Regina Rodr¨ªguez Sirvent: ¡°Soc una comercial nada. Abans d¡¯escriure la primera paraula, ja l¡¯estava venent¡±

Regina Rodr¨ªguez Sirvent (Puig?cerd¨¤, 1983) tenia una confian?a absoluta en la seva hist¨°ria, la d¡¯una noia de 23 anys que se¡¯n va a fer d¡¯au-pair a Atlanta quan acaba la carrera de Psicologia perqu¨¨ no sap quin rumb donar a la seva vida. Aix¨ª mateix se sentia l¡¯autora quan va emprendre aquest viatge cap als Estats Units, que amb el t¨ªtol Les calces al sol (La Campana) s¡¯ha convertit en un ¨¨xit que els lectors no paren de recomanar.

Pregunta. Va per la dotzena edici¨®.

Resposta. He picat molta pedra i m¡¯he intentat moure molt, he enviat moltes calces. He tingut la sort de poder anar per tot Catalunya, de parlar amb moltes lectores, hi ha molts lectors que m¡¯escriuen, i tothom em diu que no pot parar de recomanar-la. Soc una comercial nada. ?s que no ho puc evitar. De fet, abans d¡¯escriure la primera paraula d¡¯aquest llibre, ja l¡¯estava venent. Per¨° el llibre va sol, la hist¨°ria va sola, i ha funcionat el fenomen boca-orella.

P. Per¨°, per qu¨¨ creu que la gent connecta tant amb la hist¨°ria?

R. Part del secret ¨¦s que parla d¡¯hist¨°?ries universals. ?s a dir, parla de personatges com la iaia, que ¨¦s intercultural. Les iaies s¨®n pr¨¤cticament ¨¦ssers divins, saben de la vida m¨¦s que ning¨², saben qu¨¨ ¨¦s el que et conv¨¦. Crec que molta gent se sent identificada amb molts personatges, que ¨¦s una novel¡¤la amb moltes edats diferents, des de la iaia fins als nens, la protagonista, els pares, els ve?ns... I tamb¨¦ hi ha problemes universals, com el rid¨ªcul o com sentir-se perduda, que pot passar a qualsevol edat.

P. No t¨¦ un punt d¡¯irresponsable, la Rita Racons?

R. Jo crec que no. Ella el que fa prevaler a la vida, com em passa a mi, ¨¦s fer que aquesta vida valgui la pena i sentir que els esfor?os que fas en el que estimes serveixin d¡¯alguna cosa. I si l¡¯Aksel el que necessita ¨¦s trobar el flow, far¨¤ el que calgui perqu¨¨ el trobi.

P. Comen?a amb un punt inversemblant, quan la Rita, un cop als Estats Units, s¡¯adona que se¡¯n va a passar un any amb una fam¨ªlia per fer d¡¯au-pair.

R. ?s que la Rita va aix¨ª. Est¨¤ perduda. ?s absolutament real. Li pot passar tranquil¡¤l¨ªssimament. A mi m¡¯han passat coses molt pitjors que aquesta. Jo me¡¯n vaig anar aix¨ª, no sabia ben b¨¦ on anava. Se¡¯n va all¨¤ perqu¨¨ no t¨¦ cap pla a la vida.

Primer va contactar amb mi una editorial, per¨° la van desestimar perqu¨¨ creien que era massa agosarada

P. Abans de comen?ar adverteix que tant se val qu¨¨ ¨¦s cert i qu¨¨ no.

R. La gent t¨¦ curiositat per saber-ho, i jo tamb¨¦ voldria saber-ho. Ho entenc perfectament i molta gent m¡¯ho demana. L¡¯ess¨¨ncia ¨¦s aquesta, per¨° no vull dir qu¨¨ ¨¦s veritat i qu¨¨ no. La distorsi¨® realment ¨¦s molt subjectiva, i a vegades he hagut d¡¯inventar-me alguna trama per arribar encara de manera m¨¦s fidel a la realitat.

