¡®La bella Europa¡¯, de Marc Masdeu: El tr¨¤nsit de la mort i l¡¯amor

A Peus de fang (2013), la seva novel¡¤la anterior, el poeta Marc Masdeu (Castellar del Vall¨¨s, 1976), editor juntament amb Marc Romera de Cosmonauta. Poesia completa, de Francesc Garriga, ja impregnava les perip¨¨cies dels seus personatges d¡¯un aroma espec¨ªficament cl¨¤ssic, i era f¨¤cil observar en l¡¯odissea d¡¯Adam, que un cop acabada la Guerra Civil ¨¦s empresonat en el camp de refugiats d¡¯Argelers i, en allistar-se a la Legi¨® Estrangera per salvar-se, recorre l¡¯?frica i la Indoxina, o en l¡¯actitud de donya Em¨ªlia, que s¡¯est¨¤ en el poble natal ¡ªun d¡¯aquells pobles moribunds de la ruralia que l¡¯autor ja havia inspeccionat meticulosament en els contes de Les tombes buides (2010)¡ª a l¡¯espera del seu retorn teixint i desteixint un jersei com si fos una altra Pen¨¦lope que necessit¨¦s amb urg¨¨ncia l¡¯aparici¨® del seu Ulisses, la voluntat i l¡¯ambici¨® de reelaborar de nou la gr¨¤cia d¡¯Homer i d¡¯oferir una lectura molt pl¨¤cida sota un llum matisat sense cap pedanteria: el que importava, com si els efectismes ¨¨pics fossin desterrats de la narraci¨®, era la construcci¨® d¡¯un territori de la quotidianitat que la per¨ªcia de Marc Masdeu omplia de paranys argumentals per a goig del lector.

?s una novel¡¤la d¡¯esperit feli?ment opac que el lector no pot consumir com un sobre de sopa instant¨¤nia

Ara, a La bella Europa, que es desenrotlla durant tres dies de febrer de l¡¯any 2012 en dos escenaris que sembla que no s¡¯haurien de trobar mai ¡ªa Mari¨²pol, Ucra?na, i a Soses, al Segri¨¤, potser tots dos llocs unes altres tombes buides¡ª, encara hi perfecciona m¨¦s i m¨¦s b¨¦ aquella estrat¨¨gia per incloure-hi serenament, a m¨¦s, tot un seguit d¡¯especulacions sobre la pr¨°pia literatura, la funci¨® dels escriptors i el paper dels lectors: ¡°Del meu grup proper ning¨² s¡¯atreveix amb un llibre una mica complex. Per a qu¨¨ serveix, aix¨°? Quin rendiment en traurien? Avui impera el que ¨¦s f¨¤cil, de degluci¨® instant¨¤nia¡±, diu Pere Novell, el fill d¡¯un empresari ramader, que alterna la seva ocupaci¨® a la granja familiar a les terres de Ponent amb les vel¡¤le?tats liter¨¤ries, treballant tamb¨¦ de becari en una editorial barcelonina, imaginant-se com a escriptor, fabulant sobre l¡¯antologia definitiva que far¨¤ sobre la poesia catalana contempor¨¤nia, i autor dels poemes que tanquen el llibre talment com indica el t¨ªtol del recull, ¡°Final feli?¡±. La bella Europa, certament, respira i traspua arreu subst¨¤ncia liter¨¤ria, per¨° no podia ser d¡¯altra manera en una novel¡¤la on un dels protagonistes es diu Francesc Garriga ¡ªel poeta, s¨ª¡ª i s¡¯encarrega de llegir en un hostal d¡¯Espot, una nit havent sopat, el fragment de Les metamorfosis on Ovidi narra el segrest d¡¯Europa, la princesa fen¨ªcia que Zeus va segrestar transformant-se en un toro blanc, i que justifica, potser amb una soluci¨® massa clara i evident, i sense el clarobscur del misteri, el nom id¨¨ntic de la prostituta de luxe ucra?nesa que lluita per escapar de l¡¯ambient de fatalitat i por ¡ªla por ¡°desapareix quan no queda esperan?a¡±, es llegia a Peus de fang¡ª que omple el seu entorn familiar de bona part de les condicions prop¨ªcies per a la vida miserable. ¡°Si ¨¦s un bon llibre nom¨¦s pot tocar dos temes, l¡¯amor i la mort. Com sostenia el cr¨ªtic, els homes transiten per la vida, ens enamorem, i l¡¯amor, esclar, acaba malament¡±, ha dit abans el poeta Francesc Garriga, com si descriv¨ªs les parets mestres que semblen aguantar l¡¯edifici de la novel¡¤la, ignorant que el pla narratiu dissenyat per Marc Masdeu est¨¤ obstinadament encaminat a portar-li la contr¨¤ria, amb unes microsc¨°piques giragonses argumentals ¡ªgens acomodat¨ªcies i amb uns lligams m¨ªnims i discrets amb la convenci¨®¡ª que, per respecte a les alegries que satisfaran el lector sense obstacles ni objeccions, ¨¦s aconsellable silenciar.

La bella Europa ¡ªpotser Mari¨²pol i Soses s¡¯alcen com una met¨¤fora complexa del continent europeu i del seu dest¨ª, vist com un caire abismal, un pas de frontera o uns confins?¡ª ¨¦s una novel¡¤la d¡¯esperit feli?ment opac que el lector no pot consumir com un sobre de sopa instant¨¤nia, sin¨® compartint el concepte de la literatura que proposava Juan Jos¨¦ Arreola quan deia que ¡°la literatura es contemplar, en la sopa de pescado, los misterios del fondo marino¡±.