Balzac i el matrimoni

L¡¯editorial Hermida acaba d¡¯oferir als lectors el volum XVII i ¨²ltim de La com¨¨dia humana, de Balzac (1799-1850), en versi¨® castellana. Per als que no llegeixin franc¨¨s, aquestes seran durant molt de temps l¡¯edici¨® i les traduccions de refer¨¨ncia. Els franc¨°fons tenen a la seva disposici¨® els dotze volums de La Pl¨¦iade (Gallimard), perfectament editats, prologats i anotats.

Una de les obres que inclou aquesta ¨²ltima entrega d¡¯Hermida Editores ¨¦s Fisiologia del matrimoni, del cicle ¡°Estudis anal¨ªtics¡±. Balzac va publicar aquesta obra l¡¯any 1829, amb un t¨ªtol for?a m¨¦s expl¨ªcit: Fisiologia del matrimoni o meditacions de filosofia ecl¨¨ctica sobre la felicitat i la desgr¨¤cia conjugals, publicat per un solter jove ¡ªllavors l¡¯escriptor tenia trenta anys. Per¨° Balzac semblava tenir de naixement coneixen?a de totes les coses del seu temps i de la vida: aix¨ª ho demostra el conjunt de la seva obra, indispensable per a tota persona que vulgui saber qu¨¨ va passar a Fran?a entre la Revoluci¨® i el Segon Imperi.

A banda els seus dots d¡¯observador, Balzac coneixia la literatura que Fran?a havia generat a l¡¯entorn de la vida conjugal i extraconjugal, m¨¦s concretament les novel¡¤les llibertines del segle XVIII ¡ªa m¨¦s de La princesa de Cl¨¨ves¡ª , obres festives, er¨°tiques i m¨¦s o menys esvalotades d¡¯autors com Cr¨¦billon, Fougeret de Monbron, Diderot, R¨¦tif de la Bretonne i d¡¯altres, avui poc llegits aqu¨ª i a Fran?a. S¨®n novel¡¤les d¡¯una qualitat variable, per¨° que comen?aven totes a minar els fonaments de la moral matrimonial m¨¦s ortodoxa. Adulteris n¡¯hi ha hagut sempre, en aquest m¨®n, per¨° la literatura francesa dels segles XVII i XVIII posseeix el m¨¨rit d¡¯haver convertit la figura de l¡¯amant (la ma?tresse, paraula digna) en una veritable instituci¨®, que a Barcelona va ser imitada fins a meitat del segle XX per a confort del marit i consol del matrimoni.

Per molt que sant Pau (I Cor, 7, 10-11) proclam¨¦s la indissolubilitat del matrimoni, les aventures extramatrimonials sempre han estat a l¡¯ordre del dia... o del desig. Des del punt de vista de l¡¯organitzaci¨® del cos social, no hi ha dubte que el matrimoni ¨¦s una garantia d¡¯estabilitat; per¨° des del punt de vista de la libido ¨¦s una estructura massa tancada, cada dia m¨¦s fr¨¤gil, potser condemnada a desapar¨¨ixer: tota la vida amb la mateixa persona al costat pot convertir-se en una veritable tortura; per aix¨° les dones ¡°antigues¡± no feien cabal de les trapelleries dels seus homes: el que calia conservar, abans que res, era el patrimoni; l¡¯amor ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de conservar.

De tot aix¨° parla Balzac en aquest llibre, amb una moderaci¨® en el dibuix o la narraci¨® dels quadres conjugals que l¡¯allunya for?a del que ell mateix havia llegit, com hem comentat, als llibres dels llibertins. L¡¯explicaci¨® d¡¯aquesta raresa ¨¦s molt senzilla: els autors del segle XVIII eren quasi sempre membres de la noblesa i escrivien per als seus pars; Balzac va n¨¦ixer despr¨¦s de la Revoluci¨® i sabia que s¡¯adre?ava en especial a un p¨²blic burg¨¨s ¡ªuna classe que va cr¨¦ixer fins fer-se hegem¨°nica al llarg dels seus anys de vida¡ª, i que aquest p¨²blic, com es va veure al llarg de tot el segle XIX, tirava a la pudic¨ªcia, la hipocresia, les aparences, la mentida, el tripijoc, el super¨¤vit, la falsia i l¡¯aventura. Tamb¨¦ tirava a la ci¨¨ncia positiva, i per aix¨° Balzac defensa en aquest llibre una visi¨® ¡°cient¨ªfica¡± de la vida conjugal, basada en l¡¯observaci¨® dels costums respectius de la parella per fer la vida conjugal senzillament m¨¦s passadora. De passi¨®, escassa, i Balzac donava per descomptada la licitud de l¡¯adulteri ¡ªcosa, per cert, que al seu temps els homes podien practicar amb molta m¨¦s llibertat que les dones, les quals (les riques) havien sigut molt m¨¦s lliures al segle XVIII que al seu temps.

La hist¨°ria de les civilitzacions ha anat avan?ant, per¨° avui ¨¦s tan cert com ahir que Europa ha conservat la instituci¨® del matrimoni, com ho ¨¦s que la major part d¡¯?frica i del sud asi¨¤tic ha conservat la polig¨¤mia. Tamb¨¦ hi ha llocs en qu¨¨ ¨¦s viva la poli¨¤ndria: tenir una dona m¨¦s d¡¯un home. Aix¨° s¨ª: els costums de la nostra civilitzada Europa han canviat enormement entre 1850 i els nostres dies: cada dia agafen m¨¦s volada les unions provisionals ¡ªmentre duri el desig, no mentre duri l¡¯amor o l¡¯amistat, que s¨®n una altra cosa¡ª, com l¡¯agafen les relacions obertes i la llei an¨¤rquica de l¡¯anar per feina o del ¡°tal dia far¨¤ un any¡± (ja molt estesa en les relacions gais).

Al cap i a la fi, potser perqu¨¨ coneixia el dret civil rom¨¤, Erasme ja va dir al segle XVI que el celibat dels clergues acabaria malament (i aix¨ª s¡¯ha vist) i que el car¨¤cter indissoluble del matrimoni ¡ªencara vigent en l¡¯¨¤mbit de la religi¨® cat¨°lica, no en l¡¯¨¤mbit del dret civil¡ª era un a priori massa dif¨ªcil d¡¯acceptar. Aix¨° equival a dir que el matrimoni ¨¦s una instituci¨® que ha estat en crisi al llarg de tota l¡¯edat moderna i la contempor¨¤nia, per¨° que, a pesar de tot, misteriosament, s¡¯aguanta.