Tx¨¦khov per a l¡¯estiu

L¡¯article d¡¯avui, ¨²ltim abans de les vacances d¡¯agost, no pot estar dedicat a cap de les rareses que solen omplir aquesta p¨¤gina. ?s bo ennovar els lectors de coses desconegudes a les nostres latituds, per¨° ara ¨¦s el moment d¡¯aconsellar un llibre que sigui agradable, de lectura distreta i d¡¯enorme qualitat, per acabar de fer la festa grossa. Sol¨ªem parlar del Pickwick, de Dickens, per¨° ja hi tornarem una altra temporada, per b¨¦ que el cap¨ªtol d¡¯aquest llibre prodigi¨®s sobre els comicis electorals d¡¯Eatanswill i la lluita a mort entre els ¡°blaus¡± i els ¡°grocs¡± hauria vingut a tomb, canviant ¡°grocs¡± per ¡°vermells¡±.

El cas ¨¦s, doncs, que l¡¯editorial Alba, pionera en l¡¯edici¨® de grans autors cl¨¤ssics i moderns universals en format no acad¨¨mic i molt bones traduccions, ha reeditat els contes de Tx¨¦khov (aix¨ª, en catal¨¤), publicats per primera vegada en aquest segell l¡¯any 2004: Ant¨®n P. Ch¨¦jov, Cuentos, selecci¨® i traducci¨® de V¨ªctor Gallego Ballester (Barcelona, Alba, 2023).

Tx¨¦khov (1860-1904) ¨¦s un dels m¨¦s grans contistes de tot el panorama de les lletres occidentals. ?s clar que tamb¨¦ compten les narracions breus de Joyce, les dels grans escriptors nord-americans (Hawthorne, Melville, Henry James, Willa Cather, Edith Warton; o els moderns Faulkner i Truman Capote) i els de les grans escriptores angleses, o de l¡¯imperi, del segle XIX (Katherine Mans?field, Elizabeth Gaskell, May Sinclair o Christina Rosetti); per¨° el cas de Tx¨¦khov ¨¦s particularment important.

Era metge, com ¨¦s el cas de molts altres escriptors, i per aquesta ra¨®, possiblement, va saber polsar les emocions, l¡¯¨¤nima i la ment d¡¯homes i dones de la seva ¨¨poca. Flaubert no era metge, per¨° va ser fill d¡¯un cirurgi¨¤ fam¨®s, i per aix¨° deia de si mateix que era capa? de disseccionar l¡¯¨¦sser hum¨¤ com el seu pare disseccionava cossos. Proust tampoc era metge, per¨° el seu pare ho va ser (¨¦s el fundador de l¡¯estrat¨¨gia del ¡°cord¨® sanitari¡±, avui tan emprat). I, com Tx¨¦khov, van ser metges el seu compatriota Bulg¨¤kov, i Rabelais, Schiller, Schnitzler o Somerset Maugham: cap d¡¯aquests ¨¦s de segona fila.

A m¨¦s d¡¯aix¨°, Tx¨¦khov va posseir una formaci¨® liter¨¤ria escassa, per¨° potent: si parlava amb admiraci¨® de Maupassant o de Turgu¨¦nev ¡ªa m¨¦s de Tolstoi, que va ser un popa de les lletres russes quasi tan potent com el ¡°fundador¡± Puixkin¡ª, era pel fet que aquests contistes, l¡¯un m¨¦s que Flaubert, l¡¯altre m¨¦s que Dostoievski, havien sabut sintetitzar en poques p¨¤gines i amb quatre trets perfectament dibuixats els elements essencials d¡¯un home o una dona.

Per aquesta ra¨® a Tx¨¦khov el van criticar tots aquells que reclamaven d¡¯un escriptor que es defin¨ªs respecte als corrents ideol¨°gics i d¡¯opini¨® del seu temps. (Com si no hi hagu¨¦s una s¨¨rie de caracter¨ªstiques de l¡¯¨¦sser hum¨¤ que no tenen res a veure amb cap temps concret de la hist¨°ria.) Al seu llibre La meva vida ho va deixar molt clar. Davant aquells que reclamaven ¡°preses de posici¨® ideol¨°giques¡± als escriptors ¡ªpenseu que som en un temps anterior a la caiguda dels tsars¡ª, ell responia: ¡°Vost¨¨ parla de corrents, de tend¨¨ncies... No veu que tot aix¨° s¨®n bagatel¡¤les, una idea miserable, sotmesa a interessos mesquins? ... Si ara vol dedicar la vida a alliberar insectes de la seva esclavitud [ecologistes], o abstenir-se de menjar filets de vedella [vegetarians], llavors el felicito ... Per¨° el nostre deure ¨¦s estudiar i estudiar, esfor?ar-nos per acumular la major quantitat de coneixements possible, perqu¨¨ els corrents socials seriosos es troben all¨¤ on hi ha saber, i la felicitat de la humanitat del futur resideix solament en el saber¡±.

Tamb¨¦ per aquest motiu, els personatges dels contes de Tx¨¦khov s¨®n sempre d¡¯una enorme discreci¨®, menuts, a l¡¯entorn de la m¨¦s petita vida quotidiana. Walter Benjamin, que estimava els llibres d¡¯aquest autor, va dir d¡¯un quasi contemporani seu, Nicolai Leskov, que havia escrit unes narracions en qu¨¨ el lloc de l¡¯heroi es trobava vacant. De fet, quasi tota la literatura moderna i contempor¨¤nia, passada la inflaci¨® rom¨¤ntica, ha presentat personatges menuts, que es troben desprove?ts de tota aura i hero??citat, i aix¨° val, tamb¨¦, per als personatges de Joyce (Bloom no ¨¦s odisseic) o de Kafka (com ara Gregor Samsa o Joseph K., convertits en ¨¦ssers consternats enmig de fam¨ªlies, societats i opinions que els aclaparen).

Des del conte del funcionari que en una sala de concerts esquitxa amb un esternut la closca del seu cap de la feina, fins a ¡®La dama del gosset¡¯, passant per ¡®El rodamon¡¯ ¡ªque s¡¯esdev¨¦ en terres d¡¯Ucra?na¡ª, els contes de Tx¨¦khov que hem aconsellat avui, lleg¨ªvols a estones perqu¨¨ s¨®n curts, us faran les vacances d¡¯agost m¨¦s passadores, gentils i delectables. Com deia l¡¯autor que hem comentat avui, de vegades ¡°entrar a la literatura per la porta petita¡±, sense orlandos furiosos ni siegfrieds prepotents, ¨¦s la millor manera d¡¯apreciar la literatura per sempre m¨¦s.