He vist a Bob Dylan ressuscitat

No creia en la resurrecci¨® de la carn. La darrera vegada que el vaig veure viu, tamb¨¦ acompanyat pel Jaume Claret, va ser el 30 de mar? de 2018. Tamb¨¦ al Liceu. La majoria del concert Bob Dylan s¡¯estava darrera del piano, situat a la part esquerra de l¡¯escenari. Per¨° cada dues o tres can?ons s¡¯aixecava i es plantava al mig on, dret, interpretava els est¨¤ndards nordamericans, aquelles can?ons que abans havia cantat Sinatra. Se¡¯l veia vell, xacr¨®s, feble. S¡¯esfor?ava per entonar d¡¯una manera diferent que quan interpretava el seu repertori. Es tocava la cara i es balancejava una mica. Tot plegat tenia un punt terminal. Semblava el cant del cigne. La bellesa decadent del trobador del segle que s¡¯acomiadava.

Aleshores aquell missatge del 27 de mar? de 2020 a les seves xarxes quan ja est¨¤vem tancats. La fotografia de JFK. L¡¯agra?ment als fans i seguidors pel recolzament i lleialtat al llarg dels anys. I aleshores ¡°Murder Most Foul¡±. Una lletania que comen?ava amb el dia de la inf¨¤mia -el magnicidi de Kennedy-. A partir del record d¡¯aquell dia, barrejant tota l¡¯experi¨¨ncia cultural acumulada, pensava i repensava obsessivament la seva ¨¨poca i acabava oferint una nova visi¨® de l¡¯home. Des d¡¯on? Des de la mort. Dylan recitava com si estigu¨¦s dins del seu ta¨¹t. De fet l¡¯enigma sobre l¡¯esfinx semblava haver-se resolt. Dylan potser havia mort.

Al cap d¡¯un mes i mig Bob Dylan reapareixia mostrant-se amb un dibuix inquietant. Una calavera elegant, amb el cap cobert amb un barret de copa, ens mirava mentre aguantava una xeringa amb la ma dreta. Darrera d¡¯ell l¡¯ombra d¡¯un penjat. Anunciava una nova can?¨®: ¡°False Prophet¡±, l¡¯en¨¨sim autoretrat sobre qui ¨¦s. Un profeta. ¡°Soc l¡¯enemic de la vida sense sentit¡±. I just despr¨¦s, usant la mateixa imatge, un altre missatge que era l¡¯anunci d¡¯un nou disc: Rough And Rowdy Ways. Divendres i dissabte Dylan el ressuscitat el va cantar sencer al Liceu.

Per¨° entre aquell disc de can?ons noves d¡¯un octogenari i el concert d¡¯ahir vam tenir una altra demostraci¨® que Dylan s¡¯havia instal¡¤lat a l¡¯eternitat. El juliol de 2021, encara amb la pand¨¨mia condicionant-nos la vida, es va poder veure per streaming una actuaci¨® estranya. Era l¡¯en¨¨sima revisi¨® del seu can?oner. Cap novetat. All¨° que la feia estranya era el tuguri indefinit, un bareto atemporal amb senyores servint copes. Nom¨¦s faltava que ho vei¨¦ssim en blanc i negre i el t¨ªtol de l¡¯espectacle: ¡°Shadow Kingdom¡±, el regne de les ombres. No era el tanatori, com els darrers discs de Dylan, ni era el cel, evident. Era una mena de purgatori. I all¨¤, all¨¤ on reinterpretava ¡°Forever Young¡± mentre els morts semblaven vius, va ressuscitar.

Els primers que van assistir al miracle van ser els espectadors que el van escoltar el 3 de mar? de 2022 a Phoenix. Des d¡¯aquell dia i fins al Liceu, i aix¨ª seguir¨¤, el repertori gaireb¨¦ no ha canviat. Pot comprovar-se al setlist que penja al seu web despr¨¦s de cada actuaci¨® o escoltant els concerts sense imatges que es poden pescar a Youtube. Ja es veia que aquesta gira tamb¨¦ ¨¦s inquietant. M¡¯ho va fer veure el dylani¨¤ Rodrigo Fres¨¢n, la persona que conec que m¨¦s a prop l¡¯ha tingut. Aquesta gira ¨¦s excepcional. Al Never ending tour -la que va comen?ar a finals dels vuitanta i convenim que va acabar el 2017 amb la s¨¨rie de concerts al Beacon Theatre de Nova York- revisava una i altra vegada el can?oner, all¨° m¨¦s rellevant dels concerts mai no era presentar l¡¯¨²ltim disc. En canvi ara els concerts d¡¯aquesta gira l¡¯eix ¨¦s el prof¨¨tic Rough And Rowdy Ways, les can?ons de saviesa que canta despr¨¦s del trasp¨¤s, que ens porta des d¡¯ultramort, despr¨¦s d¡¯haver fet all¨° que repeteix una i altra vegada a la pe?a que ha decidit situar al centre de la cerim¨°nia: ¡°Crossing the Rubicon¡±.

Al concert del 2018, quan reinterpretava Sinatra, el Dylan xacr¨®s exhibia la senectut. Ara ja no. ?s veritat que s¡¯amaga, que durant molts minuts costa veure¡¯l, sempre vigilat per la mirada constant dels quatre m¨²sics de corda, com quatre ap¨°stols pendents del mestre i que van tota mena de filigranes per recolzar la seva veu (m¡¯ho xiva Rafael Moll). Per¨° a la tercera can?¨®, a la whitmaniana ¡°I Contain Multitudes¡± , a la que es representa com l¡¯artista on ressona tota la seva cultura, tot el seu pa¨ªs, Dylan es va posar dret darrera el piano. Era ell. Estava ben viu. En aquell prec¨ªs instant vaig ser conscient que contemplava el ressuscitat i, a difer¨¨ncia de la majoria de vegades que l¡¯havia vist en directe, ara s¨ª, traspassava a l¡¯espectador la veritat i la vida. La veritat fosca de la vida i de l¡¯amor, sobretot a dues can?ons perdudes del seu can?oner, per¨° que va portar el cim de l¡¯emoci¨®: ¡°I¡¯ll be your baby tonight¡± i ¡°To be alone with you¡±. Nom¨¦s va faltar que ens fes sentir viv¨ªssim amb la versi¨® de ¡°Not fade away¡±, com si Jagger li hagu¨¦s transfusionat l¡¯energia diab¨°lica.

Despr¨¦s res va canviar. Amb ¡°Every grain of sand¡± va tancar. De nou el profeta salmodiava del m¨¦s enll¨¤. ¡°Escolto les antigues passes com el moviment de les ones / a vegades em giro, hi ha alg¨², a vegades nom¨¦s jo. / Penjant del fil de la realitat humana / com cada pardal caigut, com cada granet de sorra¡±.