De les Gertrudis: un nom de dona que connecta grans noms de la literatura catalana

La pres¨¨ncia, normal i extraordin¨¤ria, de Gertrudis presideix la poesia en prosa, o els ¡°versos en prosa¡±, de Foix, que en el seu conjunt formen idealment el Diari 1918, encara que molts dels poemes s¡¯hagin escrit molt m¨¦s tard. La figura i el nom de Gertrudis ja apareixen als primers escrits (¡°tota nua¡± Gertrudis ¡°xarrupa mel de l¡¯omelic de Filis¡±, que ¨¦s una altra dona), i Gertrudis ¨¦s al centre dels seus dos primers llibres, Gertrudis i KRTU (de 1927 i 1932). Em fa l¡¯efecte que KRTU s¡¯ha d¡¯entendre com una impossibilitat f¨ªsica de pronun?ciar Gertrudis, com una af¨¤sia del poeta a l¡¯hora de titular aquesta obra.

Despr¨¦s, als llibres que aniran venint, Gertrudis desapareix i ens trobem amb una muni¨® d¡¯altres dones, amb altres noms, o innominades, i ella no torna a sorgir fins al text prologal de les Cr¨°niques de l¡¯ultrason, del 1985 (¨²ltim seu llibre), quan descriu un viatge a Horta (en tartana i per camins de fang, o sigui que podem pensar que el devia fer el 1918) amb una Gertrudis que Foix converteix, trobadorescament, en una mena de patrona dels poetes, quan li fa una exaltada proclama de teoria art¨ªstica i po¨¨tica, i acaba quasi cridant que els escriptors hem d¡¯escoltar, als Quatre Cantons del carrer de la Creu, i de nits, les veus que parlen ¡°de la Tuies ¡ªoh, Tuietes!¡ª, a qui el son i l¡¯ultrason orejaven¡±. Aix¨° de Tuies ¨¦s una forma redu?da, popular, catalana, de Gertrudis, que no era un nom gaire estrany, tampoc.

Les 97 notes sobre ficcions poncia?nes (de 1974) s¨®n l¡¯¨²nic llibre de poemes o proses de Foix sense dones, ¨¦s un llibre solter: un ¨²nic cop, i encara ¡°m¨¦s enll¨¤, molt m¨¦s enll¨¤¡±, hi podem veure ¡°la parada d¡¯autobusos on S¨ªlvia es palplanta quan la nit germina bagasses cantoneres¡±, que em deixa amb el dubte de si S¨ªlvia tamb¨¦ n¡¯¨¦s una.

M¡¯imagino un Foix de dotze anys amagat rere uns sacs de farina llegint ¡®El nuevo Pascual o la prostituci¨®n¡¯

Al llarg del diari de 1918 no hi trobem poemes d¡¯all¨° que se¡¯n diu d¡¯amor, per¨° hi passen corrents de voluptuositat, d¡¯erotisme, de desig, d¡¯atracci¨®, de seducci¨®, de festeig, i potser d¡¯amor i desamor i tot. Al llibre Darrer comunicat (1970) hi ha un poema de no-amor que, despr¨¦s d¡¯una espectacular pirot¨¨cnia imaginativa, acaba: ¡°Qu¨¨ hi puc fer jo, Francesca, qu¨¨ haig de dir, si amb els ulls aclucats ja s¨¦ el que escrius: No m¡¯omplis m¨¦s de flors: ja no t¡¯estimo¡±.

Les veus que parlen de la Tuies, jo les vaig sentir en uns Quatre Cantons alemanys, quan era a Berl¨ªn: en una llibreria hi vaig trobar els Viatges i flors de Rodoreda en una edici¨® biling¨¹e alemany-catal¨¤, i la vaig comprar. Els alemanys troben que el llibre t¨¦ categoria de llibre de poesia, i que mereix una edici¨® biling¨¹e. A mi em va anar molt b¨¦ per rellegir Rodoreda mentre em feia la i?lusi¨® d¡¯apendre alemany. La traducci¨® est¨¤ b¨¦, em penso, l¡¯¨²nica pega ¨¦s all¨° que fan a voltes els editors, que li canvien el t¨ªtol i en comptes de traduir una cosa tan senzilla i tan bona com Viatges i flors, que ¨¦s un t¨ªtol original sense tenir-ne l¡¯aire, li posen el nom d¡¯un dels textos del llibre: ¡®Viatge al poble de les nenes perdudes¡¯, i a la portada inte?rior hi afegeixen de subt¨ªtol ¡°peces d?e prosa po¨¨tica¡±.

