¡®No siguis pobre!¡¯, de Marta Rojals: Can¨°nicament excel¡¤lents

M¨¦s o menys tothom una mica informat sap que l¡¯article period¨ªstic d¡¯opini¨® no passa pel seu millor moment. No pas perqu¨¨ no se¡¯n facin ¡ªi fins i tot llegeixin¡ª m¨¦s que mai. Tampoc perqu¨¨ s¡¯hi detecti una davallada alarmant de qualitat. Ni tan sols que els articles que avui arriben al lector despistat de la premsa digital o anal¨°gica estiguin m¨¦s cooptats pels poders pol¨ªtics o econ¨°mics de torn. Aix¨° ha passat sempre i incl¨²s es podria afirmar que el columnista actual ¨¦s m¨¦s lliure ara que en cap moment de la Hist¨°ria. No, no ¨¦s aix¨°. ?s un problema d¡¯influ¨¨ncia, que, per definici¨®, ¨¦s l¡¯objectiu ¨²ltim del g¨¨nere. L¡¯article est¨¤ perdent la seva utilitat performativa, per dir-ho en els termes pedants que solen ser del gust del lector d¡¯articles.

No fa gaire, el digit¨°leg Albert Lloreta s¡¯estranyava que en una ¨¨poca tan transformada per la tecnologia de la informaci¨® ¡ªun altre terme llepat¡ª es continu¨¦s fiant la construcci¨® del debat p¨²blic a una cosa tan vuitcentista com l¡¯articulisme. Hi ha la sensaci¨® que l¡¯article d¡¯opini¨® s¡¯ha convertit en una mena d¡¯engreixament sobrer de tuits, a major gl¨°ria de la gr¨¤cia i l¡¯habilitat de l¡¯autor en ajuntar paraules, per¨° que les idees esgrimides ja apareixen al paper o a la pantalla totalment trencades o gastades. Mortes, per tant.

No sembla possible que avui es puguin reeditar fen¨°mens, per exemple, com el de Zola amb els articles del cas Dreyfuss. ?s a dir, per entendre¡¯ns, que l¡¯opini¨® period¨ªstica ha deixat de ser una arma social i ha passat a ser, merament, un altre g¨¨nere literari m¨¦s. No m¡¯agradaria que aix¨° fos pejoratiu. Fer un bon article d¡¯opini¨® no ¨¦s poca cosa. Tot aix¨° pensava llegint els textos de Marta Rojals recollits per Ara Llibres a No siguis pobre!, una col¡¤lecci¨® que abra?a el per¨ªode 2015-2022 de la columnista setmanal de Vilaweb.

Els articles de Rojals s¨®n, can¨°nicament, excel¡¤lents. No s¨®n peces ir¨°niques, no hi ha jocs metaling¨¹¨ªstics. La viv¨¨ncia personal de l¡¯autora s¡¯esborra i s¡¯erigeix en una mena de veu del poble, que ¨¦s el que diu el manual que ha de fer un opin¨°leg. Pretenen sincerament establir un greuge i denunciar la injust¨ªcia. Sempre una mica amb la molesta impressi¨® que s¨®n articles per a conven?uts, d¡¯autoconsum, i que es mostren tan impotents com el ciutad¨¤ per revertir el que va malament. S¡¯alimenten molt de la ¡°conversa¡± de Twitter, per¨° plantegen temes sempre a repel de l¡¯actualitat, en riboten les arestes, en contextualitzen els vicis de la immediatesa d¡¯internet, n¡¯allisen els t¨°pics i, de tot plegat, en resulten opinions bones. Aix¨° ¨¦s rellevant. Llegint Rojals hom t¨¦ la sensaci¨® que l¡¯escriptora ¨¦s una bona persona que t¨¦ el do d¡¯estar sempre al costat bo de la moral. Tampoc voldria semblar c¨ªnic, aqu¨ª. En Rojals ens adonem que la bondat no ¨¦s el mateix que el bonisme, encara.

L¡¯autora riberenca, a m¨¦s a m¨¦s, t¨¦ la virtut d¡¯acordar el to i la intenci¨® dels seus articles a la l¨ªnia editorial de Vilaweb, que no ¨¦s aqu¨ª el lloc d¡¯explicar, per¨° que es podria resumir en un irredemptisme catal¨¤ progre amb preocupants angles morts en temes determinats. Un d¡¯ells, primordial, tots els clarobscurs del Proc¨¦s, que van ser oportunament emmascarats fins fa molt poc per, diguem-ne, un patriotisme mal ent¨¨s. El baix continu ¨¦s que tota la culpa ¨¦s d¡¯Espanya ¡ªindubtable¡ª i que contra la pr¨°pia trinxera no es dispara mai ¡ªdiscutible. Aqu¨ª, els fets de 2017 han estat bandejats del gros de la selecci¨®, en una decisi¨® si m¨¦s no estranya sabent que han estat font de continguts essencial del per¨ªode glossat. De fet, l¡¯independentisme no t¨¦ ni cap¨ªtol espec¨ªfic, cosa que s¡¯interpreta com una voluntat de girar full i fixar-se m¨¦s en el vessant social de l¡¯escriptora.

Com a lector habitual de Rojals, molts dels textos aplegats al llibre ja els havia llegit, amb enraonada satisfacci¨®. Per aix¨° m¡¯ha sorpr¨¨s que tots junts avorreixin. Potser com a desc¨¤rrec, la mateixa autora explica al pr¨°leg que el llibre ¨¦s m¨¦s de l¡¯editor Joan Carles Girb¨¦s que no pas seu. I potser a ell cal atribuir-li que la selecci¨® resulti desconcertant, program¨¤tica en el mal sentit, repetitiva sovint, blana en la intenci¨® i melindrosa en l¡¯acabat. En tot cas, molt llarga si es pretenia confegir una mostra de les inquietuds i l¡¯estil de Rojals i notable com a ¨ªtem de col¡¤leccionista per als seus m¨²ltiples fans.

No siguis pobre!?

Marta Rojals?
Ara Llibres
320 p¨¤gines. 18,95 euros