¡®Contes filos¨°fics¡¯, de Voltaire: Filosofia com a divertiment

Quan sentim parlar de filosofia acostumem a imaginar-la com una disciplina abstrusa nom¨¦s apta per a cranis privilegiats. Quan imaginem un tractat filos¨°fic tenim una propensi¨® a representar-nos-el com un patracol impenetrable que respon cr¨ªpticament al sentit del tot plegat. Quan pensem en un fil¨°sof ens imaginem una persona amb un posat circumspecte i amb l¡¯entrecella arrufada, sostenint el cap amb el puny de la veritat i a punt de parir, com S¨°crates, una genial intu?ci¨®.

Hi ha per¨° fil¨°sofs que han preferit canviar la filosofia substantiva per una filosofia pr¨¤ctica amb la falsa aparen?a de la lleugeresa, per¨° no menys profunda i resolutiva que una summa teol¨°gica o un saberut tractat de metaf¨ªsica. Els primers a fer-ho a l¡¯antiguitat van ser els sofistes, despr¨¦s els c¨ªnics, per¨° potser va ser a la Fran?a il¡¤lustrada on aquest art va assolir la seva m¨¤xima perfecci¨®. Entre tert¨²lies i balls de sal¨®, els fil¨°sofs s¡¯atreviren amb tots els g¨¨neres literaris, van fer de la forma contingut, f¨¤cil all¨° dif¨ªcil i de la claredat distinci¨®.

Fran?ois-Marie Arouet, Voltaire, va ser el mestre m¨¦s destacat d¡¯aquesta manera de filosofar, igualat nom¨¦s per Diderot, gegants del trepidant i fascinant segle XVIII, el segle de les llums en qu¨¨ els fil¨°sofs igual escrivien una trag¨¨dia, una hist¨°ria de Llu¨ªs XIV, un tractat sobre la toler¨¤ncia, un diccionari filos¨°fic o una enciclop¨¨dia. Voltaire tenia un do i un talent natural per combatre amb la seva llengua esmolada el fanatisme religi¨®s, la hipocresia, la intoler¨¤ncia o la superstici¨®. Instal¡¤lat a Ginebra, va fer de la seva ironia c¨¤ustica i del seu escepticisme una arma poderosa contra l¡¯absolutisme, l¡¯obscurantisme i molts altres ismes i va facilitar als ganduls, com ell mateix afirmava, l¡¯acc¨¦s a la filosofia amb l¡¯enginy dels seus contes i amb la seva concepci¨® de l¡¯ofici de pensar com un divertiment.

S¨®n quasi sempre pr¨°pies del conte com a g¨¨nere literari la brevetat i la naturalesa fict¨ªcia dels fets narrats. Voltaire va servir-se de la ficci¨® per tractar sobre pecats capitals, sobre injust¨ªcies i corrupcions, per¨° no situats a Fran?a o Anglaterra, sin¨® a l¡¯ex¨°tica Babil¨°nia, a la Xina o a una Pers¨¨polis que comen?a per p com Par¨ªs. La seva mordacitat intel¡¤lectual i esperit cr¨ªtic l¡¯han convertit en un cl¨¤ssic, ¨¦s a dir, que fa despertar de somnis dogm¨¤tics a qualsevol pa¨ªs i a qualsevol ¨¨poca. La seva radiografia impenitent de la hipocresia de la societat i de la cort val tant per a la societat francesa del segle XVIII com per a la catalana del XXI, on cal relativitzar la grandesa de les elits socials, on no s¡¯ha d¡¯oblidar la petitesa de l¡¯¨¦sser hum¨¤ en l¡¯ordre c¨°smic, com al conte ¡®Micromegas¡¯, i no jutjar mai res a partir de les aparences. Voltaire ens ensenya a ¡®Zadig¡¯ que no podem sempre tenir ra¨®, que hem de respectar les febleses humanes, que no podem oblidar que s¡¯¨¦s m¨¦s feli? amb un rostre amable que vivint permanentment enutjat. El seu ¡®C¨¤ndid¡¯ va ser i ¨¦s un aut¨¨ntic best-seller, una l¨²cida reflexi¨® sobre la disfunci¨® del nostre m¨®n i un correctiu a l¡¯exc¨¦s d¡¯optimisme que ens fa creure en la idea del bon salvatge de Rousseau o que vivim en el millor dels mons possibles.

Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs demostra la utilitat del biling¨¹isme en oferir-nos una traducci¨® fluida al catal¨¤ dels vint-i-sis contes volterians, sense artificis ni arcaismes, un do tamb¨¦ d¡¯aquell que ha fet de la literatura ofici i de la nitidesa estil¨ªstica un imperatiu a l¡¯hora de traduir el fil¨°sof franc¨¨s. Els contes de Voltaire ens brinden una consolaci¨® de la filosofia lleugera que ens allibera dels maldecaps que ens depara el dest¨ª, que ens ajuda a reivindicar la nostra llibertat i tamb¨¦, per qu¨¨ no, el nostre dret a equivocar-nos.

Contes filos¨°fics?

Voltaire?
Pr¨°leg, introducci¨® i traducci¨® de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs?
Editorial Alpha. 784 p¨¤gines. 38,50 euros