¡®El pe¨®', de Paco Cerd¨¤: La partida dels atonyinats de la hist¨°ria

L¡¯¨²s narratiu de l¡¯antiheroi ¨¦s tan recurrent com ple de perills. Pot haver-hi un exc¨¦s de compassi¨®, d¡¯¨¨pica de la davallada o de macades que li treguin sentit i el converteixin en un clix¨¦, una perxa d¡¯antiheroi. Tamb¨¦ pot passar que el fulgor antiheroic no deixi veure el bosc. Per aix¨°, per portar l¡¯antiheroi a un terreny m¨¦s lluny¨¤, Paco Cerd¨¤, autor d¡¯El pe¨®, llibre de no-ficci¨® que s¡¯acaba de traduir ara al catal¨¤, ordeix tota una estructura afinada. El pe¨® podria haver estat simplement una hist¨°ria sobre un nen prodigi dels escacs utilitzat pel franquisme i sobre una partida m¨ªtica. Per¨° jugant en tot moment amb la polis¨¨mia de la paraula ¡°pe¨®¡± (arriba a buscar els significats afegits que t¨¦ en altres lleng¨¹es), n¡¯eleva les intencions i en dispara les possibilitats.

¡°Pe¨®¡± tant es refereix a la pe?a dels escacs ¡°de qualitat menor¡± com a ¡°la persona que actua subordinada als projectes i els interessos d¡¯una altra¡±, com al jornaler ras i al soldat d¡¯infanteria. Per tant, la partida narrativa est¨¦n tot un camp per c¨®rrer. I Cerd¨¤ l¡¯aprofita per narrar l¡¯ascens i caiguda de l¡¯escaquista Artur Pomar, ¡°Arturito¡± en els anys en qu¨¨ la dictadura se l¡¯apropia, i tamb¨¦ per posar-hi al costat una mena de contrafigura, Bobby Fischer, escaquista nord-americ¨¤ amb qui es batr¨¤ en una partida d¡¯aire llegendari i definitiu a Estocolm, el 10 de febrer de 1962. Amb un esfor? documental extraordinari, ref¨¤ el periple vital de tots dos. Tots dos tenen or¨ªgens humils i, per tant, s¨®n peons que poden atraure l¡¯afany del poder per utilitzar-los. I els utilitzen. Fischer, enmig de l¡¯escaquer internacional de la Guerra Freda i la seva paranoia, com la gran esperan?a per batre el domini sovi¨¨tic en aquest joc. ¡°Arturito¡±, en l¡¯Espanya tancada, repressora i resclosida que celebra hero?citats locals per perseverar en el seu a?llament.

La partida t¨¦ un camp per c¨®rrer i l¡¯autor l¡¯aprofita per explicar l¡¯ascens i caiguda d¡¯Artur Pomar

A la partida de 1962, Fischer hi arriba com l¡¯espasa nord-americana per passar per davant a l¡¯URSS, i Artur Pomar com un antic nen prodigi, una mena de Joselito i Marisol dels escacs, com b¨¦ apunta Cerd¨¤, fixant-se en la crueltat del fenomen preco?. Amb eines de cr¨°nica, estil trepidant i esmolat, ref¨¤ la partida que en rellan?ar¨¤ un i posar¨¤ fi a l¡¯altre, que tornar¨¤ a fer de funcionari de Correus, tal com li recorda un Fischer ja tenebr¨®s, en acabar. I crea l¡¯atmosfera que acomboia les dues hist¨°ries dels escaquistes peons. L¡¯atmosfera es densifica amb tot de retalls de fets que remeten a la hist¨°ria pol¨ªtica i cultural del 1962 i al cas d¡¯altres peons: lluitadors antifranquistes, miners d¡¯Ast¨²ries, falangistes rebotats amb Franco, bisbes rebotats amb l¡¯Esgl¨¦sia, dones en defensa dels seus drets a Espanya i als Estats Units, negres que es planten contra la segregaci¨® blanca nord-americana, independentistes bascos, exiliats republicans¡­ Apareixen exemples i contraexemples al servei de tota mena de causes, a una banda de l¡¯Atl¨¤ntic i a l¡¯altra. Ensenya, aix¨ª, les moltes cares del pe¨®, totes les dificultats i injust¨ªcies per les quals pot passar, i tamb¨¦ la for?a de la batalla col¡¤lectiva. ¡°S¨®n les ¨²niques peces que tenen esperit de solidaritat¡±. Fins i tot es descriu la famosa escena de Marilyn Monroe des d¡¯un prisma diferent: el d¡¯una artista, una dama que va ser un ¡°pe¨® insignificant¡±, al capdavall.

Segurament Artur Pomar ¨¦s la figura que sentim d¡¯un color m¨¦s ¡°gris pe¨®¡±. En la seva davallada interv¨¦ un conformisme commovedor amb la pr¨°pia circumst¨¤ncia. En la de Fischer, l¡¯intent, com a estrella rutilant, enmig de la paranoia, la rauxa i l¡¯autodestrucci¨®, de sortir de la manipulaci¨® nord-americana.

A vegades alguns d¡¯aquests relats entrebanquen la hist¨°ria central, per¨° en qualsevol cas s¡¯imposa la voluntat ambiciosa de conjugar tots els sentits i matisos del pe¨®, dels qui seran maltractats pel poder sense passar a la hist¨°ria, o passant-hi com un estel fuga? i oblidad¨ªs, justament perqu¨¨ la Hist¨°ria m¨¦s aviat els ha atonyinat. ¡°Recular: el somni impossible de tot pe¨®, el privilegi de la classe noble¡±.

Esquitxant el text d¡¯idees sobre el pe¨®, tendresa i caliu hum¨¤ en la descripci¨® de les personalitats, produeix un efecte de restabliment hist¨°ric sobre personatges m¨¦s o menys arraconats. Eixampla el focus, explora la dificultat d¡¯escapar del dest¨ª de pe¨® i mostra un fris hist¨°ric en maj¨²scules dedicat als insignificants.