¡®?ltims dies a l¡¯Eixample¡¯, de Ferran Escoda: Conservar els gestos

A les acaballes de la dictadura, l¡¯oncle Maurici, que era el portaveu i l¡¯home il¡¤lustrat de la fam¨ªlia Deulofeu, una nissaga tranquil¡¤la i benintencionada de la burgesia barcelonina que havia prosperat en el m¨®n dels negocis gr¨¤cies a la f¨¤brica de bicicletes fundada per un besavi, ben relacionada amb el poder franquista ¡ªtots els carters rurals anaven en una Deulofeu¡ª, propiet¨¤ria d¡¯un edifici de sis plantes, soterrani i terrat amb golfes a l¡¯Eixample, aconsella a un nebot seu poc propens a interessar-se pels afers empresarials amb aquestes paraules: ¡°Si escrius i no et paguen, val m¨¦s que pleguis immediatament, que aturis aquest exhibicionisme d¡¯aparen?a humil que acabar¨¤ per devorar-te. Aquest acte tan ol¨ªmpic d¡¯escriure de franc conclou sempre en el desastre de la literatura m¨¦s execrable. Per¨° atenci¨®, si aconsegueixes que et paguin tindr¨¤s els adjectius llogats, la paraula emparaulada; el broc haur¨¤ de ser estret o gros, segons el caprici de qui amolli els diners, prosaica abstracci¨® de les coses¡±. Salvador Deulofeu i Deulofeu, el nebot d¨ªscol, el protagonista i narrador d¡¯?ltims dies a l¡¯Eixample ¡ªuna novel¡¤la on Ferran Escoda (Barcelona, 1960) desplega una ironia tan c¨¤ustica com la utilitzada a Els meus millors pr¨°legs per parodiar els tics i les manies de la literatura catalana contempor¨¤nia¡ª, fa cas a la veu de l¡¯experi¨¨ncia de la fam¨ªlia i aviat aprofita la sort de poder formar part de la redacci¨® de Quatre Dies, el ¡°qui ¨¦s qui de la necrol¨°gica local i internacional¡±, la revista que ha d¡¯acabar ensorrant ¡°El P¨¦same ¨C El Condol, publicaci¨® que s¡¯arrossegava d¡¯en?¨¤ dels temps de la Segona Rep¨²blica¡±.

?ltims dies a l¡¯Eixample ¨¦s el r¨¨quiem que Salvador Deulofeu i Deulofeu entona per conjurar l¡¯¨²nica necrol¨°gica que no est¨¤ disposat a escriure, aquella on hauria de deixar const¨¤ncia que la seva pl¨¤cida exist¨¨ncia a la Casa Deulofeu ha arribat a la fi perqu¨¨ el gros de la fam¨ªlia ha decidit convertir-la en un edifici d¡¯apartaments i despatxos per llogar. I ell, ¡°l¡¯¨²nic que no ha cedit a la temptaci¨® de l¡¯especulaci¨® i l¡¯¨¨xode¡± cap ¡°a la terra de promissi¨® de les cases adossades, als santcugats dels jardins aparellats de gespa artificial¡±, es disposa a resistir la desesperaci¨® i l¡¯angoixa que li procura haver de canviar de paisatge i h¨¤bits. Al caire de l¡¯esquin?ament mental i la paranoia, el protagonista d¡¯?ltims dies a l¡¯Eixample ¡ªcom si Ferran Escoda hagu¨¦s traslladat al mig de Barcelona un parent lluny¨¤ del Herzog de Saul Bellow¡ª es desfoga amb burles i humor negre, amb ocurr¨¨ncies grotesques i f¨¨rtils invectives contra els art¨ªfexs de les plagues que arrasen Barcelona com una moda, des del triomf del turisme fins als desvaris constants que es projecten a l¡¯Ajuntament, com si tot estigu¨¦s tan tocat de mort que fins i tot la literatura, gr¨¤cies als llibres que s¡¯escriuen ¡°quequejant excuses d¡¯autoficci¨®¡±, exigeix el seu obituari: ning¨² s¡¯escapa dels trets precisos que dispara Salvador Deulofeu contra tothom per lamentar que ja no ¨¦s el senyor de Barcelona que li tocaria per tradici¨®, sin¨® un figurant an¨°nim en l¡¯obra grotesca que s¡¯escenifica dia rere dia al seu barri de l¡¯Eixample. ¡°Ens han aixafat, l¡¯oxigen s¡¯acaba, ja nom¨¦s queda la dispersi¨® i l¡¯oblit irreversible, la resist¨¨ncia en la mort¡±, diu, i conclou: ¡°Conservem els gestos, encara que no ens quedi res m¨¦s¡±, com si en comptes de moure¡¯s segons uns instints i les convencions preponderants prefer¨ªs habitar en un m¨®n d¡¯idees on la central seria creure en un model de cultura humanista estrepitosament caducada.

?ltims dies a l¡¯Eixample no deixa de ser una novel¡¤la exacerbadament dram¨¤tica i amarga sobre la mort lenta i irremeiable d¡¯una manera ¡°civilitzada¡± d¡¯estar en el m¨®n ¡ªper aix¨° el protagonista s¡¯ent¨¦n tan b¨¦ amb el seu amic Vidal, un escriptor especialista en la decad¨¨ncia de l¡¯imperi austrohongar¨¨s¡ª, per¨° gr¨¤cies a la comicitat amb qu¨¨ Ferran Escoda narra els mecanismes mentals i l¡¯activitat del protagonista, la seva ineptitud per adaptar-se a la vida tal com ¨¦s, o la percepci¨® que t¨¦ de qualsevol inst¨¤ncia de la realitat per fer-lo infeli? com si fos v¨ªctima d¡¯un complot, al lector li sembla que la fantasmagoria que est¨¤ llegint ¨¦s una ter¨¤pia efica? contra el desvergonyiment d¡¯una societat falsament sofisticada: encara que sigui amb una alegria trista, el lector riu molt.

?ltims dies a l¡¯Eixample?

Ferran Escoda?
La Magrana
170 p¨¤gines. 17,95 euros