Eva Baltasar, J¨²lia Bacardit i Blanca Llum Vidal: cap a una literatura andr¨°gina

A vui dia, l¡¯etiqueta literatura femenina ha quedat obsoleta. La trampa ens sembla ¨°bvia: el nom literatura reconeixia a les dones la capacitat per a aquesta expressi¨® art¨ªstica (un fet que no sempre s¡¯ha donat per descomptat), per¨° l¡¯ep¨ªtet femenina redu?a les seves crea?cions a un estatus subaltern. Comparteixo el disgust per l¡¯etiqueta, que hem fet b¨¦ de desterrar. Per desgr¨¤cia, cal alguna cosa m¨¦s que erradicar una expressi¨® per fer desapar¨¨ixer la in¨¨rcia, agonitzant per¨° encara arrelada, de tancar la literatura escrita per dones en un corral.

Fa cinquanta anys, H¨¦l¨¨ne Cixous va teoritzar que l¡¯escriptura, per a una dona, ¨¦s un acte subversiu de reconquesta del propi cos. Per mitj¨¤ de la paraula escrita, les dones recuperaven la sexualitat inhibida en un cos que el context d¡¯opressi¨® patriarcal castiga i nega. A aquestes altures, afirmar que una determinada autora escriu amb o des del cos s¡¯ha convertit en clix¨¦. En realitat, ha esdevingut una forma actualitzada de confinar una obra dins el calaix de la literatura femenina. L¡¯escriptora Luna Miguel recollia les paraules seg¨¹ents, que Cristina Morales va pronunciar en el marc d¡¯un festival literari feminista celebrat a Pamplona, l¡¯any 2020: ¡°Mi gran deseo es superar la referencia a la palabra cuerpo, para hablar de lo que no es sino un ser¡±. Segons Miguel, el que Morales reclamava era ¡°que el cuerpo deje de ser cuerpo, y sea a su vez intelecto, y sea en su totalidad aquello que merece: ¡®un ser¡¯¡±. Reconec en aquestes proclames un neguit que tamb¨¦ sento. Com si, en parlar de l¡¯estil d¡¯algunes escriptores, la insist¨¨ncia en el protagonisme del cos ens fes restar import¨¤ncia a la ment imaginativa i a la voluntat art¨ªstica que hi ha tamb¨¦ rere de tota creaci¨®.

El cas Boulder

La flamant finalista catalana del premi Booker Internacional, Eva Baltasar, ¨¦s l¡¯exemple que Luna Miguel posa d¡¯autora contempor¨¤nia de qui s¡¯ha dit i repetit que escriu des del cos. En un article que es va publicar en paral¡¤lel al de Miguel, Elizabeth Duval titllava de tramposa l¡¯obra de Baltasar: Permagel i Boulder (en aquell moment, Mamut encara no s¡¯havia publicat) es presenten amb un embolcall progressista en forma de narradora lesbiana que parla sense embuts de la seva vida sexual, per¨°, en opini¨® de Duval, el missatge de fons d¡¯ambdues novel¡¤les ¨¦s en realitat molt conservador. ?s cert que les protagonistes de Baltasar sovint pensen i actuen a la manera arquet¨ªpicament masculina. La relaci¨® que aquestes dones tenen amb la seva corporalitat ¨¦s problem¨¤tica. Baltasar crea hero??nes solit¨¤ries, defensores fermes de la llibertat individual que viuen com una humiliaci¨® les exig¨¨ncies tir¨¤niques del cos i la biologia. ¡°No es pot confiar en el cos, ¨¦s massa primari, massa feble. Nom¨¦s la ment pot consolar-te de les seves tra?cions¡±, pensa la Boulder, que fa front a l¡¯embar¨¤s de la seva parella amb una incomoditat que frega l¡¯horror. ¡°Les embarassades s¡¯assemblen com sembrats, com animals de granja¡±, sentencia. Alhora, la narradora persegueix un ideal de vida espont¨¤nia i provisional que percep com m¨¦s aut¨¨ntica. Es declara ¡°cansada d¡¯inventar curr¨ªculums, d¡¯haver de dir i fer com si la vida fos un relat, com si un filferro que dugu¨¦s clavat a dins em fes dreta i constant¡±. Tamb¨¦ afirma que ¨¦s molt millor fer l¡¯amor salvatgement al llit que estar-se asseguda al sof¨¤, ¡°el moble de trobar-se per parlar, el moble de la sensatesa, dissenyat per mantenir la verticalitat, el cap com la corona categ¨°rica dels ¨°rgans obedients que hi ha molt m¨¦s avall¡±.

