¡®Marramaus¡¯, d¡¯Enric Casasses: L¡¯est¨¨tica d¡¯un flot¨® de coses

El febrer del 2020, el poeta, narrador, dramaturg i traductor Enric Casasses i Figueres guanyava el cinquanta-dos¨¨ Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes i el va acceptar irritat, i carregat de raons, perqu¨¨ aleshores el president d¡¯?mnium, Jordi Cuixart, cremava les hores a la pres¨®. Rebuda la bona nova, a la roda de premsa, Casasses va dir que empunyava el guard¨® amb respecte i que se sentia pla patumitzat. Pr¨°pia d¡¯aquest pa¨ªs, que tan sovint assenyala un sol home per cada desert per c¨®rrer i alhora s¡¯espera que el regui ell tot sol, la patumitzaci¨® sol amagar un enterro a la bestreta. No va ser el cas. Casasses ha continuat fent la seva, al seu i als pobles del costat.

Enll¨¤ d¡¯aix¨°, aquell any es va produir una entremaliadura astral. En realitat, Casasses havia d¡¯haver guanyat el cinquanta-un¨¨ PHLC, perqu¨¨ el paio nasqu¨¦ l¡¯any 51, perqu¨¨ el premi d¡¯?mnium neix l¡¯any 69, perqu¨¨ Casasses el rep amb 69 anys i perqu¨¨ el primer PHLC (atorgat a Jordi Rubi¨® i Balaguer) hauria d¡¯haver computat com la fita zero i no pas com l¡¯una. Dit d¡¯una altra manera, la f¨®rmula secreta, que el 2020 es va fer carn, era aquesta, 51-69-69-51. A m¨¦s a m¨¦s, la carrera del poeta i el premi tenien, aquell any, si fa no fa, la mateixa edat, devora mig segle, dia amunt, dia avall.

El poeta est¨¤ ben en deforma, com sempre, que ¨¦s el que volem els ionquis d¡¯ell, que la merca no baixi i que el xai

no xaiegi

Tres febrers despr¨¦s, l¡¯escardalenc canut, el barcelonoescalenc, ha publicat Marramaus, una tria d¡¯apunts, d¡¯impressions pescades a les seves llibretes dels ¨²ltims vint anys. Jo, que espero cada llibre de l¡¯Enric Casasses amb l¡¯ai i el posat del qui espera l¡¯autob¨²s, ¨¦s a dir, desitjant que no trigui gaire i que un cop dins hi corri l¡¯aire, ara llegit puc dir que el poeta est¨¤ ben en deforma, una mica com sempre, que ¨¦s el que volem els ionquis d¡¯ell, tamb¨¦ se¡¯n pot dir clients, que la merca no baixi i que el xai no xaiegi.

Els papers de Marramaus s¨®n heter¨°clits i fragmentaris. Ja n¡¯hi ha, d¡¯unitat de fondo, perqu¨¨ el rapsode i el rapero b¨¦ s¨®n part d¡¯aquella unitat infinita que Jord¨¤ Bru veia en l¡¯Univers. Passa, per¨°, que Casasses tan aviat s¡¯encaterina amb la forma sonora de la llengua com passeja els ulls per un quadro d¡¯en Dal¨ª, ara s¡¯apunta al carro pantol¨°gic de Francesc Pujols (i d¡¯Alexandre Deulofeu) per atendre el m¨®n amb bon humor, ara es desapunta del 15-M o del plagi per anticipaci¨® del Maig del 68 i se¡¯n va a sentir aquelles sardanes amb sentina que nom¨¦s es poden tocar a l¡¯Escala i, en acabat, puja per l¡¯escala de (Max) Jacob com un ¨¤ngel de la prosa po¨¨tica, com qui es fa un ou ferrat.

La ci¨¨ncia quan coixeja, els c¨¤tars, les dones que s¨®n radere de tot, el pa torrat i el vi negre, els trobadors, V¨ªctor Catal¨¤ i Blake i Swift i Llull, a Marramaus hi trobareu, com qui diu, en directe diferit, la m¨²sica d¡¯un cap i d¡¯un cos que neden pel riu de les segl¨²ries i tot tot els interpel¡¤la, tot tot els crida, tot els frega llevat de la mort, que aquesta s¡¯haur¨¤ d¡¯esperar que fem un sopar de cendra i ara no ¨¦s el cas. A m¨¦s a m¨¦s, sabreu qu¨¨ se sent sent una llibreta de l¡¯Enric Casasses. Veureu que de vegades hi posa un text nial, a la manera d¡¯aquell ou covat per¨° barloc que es deixa al ponedor perqu¨¨ les gallines s¡¯hi sentin cridades a, i llavors aquest text nial li¡¯n fa pondre d¡¯altres, covar-ne d¡¯altres gr¨¤cies amb ell. A voltes hi ha un dibuix, el record d¡¯un acolloniment nocturn, la joia d¡¯haver llegit no s¨¦ qu¨¨ com si fos el primer dia que troba l¡¯equival¨¨ncia entre la lletra, la cosa, la sensaci¨® i el sentit.

Jo ara perdria un espai preci¨®s si el dediqu¨¦s a glossar l¡¯obra incompleta de l¡¯Enric Casasses. Busqueu-la i s¨ª dall¨° ja la trobareu. S¨ª que vull dir, emper¨°, que en on m¨¦s brilla, i ara s¨ª que ¨¦s el cas, ¨¦s en aquesta esp¨¨cie de llibre que ¨¦s Marramaus. A mi em recorda el g¨¨nere del trattarello (el tractaret), mot que Giorgio Manganelli fa servir per batejar la seva producci¨®, aquells reculls d¡¯hip¨°tesis i de jocs, de curiositats per¨° tamb¨¦ d¡¯angoixes, viatges i faules, d¡¯anar escarbotant endins (aix¨ª va definir en Mir¨® la seva manera d¡¯entendre la pintura) una vegada rere l¡¯altra, cap al Centre, sabent que l¡¯Univers penja al buit i ens fa el buit, per¨° revoltant-se contra la pobr¨ªssima idea segons la qual tot aquest teatr¨ª ¨¦s, i no m¡¯¨¦s, perqu¨¨ s¨ª.

Marramaus?

Enric Casasses?
Editorial Emp¨²ries
384 p¨¤gines. 18,50 euros / @7,99