Patag¨°nia pol¨ªtica

Li deien Ricardo, tenia els llavis grossos i mai eixia del poble, de mil i pocs habitants. Amb les poques terres que treballava en tenia prou. No era epicureisme; era la vida i punt al Genov¨¦s, on ning¨² estudiava, ning¨² viatjava, ning¨² esperava massa del dia seg¨¹ent m¨¦s enll¨¤ de ser llogat a la pla?a. Resignaci¨® cristiana.

Ricardo ¨¦s el iaio que no vaig con¨¦ixer. El seu no record se m¡¯ha activat els ¨²ltims dies per una an¨¨cdota, del tot trivial, que fa temps em va contar mon pare. Al iaio, quan una cosa quedava lluny, li agradava dir: ¡°Aix¨° est¨¤ per la Patag¨°nia!¡±. Evidentment, ell no hauria sabut ubicar la Patag¨°nia, per¨° aquell indret li remetia al punt m¨¦s distant de les seues oliveres i els seus tarongers, d¡¯aquelles serres que cada mat¨ª veia desfilar al trot d¡¯un animal. Paisatge emocional.

Pense en ell perqu¨¨ li haguera fet gr¨¤cia vore¡¯m esta setmana tan prop de la Patag¨°nia. He vingut a Santiago de Xile per participar en un encontre literari: els 75 anys de la revista Cuadernos Hispanoamericanos, amb autors d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤ parlant de literatura, mem¨°ria, ponts culturals.

Abans d¡¯arribar he fet un viatge previ, un aperitiu per revifar vells mites, tan necessaris, tan esclavitzants. ?s un documental ¡ªdisponible a Filmin¡ª que es titula Allende. ?s obra de Patricio Guzm¨¢n, cineasta comprom¨¦s que es va exiliar de Xile despr¨¦s del colp de Pino?chet que en setembre far¨¤ 50 anys. El documental ¨¦s po¨¨?tic, ¨ªntim, reflexiu. T¨¦ un punt ¨¨pic, tamb¨¦, amb Allende creuant el pa¨ªs damunt d¡¯un tren mentre el poble crida ¡°Allende, Allende, el pueblo te defiende¡±. Rostres de fam i de mis¨¨ria; somriures de lluita i d¡¯esperan?a. Pintades en els murs de tot el pa¨ªs per combatre el poder dels editorials controlats per la dreta. Murs contra peri¨°dics.

Dos detalls m¡¯impressionen. Primer, un fet que desconeixia. Que a Salvador Allende, quan era adolescent, el va formar ideol¨°gicament un anarquista itali¨¤: Giovanni Demarchi. Investigue una mica. Fou un torin¨¦s de metre seixanta, amb mirada ut¨°pica i bigot esp¨¦s, que havia viscut a Espanya, Portugal, el Marroc, el Brasil, l¡¯Argentina i Xile. Un fuster llibertari a les ordres d¡¯Enrico Malatesta amb qui Allende jugava als escacs a Valpara¨ªso mentre la gran partida s¡¯anava formant al seu cap: com ser alhora revolucionari, pacifista i dem¨°crata. L¡¯altre moment epif¨¤nic arriba quan apareix Carlos Pino, un humil ferroviari del present ¡ªfa vint anys¡ª que diu: ¡°Yo quiero saber qu¨¦ significa ser trabajador. Por qu¨¦ uno lucha. Eso, la clase obrera: eso es importante¡±. Veig aix¨° i al¡¤lucine. El meu iaio, sense saber geografia, tenia ra¨®: la Patag¨°nia. Qu¨¨ lluny queda de nosaltres, i del Xile de hui, aquella patag¨°nia pol¨ªtica covada entre lentes partides d¡¯escacs.