¡®Un dietari sentimental¡¯, de J¨²lia Bacardit: Del desig, les cigales i els dies

La resson¨¤ncia d¡¯autencitat d¡¯un dietari no est¨¤ feta de l¡¯exactitud genu?na dels fets que explica, sin¨® de l¡¯aptitud singular per fer convincent l¡¯experi¨¨ncia del m¨®n que detalla o destil¡¤la. Aix¨° passa al cap de poques planes d¡¯aquest dietari sentimental de J¨²lia Bacardit, datat en cadascuna de les entrades i fixat en l¡¯experi¨¨ncia sentimental i itinerant amb diversos homes, amb predilecci¨® pels africans, al llarg dels temps recents: els dubtes i les angoixes, les incerteses i les certituds proposen un viatge ¨ªntim cap a una dona periodista, reflexiva i sovint aclaparada per les seves pr¨°pies d¨¨ries i manies, amb una franquesa ¡ªver¨ªdica o no, tant se val, tot i que diria que s¨ª¡ª que dona un gruix literari ins¨°lit a la passejada imp¨²dica i de vegades descarnada, amb una cruesa que sembla terap¨¨utica i que alhora traspua introspecci¨® genu?na: ¡°les dones gaireb¨¦ mai no fem res de profit perqu¨¨ sempre estem pendents d¡¯una cigala¡±.

D¡¯acord que potser peca d¡¯extremista com a diagn¨°stic cient¨ªfic, per¨° com a confid¨¨ncia desesperada sobre les propensions d¡¯una mateixa el text funciona, i funciona com a s¨ªmptoma d¡¯una saturaci¨® o un desconsol que fa el dietari addictiu o si m¨¦s no intrigant: jo m¡¯he quedat enganxat a una vida de pisos compartits i estranya volatilitat sist¨¨mica. A la mateixa entrada torrencial les cigales s¨®n la causa de principi i final del m¨®n de les dones, ¡°¨¦s insofrible, perqu¨¨ a m¨¦s sempre fem veure que ¨¦s per una altra cosa ¡ªi no ¨¦s per cap altra cosa que no sigui la cigala¡±. No gosaria emetre un judici de fiabilitat sobre la sent¨¨ncia, per¨° em diverteix llegir-la desacomplexadament escrita en un dietari de fets, desitjos, plaers i lectures travessat, com tants d¡¯altres, per la pand¨¨mia i la solitud ensopida amb intermitents connexions amb amics que s¡¯acaben perdent.

L¡¯explicitud sexual no t¨¦ res de nou, evidentment, per¨° l¡¯aut¨°psia de les pr¨°pies servituds dona un al¨¨ propi a aquest dietari sense pretensions, per¨° ple de coses de la vida privada d¡¯una dona de 31 anys, periodista, col¡¤laboradora de N¨²vol i sense gaires ¨¤nsies d¡¯una estabilitat que ning¨² sap massa b¨¦ qu¨¨ comporta ni qu¨¨ vol dir.

La immersi¨® a la intimitat despullada de les dones ha conquerit un espai p¨²blic que va m¨¦s enll¨¤ de la literatura i permet una forma d¡¯acc¨¦s a una informaci¨® sabotejada tradicionalment per la pressi¨® social i religiosa i moral i familiar sobre la dona per tal d¡¯impedir descobrir-la tal com ¨¦s o pot arribar a ser. Sense ser obres mestres, s¨¨ries com ara Vida perfecta de Leticia Dolera o Autodefensa, protagonitzada com Vida perfecta per dues de les seves cocreadores, Berta Prieto i Bel¨¦n Barenys (amb Miguel ?ngel Blanca), resulten tan fresques i tan aut¨¨ntiques en la seva recreaci¨® autoficcional de vides de dones de dia i de nit, inclosa la seva propensi¨® a la humiliaci¨® aliena, a la vexaci¨® del d¨¨bil, a la neurosi destructiva, a l¡¯ab¨²s del sarcasme o la venjan?a com a pr¨¤ctica social i inamistosa. Res de nou al celobert de la humanitat, per¨° cruixent i addictiu quan les dones que ho enuncien transformen en una forma de coneixement moral el que hauria pogut ser res m¨¦s que exhibicionisme banal. Em ve al cap tamb¨¦ el travat autoretrat d¡¯Eva Piquer i el seu Aterratge al dolor i a una nova vida sense renunciar a fer literatura, o, encara, el dietari de lectures i viv¨¨ncies de Luna Miguel a Leer mata en lluita a p¨¨l amb l¡¯Ulisses de Joyce: un grapat de materials que alimenten la impaci¨¨ncia de seguir furgant.