El par¨¨ntesi

He tingut la intu?ci¨® que la frase seg¨¹ent obriria l¡¯article d¡¯avui: ¡°Tres escriptores entren en un bar¡±. La segueixo aviam qu¨¨ o faig una mica d¡¯escaleta perqu¨¨ no em quedi un text massa err¨¤tic? M¨¦s opcions: puc escriure una mena de cr¨°nica del sopar d¡¯ahir amb les senyores escriptores (i la cosa servir¨¤ per fer un rep¨¤s de les meravelles de l¡¯ofici, de l¡¯edat, de l¡¯estat de la q¨¹esti¨®, sigui quina sigui). Tamb¨¦ em puc basar en l¡¯estructura de la frase (que reflecteix la d¡¯un acudit) i aprofitar per practicar la narrativa humor¨ªstica sobre la base d¡¯una experi¨¨ncia com a context: el sopar de tres escriptores. Intentar¨¦ fer-ho tot i ja ho sentirem a dir.

Com que a la gent no li fa gaire gr¨¤cia que es literaturitzi la seva vida (eufemisme d¡¯instrumentalitzar-la per a ficcions com aquesta) i jo vull conservar l¡¯amistat amb aquestes dues escriptores, no explicar¨¦ que (...) i tampoc que n¡¯hi havia una de mani¨¤tica, una que no ho era tant i l¡¯altra que es mantenia en un virtu¨®s terme mitj¨¤.

La mani¨¤tica va arribar com si ja an¨¦s borratxa. Venia de fitxar pels fills en un festival amb reminisc¨¨ncies pereboteresques. Entre extenua?da i contenta de veure-les, renegava teatralment de les enlluernadores reformes del local. Havien instal¡¤lat m¨¦s llum blanca que un ovni de pol¨ªgon. Que un hospital gal¨¤ctic. Que l¡¯hamburgueseria de Vilablareix. La llum excessiva la pertorba, sobretot als restaurants. Tamb¨¦ la pertorba el brogit de la gent a les terrasses d¡¯estiu i asseure¡¯s amb l¡¯esquena exposada al p¨²blic. Quin p¨²blic? Tothom que no sigui una paret. No diu que ¡°pertorbar¡± vol dir fer-se petita, encabdellar-se com un eri?¨® a la carretera i, sovint, haver d¡¯anar-se¡¯n al lavabo a buscar recolliment per continuar (sortir rodant de la carretera). Quan en torna, diu que t¨¦ una microbufeta, per¨° que la mida no importa si la saps manegar b¨¦ (la comicitat ¨¦s un gran escut, per¨° tamb¨¦ una baula eficient amb els altres). Es pensa que ha fet gr¨¤cia i es pensa que ¨¦s una PAS (Persona d¡¯Alta Sensibilitat). Per¨° jo s¨¦ que nom¨¦s ¨¦s una idealista que no ha sabut domesticar unes expectatives salvatges damunt l¡¯experi¨¨ncia sensible.

En aquell moment, la segona empatitza: ¡°Et molesten les llums? A mi em molesten les olors. Soc pitjor que els morros d¡¯un gos finolis¡±. La primera es retira ostensiblement i bat les aixelles com si volgu¨¦s al?ar el vol, li demana disculpes per si put mentre ventila, tot repetint que ha suat oceans a l¡¯infern del pavell¨® municipal, per¨° que els nens estaven tan contents de veure-la. Que no es penedeix per res del m¨®n de ser mare. Que per un somriure d¡¯ells a vegades val la pena. Que fa pudor, per¨° qu¨¨ hi farem. La tercera comen?a a entendre per qu¨¨ havien ajornat tantes vegades aquella trobada. Quina mandra, aquesta gent! Per¨° quan deixen les d¨¨ries de cadascuna a banda i comencen a parlar de les comunes (els textos), quan tres escriptores seuen en un bar, el m¨®n ¨¦s un petit puntet tancat dins d¡¯un par¨¨ntesi.