Arist¨°til i el Proc¨¦s

El llarg proc¨¦s independentista a Catalunya ¡ªque els esperan?ats consideren viu, els oportunistes un planter de vots, els optimistes acabat, els pessimistes un malson interminable¡ª ser¨¤ qualificat un dia pels amics de la hist¨°ria com la conseq¨¹¨¨ncia inevitable de no haver tingut present les circumst¨¤ncies i determinacions reals de la nostra posici¨® dins l¡¯estat al qual, velis nolis, pertanyem. M¨¦s encara, per estrany que aix¨° pugui semblar en el cas de les persones que es dediquen professionalment a la pol¨ªtica ¡ªels altres hi participem de biaix¡ª, el Proc¨¦s sembla haver estat, igualment, la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una ignor¨¤ncia avui imperdonable: la de les lli?ons que ofereix, ja no el conflicte catalanoespanyol, sin¨® el gros de la teoria pol¨ªtica que tenim al darrere al nostre continent, seu i representaci¨® de quasi tots els r¨¨gims pol¨ªtics que hom pugui imaginar, des de la tirania a la democr¨¤cia m¨¦s perfecta.

El lector que vulgui posseir un cert coneixement del marc te¨°ric que explica quines coses resulten afortunades en pol¨ªtica i quines estan destinades al frac¨¤s, far¨¤ b¨¦ de llegir, si coneix la llengua anglesa, aquest magn¨ªfic manual, encara llegit i lloat a totes les universitats de l¡¯Ivy League nord-americana: G. H. Sabine, A History of Political Theory (Londres, George G. Harrap & Co. Ltd., 1937, moltes reed.). No en coneixem cap altra de tan ben feta, i tan ¨²til per a tota persona desitjosa de tenir sobre els afers de la pol¨ªtica idees clares, distintes i geo?m¨¨triques, cosa que, com sabem per Descartes i Spinoza, sempre ¨¦s millor que tenir-les confuses.

Quan agafar¨¤ aquest llibre veur¨¤ que, despr¨¦s de les consideracions generals que diuen que una comunitat per for?a ha de donar-se unes normes si vol sobreviure com a tal cosa, Sabine analitza les ut¨°piques idees de S¨°crates i de Plat¨®, per¨° no triga a entrar en la primera teoria pol¨ªtica solvent que va donar Occident, filla de l¡¯experi¨¨ncia dels tan diferents r¨¨gims pol¨ªtics viscuts a Gr¨¨cia des de la seva ¡°fundaci¨®¡±: la d¡¯Arist¨°til.

Tamb¨¦ al lector li resultar¨¤ de gran profit compaginar aquest llibre amb els grans tractats pol¨ªtics que ha generat Europa, tant els ¡°realistes¡± ¡ªl¡¯Estagirita, Maquiavel, Luter, Bodin, Hobbes o Locke¡ª com els ¡°idealistes¡± ¡ªPlat¨®, Thomas More, Rousseau en part, o Hegel. Hi trobar¨¤ idees de tots els colors, per a tots els gustos, i sabr¨¤, llavors, entendre amb m¨¦s gran coneixement (nous, entre els grecs, que ¨¦s m¨¦s que cos, i que ¨¤nima, psyche) tant la veritat i les mentides que amaga el nostre Proc¨¦s com la dif¨ªcil versemblan?a d¡¯un estat com Espanya, nom¨¦s sostingut per una carta magna elaborada i mantinguda amb gran dificultat atesa la tradici¨® d¡¯aquest pa¨ªs.

Un cop estudiat aquell manual insubstitu?ble (a Iberlibro.com a partir de cinc euros; una ganga) tamb¨¦ far¨¤ extremament b¨¦ ¡ªexcusi el lector a qui va ser professor de lletres¡ª comen?ant a llegir tots i cada un dels llibres b¨¤sics de la teoria pol¨ªtica que s¡¯hi exposen: no s¨®n tants. El primer amb cara i ulls, sens dubte, ¨¦s la Pol¨ªtica, d¡¯Arist¨°til, ara novament tradu??da i abundosament anotada per Miguel Candel a la col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins fundada per Francesc Camb¨® (2 vols., Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2023). Si deixa a banda la teoria pol¨ªtica medieval i renaixentista, tan contaminada de teologia, el lector passar¨¤ de seguida als autors moderns que hem esmentat m¨¦s amunt i acabar¨¤, possiblement, covant molta sospita respecte als mecanismes est¨¨tics i propagand¨ªstics en qu¨¨ s¡¯ha basat, per a infecund resultat, el nostre Proc¨¦s, ja amb un decenni d¡¯exist¨¨ncia.

Cal dir que Arist¨°til considerava la pol¨ªtica com una art que havia de basar-se, per anar b¨¦, en la virtut del ciutad¨¤ (aret¨¦), en la prud¨¨ncia o temperan?a (sophrosine) i en l¡¯amistat (philia), i que, per tant, all¨¤ on fall¨¦s algun d¡¯aquests elements, l¡¯activitat pol¨ªtica dels ciutadans i dels seus governants per for?a havia de derivar en alguna cosa indesitjable o no bona. Prud¨¨ncia, en el nostre Proc¨¦s, n¡¯hi ha hagut poca: els responsables directes de la batussa de l¡¯1-O van ser els policies nacionals; els indirectes van ser aquells que van enviar les masses a un acte tan arriscat. Bella amistat entre els participants i encara seguidors d¡¯aquella idea, molt¨ªssima; per¨° aquests ¡°amics entre ells¡± hauran de recon¨¨ixer que no senten gaire simpatia per als ciutadans ¡°altres¡±, ¨¦s a dir, els que no van secundar la iniciativa: potser la meitat de la poblaci¨®. La virtut, diu tamb¨¦ Arist¨°til, ¨¦s cosa dif¨ªcil d¡¯avaluar, perqu¨¨ ¨¦s subjectiva: l¡¯hem de suposar, en molts casos, en uns i altres.

I una citaci¨® per acabar (Arist¨°til, Pol¨ªtica, IV 4, 1292a): ¡°Una altra forma de democr¨¤cia ¨¦s ... aquella en qu¨¨ ¨¦s sobirana la massa i no la llei ... Aix¨° succeeix per culpa dels demagogs; en efecte, a les ciutats [l¡¯equivalent, avui, seria l¡¯estat] que es governen democr¨¤ticament d¡¯acord amb la llei no t¨¦ lloc el demagog ... All¨¤ on les lleis no s¨®n sobiranes hi apareixen els demagogs. Llavors el poble es converteix en monarca, dirigent ¨²nic format de molts, perqu¨¨ s¨®n molts els que aleshores exerceixen la sobirania, no individualment, sin¨® col¡¤lectivament¡±.