¨¦s per a la meva dona, vinga, posi-li unes l¨ªnies¡±). Gent que porta els llibres de casa per aprofitar l¡¯ocasi¨®, divertides confusions (¡°ja l¡¯hi signo, per¨° l¡¯autor no soc jo¡±), escenes emocionants (¡°ning¨² m¡¯ha donat el que m¡¯ha donat vost¨¨ llegint-lo¡±). ?s molt f¨¤cil encomanar-se de la febre de la firma, encara que no t¡¯ho haguessis plantejat. Veus la cua, l¡¯anhel, i et dius, per qu¨¨ no? Esperar a la fila de l¡¯autor d¡¯¨¨xit, tot observant al costat els que no signen ni un exemplar (sol perpetrar-se aquesta crueltat a les paradetes), et permet fer fondes reflexions sobre la naturalesa humana. Perqu¨¨ la Diada tamb¨¦ ¨¦s una fira de vanitats, d¡¯exhibir m¨²scul literari (escriptors i editorials), una pujada d¡¯¨¤nims per a alguns i un bany de realitat per a d¡¯altres. I un negoci, no ho oblidem. Per¨°, d¡¯alguna manera, els negocis amb llibres semblen menys mercantilistes, m¨¦s sans que els altres.

I despr¨¦s, last but not least, hi ha les roses. De les m¨¦s belles i cares a les m¨¦s humils i senzilles, roses de luxe i roses obreres, roses matineres i d¡¯¨²ltima hora desesperada, roses reivindicatives, aliment¨¤ries, de viatge de fi de curs, roses per fer-se perdonar, clandestines, d¡¯amor nou i d¡¯amor de sempre; roses gitanes i ol¨¦. Tantes roses. Que una cosa tan natural, perible i fr¨¤gil s¡¯associ? al llibre, que ¨¦s resultat d¡¯un elaborat proc¨¦s intel¡¤lectual i editorial, que ¨¦s estable, s¨°lid (malgrat el que es va veure a la torbonada de l¡¯any passat) i perdurable, ¨¦s un dels bonics misteris de Sant Jordi, d¡¯aquesta rara alqu¨ªmia b¨¤sica de la festa que ajunta els aparents oposats de la flor i la ra¨®, tot i que... quantes hist¨°ries caben en una rosa i quanta poesia i bellesa en un llibre.

I per acabar, unes recomanacions vehements i personals, de pre¨¤mbul al gran desplegament que segueix: Las guerras apaches, polvo y sangre en la ¨²ltima frontera del salvaje oeste, de Paul Andrew Hutton (Desperta Ferro); Los pr¨ªncipes de Sambalpur, d¡¯Abir Mukherjee (Salamandra); H. P. Lovecraft, cartas 1, recopilat per Javier Calvo (Aristas Mart¨ªnez); Tutankam¨®n, fara¨®n, icono, enigma, de Joyce Tyldesley (?tico de los Libros); Los presos de Colditz, de Ben Mcintyre (Cr¨ªtica); Stalingrado, la batalla contada por los alemanes, de Jonathan Trigg (Pasado y Presente) i¡­ ¨¦s clar, el cl¨¤ssic La sequ¨ªa, de J. G. Ballard (Minotauro).

Compreu llibres i regaleu roses, som-hi, que no hi ha cap altre dia com aquest.