Un estiu sense lladres

No fa tants agosts, ma mare demanava a la ve?na que li buid¨¦s la b¨²stia perqu¨¨ els lladres no sabessin que est¨¤vem de vacances. A mi, aquest estiu, m¡¯ha estat f¨¤cil detectar quin dels amics, coneguts i v¨ªctimes del meu voyeurisme digital, residents a Barcelona, ha marxat fora: molts havien publicat a les xarxes socials que llogaven l¡¯habitaci¨® (pis, en el millor i m¨¦s excepcional dels casos) durant X setmanes per Y preu. Asterisc: negociable. Una nova pr¨¤ctica de temporada en qu¨¨, mentre uns enceten una nova faceta d¡¯arrendataris en negre per cinc paelles, els altres, amb un simple scroll, esbrinen un munt de cotis de barra de bar: si dormen en un llit de noranta (com deuen follar?), si decoren les parets amb quadres pop art (mare meva, quin mal gust), si gasten molts quartos en roba (per cert, aquell penjador amb rodes ¨¦s de l¡¯IKEA) o si omplen la tauleta de nit fins a vessar (tants bl¨ªsters ¨¦s senyal que no estan b¨¦ del cap).

Aquesta sobreexposici¨® gr¨¤fica de dormitoris, cuines i menjadors ja no suposa cap mena d¡¯atemptat contra el que, en principi, ¨¦s inherent a la llar: la noci¨® d¡¯intimitat. Abans, nom¨¦s els rics ens obrien les portes de casa seva: l¡¯ostentaci¨® de l¡¯arist¨°crata, per una banda, i la morbositat del plebeu, per una altra, convertien les cases de luxe en portada de l¡¯?Hola! i el Lecturas. O, en el cas dels ianquis i de les seves horterades televisives, en un reality show. Avui, en canvi, som una gran quantitat de mileuristes els qui ens veiem abocats, per pura subsist¨¨ncia, a postejar els zulos que ens costen tres ronyons que mai no tindrem. Sense la por que l¡¯exhibicionisme convidi a entrar-hi a robar: les joies no s¨®n d¡¯or i plata sin¨® d¡¯acer banyat i, quant al port¨¤til, fa anys que caldria renovar-lo. L¡¯amena?a no ¨¦s tant el que ens puguin treure com el que no podem donar: el propietari que ens apuja el lloguer ¨¦s, aqu¨ª, l¡¯¨²nic Goliat.

Aquesta sobreexposici¨® gr¨¤fica de dormitoris, cuines i menjadors ja no suposa cap mena d¡¯atemptat contra el que, en principi, ¨¦s inherent a la llar: la noci¨® d¡¯intimitat

Queda lluny, doncs, cert sentiment d¡¯arrelament en l¡¯espai. Cada vegada ¨¦s m¨¦s habitual veure com, per pagar el peatge que suposa desconnectar una setmaneta a la platja, ens transformem en comercials picant a una porta freda i virtual. Anunciar-se pels mons algor¨ªtmics de Zuckerberg i Musk exigeix deslliurar-se de tota empremta afectiva: el sof¨¤ amb la taca de vi d¡¯aquell sopar d¡¯aniversari passa a ser nom¨¦s un sof¨¤ i la tassa de Star Wars de la teva exparella passa a ser nom¨¦s una tassa. Car¨¨ncia que explica que un assaig dedicat a la c¨¤rrega simb¨°lica i emocional dels objectes de cada compartiment, com ¨¦s el d¡¯Enseres dom¨¦sticos de Vicente Verd¨² (Anagrama, 2014), ens apel¡¤li molt¨ªssim menys que la minis¨¨rie dist¨°pica The Architect (Filmin, 2023), on generacions no tan joves viuen en cubicles en un p¨¤rquing i es claven ganivetades per cobrar l¡¯asseguran?a que els permetr¨¤ revertir el deute. I ¨¦s que, a la fi, la consigna que es despr¨¨n de la situaci¨® de l¡¯habitatge ¨¦s ben clara: pretendre trobar caliu sota el sostre que ens empara ¨¦s comen?ar la casa per la teulada.