P. El llibre s¡¯ha gestat a foc lent? Perqu¨¨ l¡¯experi¨¨ncia la va tenir fa anys.

R. Durant molts anys hi vaig estar pensant, macerant les idees. Vaig fer un m¨¤ster de gui¨® de cine, em vaig apuntar als cursos de l¡¯Ateneu, ho vaig abandonar dues vegades. A la tercera hi vaig tornar. I llavors va ser quan vaig trobar la hist¨°ria, perqu¨¨ mai me n¡¯havia plantejat una altra. ?s que jo he d¡¯explicar la meva hist¨°ria. ?s el que realment estimo i el que necessito explicar. Recordo aquell moment de posar els dits damunt del teclat com un salt al buit, i quan vaig arrencar vaig tenir la sensaci¨® que cada frase que escrivia era la frase exacta que havia d¡¯escriure. Em va sortir a raig i, evidentment, la vaig editar. Vaig estar anys escrivint-la, per¨° vaig tenir tamb¨¦ el gran luxe de deixar-la reposar mig any i tornar-hi. Potser hi vaig estar quatre anys. ?s una hist¨°ria molt treballada. Tots els personatges, hi ha moltes capes. Tot est¨¤ h¨ªper-mega-pensat.

P. No havia publicat res abans. Com fa el pas de presentar-la a una editorial?

R. Primer va contactar amb mi una editorial, per¨° van desestimar publicar-la perqu¨¨ creien que era massa agosarada. Llavors vaig pensar que m¡¯agradaria que l¡¯edit¨¦s Penguin i vaig escriure¡¯ls a porta freda. Em vaig presentar i vaig adjuntar la novel¡¤la. Al cap d¡¯un mes i mig tenia una reuni¨® amb els editors per publicar-la.

P. Quina demostraci¨® de confian?a.

R. Sempre he estat molt segura d¡¯a?questa hist¨°ria, perqu¨¨ l¡¯he treballat molt¨ªssim. A m¨¦s, era molt lliure tamb¨¦ perqu¨¨ no hi perdia res.

P. La seva fam¨ªlia americana l¡¯ha pogut llegir?

R. Es traduir¨¤ al castell¨¤ al novembre.

P. Las bragas al sol?

R. S¨ª, tal qual.

P. Ha explicat que li ha enviat un parell de cap¨ªtols en angl¨¨s a Matt Damon.

R. S¨ª, li he enviat una caixa amb unes calces, el llibre, l¡¯abstract i un parell de cap¨ªtols tradu?ts a trav¨¦s d¡¯uns amics seus que vaig tenir de clients en una de les rutes gastron¨°miques per a americans que faig. ?s tanta coincid¨¨ncia el que va passar. No s¨¦ qu¨¨ passar¨¤, per¨° espero que la llegeixi.

P. Al llibre apareix un personatge que tamb¨¦ es trobava en aquestes rutes gastron¨°miques.

R. Coneixia molt¨ªssim el Juanito de la Boqueria perqu¨¨ durant deu anys vaig anar al Pinotxo cada setmana amb clients. El vaig voler ficar perqu¨¨ me l¡¯estimava, i per homenatjar les persones que, com el Juanito i el John ¡ªun dels amics que fa a Atlanta¡ª escullen les seves fam¨ªlies. El John troba un alter ego en el Juanito.

P. Qu¨¨ vol evocar el t¨ªtol?

R. Em va costar molt d¡¯escollir, per¨° aquest t¨ªtol t¨¦ moltes lectures. La primera ¨¦s el moment en qu¨¨ arrenca l¡¯aventura, quan ¨¦s al terrat amb la iaia. La Rita est¨¤ perduda i deprimida i no sap qu¨¨ fer. Ella refusa el viatge i ¨¦s la iaia qui li diu: ¡°Qu¨¨ far¨¤s, estar aqu¨ª tota la vida veient com s¡¯eixuguen les calces al sol?¡± Quant a imatge, la roba estesa ¨¦s de les que m¨¦s m¡¯han flipat a la vida. Quan veig roba estesa m¡¯aturo sempre i m¡¯inspira, m¡¯hi faig una foto i un v¨ªdeo. I tot perqu¨¨ em sembla d¡¯una bellesa po¨¨tica absoluta. I a part, significa el contrast de cultures. Nosaltres, els mediterranis, estenem la roba a la vista, no tenim vergonyes. Els americans s¨®n molt pudorosos en algunes coses que nos?altres no ho som, per¨° nosaltres ho som m¨¦s en altres. A part, tamb¨¦ hi ha el tema de com m¡¯he exposat, tot el que soc ¨¦s al llibre. Tamb¨¦ en angl¨¨s, que es podria traduir Panties on the line; quan dius on the line, vol dir que est¨¤ a punt de comen?ar alguna cosa. L¡¯he escrit pensant que es pugui traduir a tots els idiomes i que l¡¯humor es mantingui en tots els idiomes.

P. O sigui que ja t¨¦ el t¨ªtol en angl¨¨s.

R. Ho tinc tot pensat. (Riu)