Afirmar que una determinada autora escriu amb o des del cos s¡¯ha convertit en un clix¨¦

Heus aqu¨ª el drama ¨ªntim de la Boulder: l¡¯enemic ¨¦s el cos, que ¨¦s tra?dor i primari i la pres¨® del lliure albir. Per¨° l¡¯enemic ¨¦s tamb¨¦ el cap, ¡°corona categ¨°rica¡±, el filtre civilitzador que ens allunya de la pot¨¨ncia sense ordre de la carn. Llegint Boulder, de vegades tenia la sensaci¨® que les convencions que la protagonista rebutja s¨®n, d¡¯una manera subtil, les mateixes que li permeten imaginar-se a si mateixa com un ¨¦sser desarrelat, ¨ªntegre i autosufi?cient, capa? de viure dins d¡¯uns l¨ªmits individuals estrictes. Hi ha una certa contradicci¨® a recelar, al mateix temps, de la cl¨ªnica de reproducci¨® assistida (¡°edifici espant¨®s entre altres edificis espantosos¡± que semblen ¡°monstres de vidre¡±) i de la decisi¨® d¡¯una dona de parir a casa de manera natural (¡°no em sembla una bona idea per¨° no soc jo qui s¡¯ha de dessagnar¡±). Vull dir que tant la inseminaci¨® artificial com el part controlat i anestesiat en un context hospitalari s¨®n peces d¡¯un mateix engranatge, part de l¡¯antic projecte hum¨¤ de dominar, a trav¨¦s de la ra¨® i les seves eines, els designis imprevisibles del natural ¡ªels mateixos que la Boulder sent que li amenacen la llibertat, i que tamb¨¦ la tempten amb l¡¯atractiu de l¡¯energia que flueix ca¨°tica, sense dics de contenci¨®.

Com d¨¨iem, la relaci¨® problem¨¤tica amb la corporalitat porta la Boulder a actuar, a estones, com un (mal) home. En un moment donat ja no fa l¡¯amor amb la seva parella, sin¨® que la ¡°inhibeix¡± amb un desig ¡°gaireb¨¦ mesqu¨ª¡±. ¡°Me la follo i es deixa, sembla que ni es mogui¡±, diu, i un calfred recorre el cos del lector sensible a la idea b¨¤sica del consentiment en el sexe. La masculinitzaci¨® de la Boulder va a m¨¦s a mesura que la novel¡¤la avan?a. De sobte, la nostra narradora ja no va calenta, si no que est¨¤ f¨¤l¡¤licament ¡°empalmada¡±. Cap al final del llibre, afirma: ¡°No soc una dona. Soc el cuiner d¡¯un vell mercant que afila els ganivets a poc a poc¡±.

A la seva cr¨ªtica, Elizabeth Duval acusava Boulder de reproduir la viol¨¨ncia patriarcal en un pla simb¨°lic. Tamb¨¦ titllava d¡¯antifeminista la construcci¨® d¡¯un personatge amb una voluntat tan radical de diferenciar-se (el ¡°yo no soy como las dem¨¢s¡± seria una altra ¡°treta del patriaracado¡± contra la mena de sentiment solidari que, per algun motiu, esperem que les escriptores despertin en nosaltres). A mi no em sembla que la literatura de Baltasar reafirmi, ni ataqui, cap statu quo. Els anhels contradictoris de la Boulder la converteixen en una narradora interessant, un flux de consci¨¨ncia com el fil conductor d¡¯una po¨¨tica que fa espurnejar els sentits i la imaginaci¨® del lector ¡ªincloent-hi, ¨¦s clar, la imaginaci¨® pol¨ªtica.

Ultrapassar el g¨¨nere

?s igualment estimulant la lectura d¡¯altres obres de publicaci¨® recent que aborden conflictes similars als que travessen Boulder. A Un dietari sentimental, J¨²lia Bacardit es revolta contra la ¡°falta d¡¯autoestima tan er¨°ticament femenina¡± que sent que, massa sovint, la condemna a dependre en exc¨¦s de l¡¯afecte dels homes. ¡°Conceptualment soc lesbiana¡±, declara l¡¯autora, conven?uda que un canvi d¡¯orientaci¨® sexual l¡¯acostaria m¨¦s a l¡¯arquetip mascul¨ª, ¨¦s a dir, a la llibertat. Si la Boulder veia ¡°animals de granja¡± en les dones embarassades, Bacardit es compara a si mateixa amb una vaca, animal que descriu, en un passatge hilarant, com ¡°un s¨ªmbol de la femella, principi i fi, forat de vida i forat negre¡±. Unes p¨¤gines abans, l¡¯autora relata un somni inquietant: ella era la desconcertada mare d¡¯un nad¨®, en concret d¡¯una nena, a qui de sobte perdia de vista en mig d¡¯una festa. ¡°La trobava, al final del somni, en un rac¨® de la casa amb el cap separat del cos. No hi havia sang, el cap se li havia desmuntat i reposava a terra; el cos era a prop per¨° no el veia o no el recordo¡±. Em sembla una imatge reveladora de l¡¯ambival¨¨ncia amb qu¨¨ la veu d¡¯aquest dietari viu la feminitat. Si fos possible, per a una dona, emancipar-se del cos amb un tall net, sense sang!

