¡®L¡¯any que vaig estimar Ava Gardner¡¯ de Jordi Sol¨¦: un cas de populisme literari que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana de novel¡¤la

Segurament no deu ser aix¨ª, per¨° com que el lector de L¡¯any que vaig estimar Ava Gardner, com en un malson mon¨°ton, repetitiu i circular, va topant sense cessar amb frases i par¨¤grafs d¡¯aquesta esp¨¨cie ¡ª¡±L¡¯Ava va deixar anar un gemec de plaer i es va estirar damunt del matal¨¤s, mirant el sostre. Al seu costat, en Sinatra encara panteixava d¡¯excitaci¨®¡±¡ª, pot creure que el seu autor, Jordi Sol¨¦ (Sabadell, 1966), s¡¯ha proposat enfonsar estrepitosament tot el versemblant, i dur a la pr¨¤ctica radical el que Beckett opinava d¡¯alguns estils literaris, que semblaven ¡°el nus d¡¯una corbata sobre un c¨¤ncer de gola¡±. Els records que la mort de l¡¯actriu, el 1990, originen en un tal Pol Mas ¡ªdespr¨¦s d¡¯assabentar-se¡¯n a les not¨ªcies de TV3, mira un parell de fotografies en blanc i negre i ¡°permet al reguitzell d¡¯emocions que guarda tancades amb pany i forrellat que surtin i passegin per all¨¤, com a cal sogre¡±¡ª s¨®n el detonant de L¡¯any que vaig estimar Ava Gardner: aleshores el lector es troba a Tossa de Mar, i a Girona, i a s¡¯Agar¨®, als anys cinquanta, quan es comen?a a rodar Pandora i l¡¯holand¨¨s errant, i Pol Mas, que parla angl¨¨s, esdev¨¦ l¡¯intermediari entre els cineastes i els figurants del poble. Jordi Sol¨¦ vol presentar la imatge d¡¯un poble de la Costa Brava abans de l¡¯hecatombe tur¨ªstica, no ¨¦s improbable que pretengui descriure un somni de l¡¯adolesc¨¨ncia o un moment d¡¯al¡¤lucinaci¨® ¡ªPol Mas, esclar, se sent fascinat per Ava Gardner¡ª, o insinuar que una vegada es deixa enrere la joventut la felicitat es perd per sempre, i incl¨²s podria ser que busqu¨¦s omplir el text amb la melancolia dolorosa de la l¨ªrica bellesa. El que queda a la mem¨°ria del lector, per¨°, ¨¦s la for?a de voluntat tit¨¤nica de Jordi Sol¨¦ per mostrar-se mel¡¤liflu sense interrupci¨® o per aniquilar qualsevol possibilitat narrativa.

Quan en una novel¡¤la s¡¯hi detecta una voluntat d¡¯estil, cal deixar-la de seguida de banda, sembla ser la consigna imposada en la ment dels membres dels jurats dels premis. O tamb¨¦ podria ser que tendissin a creure una altra cosa ¡ªsimilar, per¨°¡ª i opinessin que l¡¯escriptura espont¨¤niament vulgar i l¡¯efusivitat emocional ¡ªuna abra?ada, que t¡¯estimo molt, lector!¡ª s¨®n els m¨¨rits m¨¦s remarcables. Si alg¨² suficientment ric de temps ha cregut oport¨² dilapidar hores llegint, per exemple, les novel¡¤les que els ¨²ltims anys han guanyat el premi Prudenci Bertrana ¡ªLa mem¨°ria de l¡¯aigua (2019), de Montse Barderi; ?nima de tramuntana (2020), de N¨²ria Esponell¨¤; Amor a l¡¯art (2021), de T¨¤nia Juste; El fabricant de records (2022), de Mart¨ª Gironell, i ara L¡¯any que vaig estimar Ava Gardner: fixin-se en el camp sem¨¤ntic que s¡¯apel¡¤la en els t¨ªtols¡ª, potser recordar¨¤ unes observacions que figuren a LTI. La lengua del Tercer Reich, on Victor Klemperer diu que el llenguatge no nom¨¦s pensa i crea per nosaltres, sin¨® que guia a la vegada les emocions i dirigeix la personalitat ps¨ªquica, sobretot com m¨¦s grans s¨®n la naturalitat i la inconsci¨¨ncia amb qu¨¨ ens hi lliurem. I acaba afegint que les paraules poden actuar com dosis ¨ªnfimes d¡¯ars¨¨nic: un se les empassa sense adonar-se¡¯n i no sembla que tinguin conseq¨¹¨¨ncia, per¨° al cap d¡¯un temps es produeix un efecte t¨°xic irreversible. La pobresa estil¨ªstica i el ver¨ª emocio?nal no s¨®n exclusius de la pol¨ªtica: el discurs simple i tangible, no dirigit a l¡¯intel¡¤lecte, sin¨® a l¡¯exaltaci¨® d¡¯emocions, tamb¨¦ ha calat en els caps de m¨¤rqueting dels grups editorials. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s el triomf demon¨ªac del populisme literari, com un altre avatar del kitsch.

L¡¯any que vaig estimar Ava Gardner?

Jordi Sol¨¦?
Columna
393 p¨¤gines. 19,95 euros