El temps condensat

?s sabut que la novel¡¤la de Proust, A la recerca del temps perdut, presenta a la primera p¨¤gina, i a l¡¯¨²ltima, la paraula temps, que es troba al t¨ªtol general de l¡¯obra. Comen?a, en llengua original: ¡°Longtemps je me suis couch¨¦ de bonne heure¡±, i acaba amb una frase llarga, res estrany en aquest llibre, l¡¯¨²ltima paraula de la qual, amb inicial maj¨²scula, ¨¦s Temps.

No presenta cap problema, quan es tradueix, acabar el llibre amb aquesta paraula, fonamental en el transcurs dels milers de p¨¤gines de l¡¯obra, per¨° s¨ª que n¡¯hi ha, en catal¨¤ i en castell¨¤, per poder comen?ar amb la paraula temps, com fa el franc¨¨s dins la paraula composta: longtemps. Josep Maria Pinto (Viena) no podia fer altra cosa, a l¡¯inici del llibre, que traduir ¡°Durant molt [de] temps me¡¯n vaig anar a dormir d¡¯hora¡±. L¡¯antiga traducci¨® d¡¯Estela Canto (Losada), que sol llegir-se nom¨¦s a l¡¯Argentina, hi posava: ¡°Durante mucho tiempo me acost¨¦ temprano¡±, tamb¨¦ molt correcta. Mauro Armi?o (Valdemar), que va oferir a partir de l¡¯any 2000 una excel¡¤lent traducci¨® i, a m¨¦s, la m¨¦s completa, anotada i documentada de les edicions que s¡¯han publicat mai en castell¨¤, va traduir: ¡°Mucho tiempo me acost¨¦ temprano¡±: ¨¦s lleugerament incorrecta segons la gram¨¤tica d¡¯aquella llengua, per¨° t¨¦ l¡¯avantatge d¡¯acostar-se molt a la brevetat sentencio?sa de la frase francesa. Per fi, les traductores Mar¨ªa Teresa Gallego i Amaya Garc¨ªa, que han comen?at a difondre una nova traducci¨® castellana de La Recher?che, complica la llengua per amor d¡¯exact¨ªssima correcci¨® gramatical: ¡°Durante mucho tiempo me estuve acostando temprano¡±. El pronom me podria anar agafat al verb i llavors la frase seria una mica m¨¦s euf¨°nica, descomptant, ¨¦s clar, que la fon¨¨tica i la pros¨°dia de les lleng¨¹es francesa i castellana no tenen res a veure entre si (guanya quasi sempre el franc¨¨s, llevat d¡¯alguna paraula castellana d¡¯origen ¨¤rab; vegeu si no la difer¨¨ncia entre oiseau i p¨¢jaro; el catal¨¤, per contra, t¨¦ una m¨¦s gran proximitat a la fon¨¨tica i la pros¨°dia del franc¨¨s: vegeu, per cas, oiseau, ocell). No tenim a m¨¤ les antigues traduccions de Menasch¨¦ (Santiago Rueda) o la de Salinas, Quiroga i Berges, per¨° les que hem esmentat s¨®n millors. Potser n¡¯hi ha m¨¦s ¡ªparcials, segur¡ª per¨° no les hem vist.

La traducci¨® de Gallego i Garc¨ªa ha estat editada per Alba quan el mercat sembla saturat de recerques, potser perqu¨¨ era un projecte de fa temps, i que costa molt de culminar atesa l¡¯enorme dificultat de la traducci¨® i l¡¯enorme llargada del llibre. Per¨° no costa gens afirmar que ¨¦s una traducci¨® que t¨¦ les seves virtuts ¡ªencara que preferim les dues catalanes, en funci¨® ja no solament de la traducci¨®, sin¨® de les caracter¨ªstiques de la llengua ¡°de sortida¡±. L¡¯editorial Alba, amb seu a Barcelona, ha donat en llengua castellana una quantitat enorme de cl¨¤ssics universals, generalment molt ben vessats al castell¨¤, i qualsevol lector com¨² n¡¯ha d¡¯estar agra?t. Alba ha fet unes edicions que la col¡¤loquen en el primer lloc de les contribucions d¡¯una editorial a la difusi¨® de la literatura estrangera a Espanya. Les edicions acad¨¨miques de Cr¨ªtica i de Castalia s¨®n ¨²tils per al lector universitari (que ja no llegeix, per cert), per¨° no tant per al lector com¨².

Proust es va passar m¨¦s de mitja vida freq¨¹entant els salons de Par¨ªs ¡ªliteraris, profans i prostibularis, tot compta¡ª, i quan va tenir clar quin projecte tenia al cap i com l¡¯havia de redactar, va escriure la primera i totes les altres frases de La recherche sense gaireb¨¦ sortir de casa. Havia viscut un temps vari, amb els esclats de la belle ¨¦poque i els esclats m¨¦s tenebrosos de l¡¯afer Dreyfus i de la Gran Guerra. Si s¡¯hagu¨¦s emmirallat en Saint-Simon o en Chateaubriand, hauria escrit una mena de cr¨°nica hist¨°rica ad¨¦s objectiva, ad¨¦s amb tinta rom¨¤ntica; per¨° va inventar una cosa nova. A la hist¨°ria han passat moltes coses, la major part de les quals no han estat viscudes per nosaltres, i aquests fets sempre han estat presentats com un dip¨°sit factual que no tenia per qu¨¨ afectar-nos: ¡°A mi qu¨¨ em fa, que C¨¨sar fos assassinat!¡±; ¡°Els cartaginesos van ser eliminats per Roma?, qu¨¨ m¡¯importa!¡±; ¡°Ara no em parli del Comprom¨ªs de Casp, per dues raons: ni s¨¦ quan va passar, ni cal saber-ho¡±, dir¨¤ un estol, m¨¦s gran com m¨¦s va ¡ªvegeu els ¨ªndexs de comprensi¨® lectora de l¡¯alumnat catal¨¤.

Proust, per contra, va convertir en temps viu, en temps present en la consci¨¨ncia del narrador, per tant subjectiu, tot all¨° de qu¨¨ va tenir not¨ªcia: des de les tafaneries que sentia a l¡¯Hotel Ritz, fins a la bellesa d¡¯un Vermeer o del Parten¨®, passant per tota la hist¨°ria i la cultura de qualsevol temps. Diguem que l¡¯experi¨¨ncia del temps com a rememoraci¨® i les reminisc¨¨n?cies actualitzades constitueixen per a l¡¯autor una manera in¨¨dita d¡¯inscriure¡¯s en el complex edifici del que entenem boirosament per Hist¨°ria. L¡¯ideal seria fer-ho escrivint, com Proust; per¨° D¨¦u-n¡¯hi-do si ho fem llegint els milers de p¨¤gines seves.