La princesa sou V¨®s, de Blanca Llum Vidal, ofereix un altre exemple de narradora que juga a encarnar un rol tradicionalment mascul¨ª. En aquest cas, es tracta d¡¯una dona enamorada que envia cartes a un home que mai li contesta, com si ell fos la dama ¡ªo la princesa¡ª inaccessible i ella el trobador que la persegueix. Diria que Vidal ent¨¦n de manera exacta qu¨¨ implica escriure amb l¡¯estil, diguem-ne, mascul¨ª, que imita i parodia: ¡°un Estil vinclat a l¡¯Abs¨¨ncia i refotudament incapa? de dir Cos m¨¦s enll¨¤ de tres lletres¡±. L¡¯home seria l¡¯¨¦sser que posa dist¨¤ncia respecte del cos, del propi tant com del de l¡¯objecte del desig. En paraules de la narradora, ¨¦s ¡°com si jo us contempl¨¦s i com si jo no m¡¯estigu¨¦s relacionant amb V¨®s en tant que persona, sin¨® en tant que Obra d¡¯Art.¡± I tamb¨¦: ¡°all¨° que jo estaria fent amb V¨®s no seria percebre-us, no seria sentir-vos, sin¨® experimentar-vos est¨¨ticament¡±.

Contra els arquetips mascul¨ª-femen¨ª, el que han fet els millors artistes ¨¦s reclamar un espai i l¡¯altre

D¡¯una manera o altra, totes aquestes narradores fan tombs al voltant d¡¯un conflicte amb la corporalitat. Hi ha, en efecte, una tradici¨® femenina de proses som¨¤tiques, viscerals, abjectes, d¡¯escriptures d¡¯una sensualitat turmentada en qu¨¨ es combinen la ira i el desig arrasador, el masoquisme i l¡¯afirmaci¨® de poder. El cos ens pesa, a les dones, i per aix¨° la idea de l¡¯automasculinitzaci¨® pot ser seductora. El problema, ¨¦s clar, ¨¦s que una nena pulcrament decapitada no seria una persona m¨¦s lliure, sin¨® una que viuria dissociada d¡¯un aspecte fonamental de l¡¯exist¨¨ncia. Segons Camille Paglia, la fantasia d¡¯elevaci¨® per sobre de la carn va permetre als homes desenvolupar la dist¨¤ncia est¨¨tica, i aix¨ª van ser capa?os de crear les m¨¦s grans obres d¡¯art. Transcendir el cos equivaldria a adquirir perspectiva, a assolir el domini de les passions i a guanyar, en conseq¨¹¨¨ncia, la possibilitat d¡¯apel¡¤lar a l¡¯universal. Les dones artistes, amb la seva mania introspectiva i la d¨¨ria de traduir els nusos ¨ªntims, generalment obtindrien resultats m¨¦s mediocres, per autoreferencials. Arribats a aquest punt, potser cal recordar algunes coses ¨°b?vies: que la il¡¤lus¨°ria desconnexi¨® del cos sempre acaba xocant amb els seus l¨ªmits. Que, dins un text literari, el que sembla visceral ¨¦s tamb¨¦ un exercici calculat d¡¯estil. I que, de la mateixa manera, un text escrit al m¨¦s pur estil cartesi¨¤ ¨¦s tamb¨¦ mat¨¨ria que, en un sentit elemental, s¡¯escriu amb i des del cos. Contra la dicotomia cos-ment, contra els arquetips femen¨ª-mascul¨ª, el que han fet sempre els millors artistes ¨¦s reclamar un espai i l¡¯altre, com Paglia sap molt b¨¦. Per tot plegat, subscric les paraules de Cristina Morales a favor d¡¯una literatura d¡¯¨¦ssers complets. Una literatura andr¨°gina, podr¨ªem dir-ne, com la que insinuen les obres de Baltasar, Bacardit i Vidal.