La f¨²ria de Juana Dolores

Les manifestacions impetuoses de Juana Dolores durant l¡¯entrevista que Xavier Graset va fer-li al seu programa de TV3 han estat jutjades per la pac¨ªfica, desmenjada burgesia d¡¯aquest pa¨ªs com un enfilall d¡¯exabruptes i improperis. Per¨°, de fet, van ser paraules que sorgien del malestar de tota una classe social, ¡°els meus amics que estan a l¡¯atur¡±, classe avui deixada anar de la m¨¤ dels d¨¦us i dels governs. Dolores simpatitza amb Gramsci i milita en un partit, la CUP, que no ha tingut gaire ¨¨xit a les darreres eleccions municipals, la qual cosa no anul¡¤la, sin¨® al contrari, la possibilitat que un defensor de les tesis pol¨ªtiques d¡¯aquella formaci¨® exposi d¡¯una manera radical el grau de veritat que posseeixen. El fet que ja ning¨² pensi en la possibilitat d¡¯una revoluci¨® en el si de les socie?tats d¡¯ordit i trama capitalistes no invalida que aquestes societats ¡ªi l¡¯opini¨® comuna o la cultura que elles han generat¡ª, avui amagades sota el mite est¨²pid del ¡°segle XXI¡±, puguin ser criticades amb paraules m¨¦s o menys grosses, m¨¦s o menys esperan?ades.

Determinades expressions de Juana Dolores han semblat desproporcionades pel sol fet que comencen a resultar excepcionals; per¨° no han perdut ni un bri de la veracitat que inclouen: si la Terra s¡¯est¨¤ convertint en un infern als pa?sos ¡°civilitzats¡± ¡ªun infern que far¨¤ m¨¦s mal a uns que a altres¡ª ¨¦s per culpa de la manca esfere?dora, per part de la societat, de la capacitat de rebentar all¨° que en diem ¡°sistema¡±. Nom¨¦s cal repassar unes quantes fites de l¡¯emerg¨¨ncia i consolidaci¨® de la burgesia europea, en especial a partir del moment que aquesta classe urbana productora de b¨¦ns i d¡¯ideologia va comen?ar a erigir-se quasi pertot com una classe hegem¨°nica, per veure que Juana ve d¡¯una tradici¨® molt estesa. Despr¨¦s de la dita ¡°monarquia burgesa¡± de Llu¨ªs Felip d¡¯Orleans, la restauraci¨® napole¨°nica durant el Segon Imperi (1852-1870) va reblar els ideals del roi bourgeois i va obrir el cam¨ª cap a la consolidaci¨® de la burgesia urbana i la seva manera d¡¯entendre la propietat, la difer¨¨ncia de classes o el treball... i caminem encara per aquest cam¨ª.

Conv¨¦ recordar que, malgrat el seu idealisme, tota l¡¯escola rom¨¤ntica (francesa, anglesa i alemanya) i bona part de la intel¡¤lectualitat de la seg¨¹ent generaci¨® no es van estalviar exabruptes i improperis encara m¨¦s furiosos que els que vam sentir en llavis de Dolores. Vegeu Flaubert: ¡°De totes les coses relatives a la pol¨ªtica, l¡¯¨²nica que comprenc ¨¦s el mot¨ª¡± ¡ªella va dir que desitjava ¡°que la classe treballadora d¡¯aquest pa¨ªs s¡¯organitzi i peti tot¡±¡ª; ¡°L¡¯any 1789 va acabar amb la monarquia i la noblesa, 1848 amb la burgesia, i 1851 amb el poble. No queda res m¨¦s que una multitud canalla i imb¨¨cil¡±; ¡°L¡¯odi envers el burg¨¨s ¨¦s el principi de la virtut¡±; ¡°Estic conven?ut que estem entrant en una ¨¨poca repugnant en qu¨¨ ja no hi haur¨¤ lloc per a la gent com nosaltres [els artistes i homes de lletres]. La gent es tornar¨¤ utilit¨¤ria i militar, estalviadora, mesquina, pusil¡¤l¨¤nime, abjecta¡±. Llavors est¨¤vem entrant en aquesta ¨¨poca; ara hi som de ple.

Per aix¨° no ha d¡¯estranyar-nos que el llenguatge que es fa servir per criticar aquesta ensulsiada general sigui brutal, desmesurat o ferotge: ¨¦s el que van fer servir moltes ¡°veus singulars¡±, a tot el continent, des de mitjan segle XIX. Vegeu els escrits te¨°rics sobre art i literatura de Baudelaire; llegiu Nietzsche; vegeu Lautr¨¦mont: ¡°He fet un pacte amb la prostituci¨® a fi de sembrar el desordre en les fam¨ªlies¡±; Boris Vian va escriure un llibre que es diu Escopir¨¦ damunt les vostres tombes; C¨¦line va llan?ar abominacions i porqueria sobre els lectors del seu temps a Viatge al final de la nit; Bernhard va massacrar la burgesia austr¨ªaca; i el nostre pl¨¤cid Salvat-Papasseit va escriure: ¡°Escopiu a la closca pelada dels cretins¡±. Era necessari fer servir aquest llenguatge? S¨ª: no hi valien ni les dissimulacions ni els eufemismes. Que la hist¨°ria hagi pogut continuar, tan tranquil¡¤la, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests penjaments no anul¡¤la la just¨ªcia que comporta tota cr¨ªtica radical: potser ¨¦s inefica?, potser s¨®n manifestacions ideals; per¨° avui, m¨¦s que decennis enrere, hi ha raons per aixecar la veu davant un statu quo que no augura res de bo per a la humanitat.

Juana Dolores ha compost un R¨¨quiem adre?at a la Catalunya dels nostres dies; en espe?cial, pel que vam sentir, pensant en un partit com JuntsxCat, que ¨¦s la consagraci¨® impertorbable d¡¯un ordre miticopol¨ªtic en el qual el lema de la ¡°independ¨¨ncia¡± nom¨¦s actua com a catalitzador d¡¯unes idees insolid¨¤ries, classistes i radicalment conservadores. D¡¯aqu¨ª la cr¨ªtica expressa de Juana a Xavier Trias, model insuperable de la pau perp¨¨tua catalanoburgesa amb vagues incrustacions de sobirania nacional, en la qual possiblement no creu. No ¨¦s estrany que Juana s¡¯esbrav¨¦s al programa de Xavier Graset, perqu¨¨ ¨¦s el programa que mant¨¦ viva la flama d¡¯aquella ¡°catalanitat¡± fal¡¤la? que ella voldria ¡°desmuntada¡±.

La impertin¨¨ncia manifesta de Joana no hauria hagut de tancar-se en el calaix de sastre de les extravag¨¤ncies. Hauria de ser motiu de reflexi¨® davant el panorama d¡¯una societat cada vegada m¨¦s ap¨¤tica i conformada. Audaces fortuna iuvat.