?ltimament els artistes del grup Cabosanroque han fet servir els Viatges i flors de Rodoreda com a punt de partida i com a base art¨ªstica de la pe?a de teatre expandit (o ¡°insta?laci¨® immersiva¡±) que ells titulen Flors i viatges, i que relliga el m¨®n d¡¯aquest llibre amb el mal terrible de la guerra, aprofitant la delicadesa i la viol¨¨ncia de l¡¯obra de Rodoreda. Amb aix¨° els Cabosanroque completen la trilogia que comen?ava amb No em va fer Joan Brossa, ha continuat amb els Dimonis de Verdaguer, i ara es tanca amb Rodoreda, fent que les preguntes d¡¯aquests tres artistes ressonin i sonin ara, amb els temes que cremen avui.

El llibre de Rodoreda, com es veu al t¨ªtol, t¨¦ dues parts, una de ¡°Viatges a uns quants pobles¡± i una de ¡°Flors de deb¨°¡±. El ¡°Viatge al poble de les nenes perdudes¡± comen?a dient que no era un poble, era un bosc. Nenes que han sentit la crida d¡¯una flor i han sortit a buscar-la i, en travessar el bosc, el bosc se les ha quedat. Amb faldilleta vermella i camisa de flors, viuen en un bosc de castanyers, cada una amb la seva flor. Una de les nenes, la que du un pom de llessam¨ª, li explica al narrador les seves aventures, i ell s¡¯ofereix per acompanyar-la a casa, per¨° ella prefereix quedar-se, sempre nena, al bosc. I li explica que quan es perd una nena, al seu poble li posen el nom de la nena perduda i la converteixen en patrona. I diu, la nena, amb veu segura de nena: ¡°Compren una nina gran, la vesteixen de santa, li posen una corona de llaut¨®, la fiquen en una vitrina i la van a visitar i a dur-li flors de tant en tant. Jo, em dic Gertrudis¡±.

Aquesta coma despr¨¦s de ¡°jo¡± est¨¤ molt ben posada. M¨¦s que no una picada d¡¯ullet de Rodoreda a Foix, sembla que li clavi un cop de colze. Un cop de colze suau, aix¨° s¨ª. Per¨° Rodoreda li est¨¤ dient, a Foix, que la Gertrudis dels seus somnis, o dels seus poemes, ¨¦s una nena eternament nena i eternament perduda, i alhora una santa de cart¨® en una vitrina amb una corona de nyigui-nyogui.

Per qu¨¨ Foix es va quedar amb aquest nom de Gertrudis? Les Gertrudis de la hist¨°ria no quadren amb la de Foix, que no ¨¦s cap valqu¨ªria ni cap santa Gertrudis m¨ªstica alemanya, ni la santa Gertrudis flamenca patrona dels caminants. La Gertrudis moderna, Gertrude Stein, escriptora sense comes, no t¨¦ res en com¨² amb la sarrianenca, la que diu que sa mare diria que aix¨° que escriu Foix s¨®n ¡°estranyeses¡±. Jo m¡¯imagino que devia ser la muller d¡¯en Pascual, d¡¯El nuevo Pascual o la prostituci¨®n, que es diu Gertrudis, la que va infectar el cervell del Foix adolescent. Aquesta nove?la filos¨°fica de Don Augusto de Altozanos (pseud¨°nim d¡¯un Francesc Pujols de 22 anys), impresa el 1906 a Barcelona, ja avisa a la primera p¨¤gina que si la llegeixes has de procurar que no et vegin, i jo m¡¯afiguro un Foix de dotze o tretze anys, amagat rere uns sacs de farina, llegint. Llegint les frustracions i les impot¨¨ncies de Pascual amb les dones en general i en concret amb Gertrudis.