¡®El llapis vermell¡¯, d¡¯Oriol Molas: El color de la sang

¡°Quan en Miquel Prats reia tots reien. Tenia el do d¡¯aconseguir que tothom volgu¨¦s fer com ell, assemblar-se-li, actuar igual. A mesura que els altres van anar descobrint com et feia sentir ¡ªun ning¨²¡ª van comen?ar a imitar-lo, a tractar-te de manera ofensiva, mal¨¨vola i despietada¡±: Miquel Prats, el contrincant de Llu¨ªs Molins a El llapis vermell, una novel¡¤la d¡¯Oriol Molas on els antics alumnes d¡¯un internat cat¨°lic es reuneixen per sopar i celebrar l¡¯entrada a la cinquantena d¡¯anys, deu ser un dels personatges m¨¦s repel¡¤lents de la narrativa dels ¨²ltims temps, l¡¯art¨ªfex de la instauraci¨® natural en un m¨®n tancat d¡¯una mena de feixisme dom¨¨stic que busca, tamb¨¦ naturalment, trencar la v¨ªctima, paral¡¤litzar-la, obligar-la a desprendre¡¯s de la seva personalitat, de les seves idees i dels seus sentiments, desposseir-la despr¨¦s de qualsevol instint, per exemple de l¡¯instint de conservaci¨®, i, a l¡¯¨²ltim, quan ja est¨¤ destru?da, vantar-li una co?a definitiva. ¡°A l¡¯internat hi havia tres tipus d¡¯alumnes: els que eren el centre d¡¯atenci¨® i que tots admiraven; els admiradors que volien assemblar-se als primers i feien mans i m¨¤nigues per imitar-los; i els qui, lluny de voler de cap dels anteriors i justament per no ser-ho, ¨¦reu el punt de mira, la diana on convergien les mirades per ridiculitzar-vos i humiliar-vos sempre que podien¡±, diu Llu¨ªs Molins, el protagonista i narrador d¡¯El llapis vermell, escriptor de novel¡¤les polic¨ªaques a l¡¯edat adulta i v¨ªctima cont¨ªnua a l¡¯adolesc¨¨ncia d¡¯¡±una gran gimcana macabra¡± orquestrada per Miquel Prats i els seus sequa?os per perseguir-lo i torturar-lo psicol¨°gicament fins a l¡¯aniquilaci¨®.

Oriol Molas excel¡¤leix a l¡¯hora de presentar la vida en un internat com si fos un presidi per a innocents o un manicomi per a gent sensata; la l¨°gica absurda de l¡¯ordre violent que s¡¯hi imposa a vegades sembla que sigui una diatriba contra alguna cosa similar a l¡¯estat, i les humiliacions constants que s¡¯aglutinen sobre l¡¯apocat protagonista, encara que el risc hi plani, no aconsegueixen destorbar el ritme narratiu: de sobte, el lector s¡¯adona que s¡¯ha transformat tamb¨¦ en un s¨¤dic ¨¤vidament encurio?sit per esbrinar fins on ¨¦s capa? d¡¯arribar la paci¨¨ncia de Llu¨ªs Molins. Per¨° a mesura que avan?a la novel¡¤la, i es van coneixent les sev¨ª?cies i les vexacions que va suportar, i s¡¯observen les mesquineses sense relleu que els antics companys exhibeixen imp¨²dicament al llarg del sopar, al lector li agradaria que el protagonista, en presentar-se al sopar, en comptes de dur a la butxaca un simb¨°lic llapis vermell hi hagu¨¦s amagat la pistola que, des de la primera frase, ja se sap que no hi ¨¦s, segurament perqu¨¨ la voluntat d¡¯Oriol Molas no ¨¦s malmetre la sensaci¨® de versemblan?a ¡ªinsofrible¡ª que es respira arreu del text. ¡°La ranc¨²nia, quan es torna odi, s¡¯acaba enfosquint amb el color de la sang¡±, diu el narrador, que entre les vileses i els menyspreus que va haver de pair figura en un lloc gens secundari el robatori del quadern on escrivia els seus primers poemes. Si el primer fil conductor d¡¯El llapis vermell ¨¦s la insubstancialitat humana, la insignifican?a de les reunions so?cials per commemorar una efem¨¨ride trivial ¡ªel poder incombustible de Miquel Prats, al cap i a la fi¡ª, el segon ¨¦s la celebraci¨® de l¡¯escriptura com a remei per conjurar i venjar-se del mal patit en el passat, segurament la part m¨¦s fluixa ¡ªapareix massa recarregada d¡¯optimisme pedag¨°gic i obvietat¡ª del discurs d¡¯aquesta novel¡¤la s¨°lida i ben travada d¡¯Oriol Molas.

El llapis vermell?

Oriol Molas?
Edicions de 1984
185 p¨¤gines. 18,50 euros