Finca

Descobreixo a X, aka Twitter, l¡¯aparici¨® d¡¯un joc de taula que s¡¯ambienta a Mallorca. El nom, Finca, de tot d¡¯una em fa somriure: res m¨¦s essencial que les finques, aqu¨ª! Les quarterades com a estatus, el patrimoni arquitect¨°nic com a jerarquia... Tot aix¨°, encara tangible, tanmateix ha esdevingut des de fa d¨¨cades mer relat secundari en comparaci¨® amb el valor suprem, el valor de mercat. Fa anys, un fill d¡¯empleats de banca va assistir a una festa dets Ts¨ªrculo Mallorqu¨ªn, l¡¯associaci¨® palmesana que encara creu en els llinatges nobiliaris. Alg¨² va demanar qui era aquell desconegut, i un botifarra bot¨¤ espontani: ¡°Aquest? Res, deu tenir quatre solarets!¡±. ¡°I cremats!¡±, replic¨¤ velo?ment l¡¯al¡¤ludit, aprofitant que l¡¯humil terreny que son pare conserva a fora vila havia patit un incendi estiuenc dies abans. En fi, la finca ¨¦s una cosa seriosa i paradoxal, meitat sagrada, meitat explotable sota la f¨®rmula de l¡¯agroturisme o en una venda profitosa.

Finca, doncs... ¡°Amb aquest nom¡±, vaig pensar, ¡°deu ser que els creadors han captat les tresques de la mallorquinitat realment existent? Guanya qui aconsegueixi edificar m¨¦s superf¨ªcie o encabir-hi m¨¦s turistes?¡±. Per desgr¨¤cia, la il¡¤lustraci¨® de la capsa ja ho desmenteix amb el seu aroma de postal, de felicitat trescant entre tarongers. L¡¯empresa alemanya que produeix el joc, Franjos, projecta una mirada ¡°amable¡± sobre Mallorca, hobbitiana. Els jugadors representen pagesos en ¨¨poca de collita amb l¡¯objectiu de vendre abans que els competidors carretades de fruits saborosos i local¨ªssims (llimones, ametlles...) a diferents clients de l¡¯illa. Revifa el somni conservacionista d¡¯una agricultura autosuficient! Mallorca sempre bella, f¨¨rtil, camperola! Torno a somriure i torna a ser un somriure sarc¨¤stic, per¨° des d¡¯un altre lloc.

Sense pretendre-ho, un senzill entreteniment dels diumenges horabaixa ha esdevingut als meus ulls la s¨ªntesi de diverses coses fallides a casa nostra. Pobra Finca, que tan sols voldria divertir-me! Ara, no em negareu el regust a dolentia que deixa als llavis el contrast tan enorme entre el seu plantejament i l¡¯estat real del sector primari... I, sobretot, el joc desvela a les clares una certa actitud d¡¯estranger ric que, lluny d¡¯aportar cosmopolitisme o diversitat, resideix entre nosaltres muntant-se la seva pel¡¤l¨ªcula al marge de la realitat i, no poques vegades, fundant negocis suposadament ecofriendly o curosos, mostres de capitalisme bon al¡¤lot, que no s¨®n sin¨® capricis, juguetes deslligades d¡¯una economia funcional: que si una bodega, que si una boutique on caben una chaise longue i un vestit d¡¯espart... Mentrestant, fora del tauler, s¡¯acumulen les despulles. Qui estima Mallorca (d¡¯aquesta manera) no la coneix.