Qu¨¨ s¨®n els diners? Un club d¡¯homes m¡¯ho explica

Hi s¨®n els de dins i els de fora. Els separen furgons de policia i un amable control de seguretat. Una de les primeres xerrades de The District, la gran fira immobili¨¤ria de Barcelona, comen?a amb gaireb¨¦ una hora de retard per l¡¯acci¨® convocada pels sindicats d¡¯habitatge. I un dels participants, Xavier Vilajoana, president de l¡¯Associaci¨® de Promotors Immobiliaris de Catalunya, diu que ¡°¨¦s perill¨®s utilitzar conceptes propis dels de fora¡±, que s¨®n provocadors i generen soroll, i es refereix concretament al t¨ªtol de la pon¨¨ncia en la qual participa. Les paraules perilloses s¨®n ¡°crisi de l¡¯habitatge assequible¡±. Els de fora s¨®n els manifestants.

En efecte, Vilajoana participa en una confer¨¨ncia titulada ¡°La crisi de l¡¯habitatge assequible: abordar els desafiaments dels preus, la ubicaci¨® i les caracter¨ªstiques¡±. Per¨°, qu¨¨ vol dir habitatge assequible? Qu¨¨ ¨¦s crisi?, Vilajoana continua fent-se preguntes. Avan?a la xerrada i els conceptes es desdibuixen fins al punt que ¡°els de fora¡± adquireix la imprevista categoria de la menci¨® m¨¦s propera a l¡¯actualitat. Altres ponents com Maria Sisternas (de l¡¯INCASOL), Miquel Acosta (Anticipa Real Estate) o Juan G¨®mez Vega (Deutsche Finance International) responsabilitzen l¡¯administraci¨® p¨²blica de no estar fent b¨¦ la seva feina, de l¡¯estoc d¡¯edificis, de la col¡¤laboraci¨® publicoprivada (¡°que ¨¦s un must¡±, diu Sisternas), de la gesti¨® de residus i de la sostenibilitat, tamb¨¦, ¡°que ha vingut per quedar-se¡±, comenta Acosta.

La xerrada esdev¨¦ un batibull d¡¯idees (que no arriben ni a promeses) en la qual, perqu¨¨ ens entenguem, pr¨¤cticament no es diuen paraules com ¡°persones¡± o ¡°preus¡± o ¡°treballadors¡±. Durant les jornades tamb¨¦ entendr¨¦ que, quan diuen ¡°inquilins m¨¦s compromesos¡±, es refereixen a inquilins m¨¦s rics. Parlen de s¨°ls tensionats i de gestionar actius i de projectes amb gran impacte i resis [resid¨¨ncies] i talents. Hi ha alguna cosa en la disputa entre abstracci¨® i concreci¨® que m¡¯ha dut avui aqu¨ª, amb els de dins, o amb el que d¡¯un temps en?¨¤ entenem com a Mercat.

En aquest congr¨¦s de Real Estate hi participen fons voltor, bancs, despatxos d¡¯advocats que executen desnonaments, inversors immobiliaris, constructores. Santander, CaixaBank, Servihabitat, Anticipa Real Estate, Colonial, Garrigues, Cuatrecasas. La llista ¨¦s extensa. S¨®n els cossos que hi ha sota el capital. I tenen rostres, bra?os, vestits, aspiracions i, per exemple, fons de pantalla amb el David de Miquel ?ngel. L¡¯abonament dels tres dies costa entre 200 euros (Business Pass) i 1.990 euros, (Platinum Pass).

L¡¯evid¨¨ncia ¨¦s la d¡¯una masculinitat amb trajo i emmotxillada (s¡¯han substitu?t els cl¨¤ssics maletins de negocis per motxilles s¨°bries); el vestit d¡¯home ¡ªper¨° no qualsevol vestit¡ª com a uniforme de l¡¯autoritat masculina. En aquests cossos al?ats, en aquestes encaixades, en aquestes interaccions entre vestits d¡¯home, es fa visible una manera d¡¯estar en el m¨®n. Recordo que John Berger va analitzar una foto d¡¯uns pagesos amb vestit d¡¯home per explicar fins a quin punt, nom¨¦s per una imatge, podia intuir que els pagesos eren en efecte pagesos i no homes de negocis. Si tamb¨¦ portaven vestits! El vestit, diu Berger, ¡°va ser fet per a la gestualitat que acompanya la xerrada i el pensament abstracte, va ser el primer vestit de la classe dirigent que idealitzaria el treball sedentari. El poder de l¡¯administrador i de la taula de confer¨¨ncies¡±. Per¨° el trajo, lluny de diluir la classe, l¡¯aferma encara m¨¦s, ¨¦s transl¨²cid: deixa veure el cos que hi ha a sota i a qu¨¨ es dedica. En certa manera, resulta molt commovedor que del president d¡¯una corporaci¨® se¡¯n digui chairman, home cadira.

Eduardo Mendiluce (del fons voltor Anticipa i Aliseda, que pertany a Blackstone) o Miguel Pereda (Grup Lar) participen com a veritables frontman a l¡¯auditori principal de CaixaBank. Arribo tard a la confer¨¨ncia ¡°Exploring a a Fresh Phase in Real Estate¡± i demano a unes advocades de KPMG que em resumeixin: diuen que l¡¯any que ve ¨¦s el d¡¯invertir m¨¦s. I les paraules es repeteixen: gesti¨®¡­ agilitzar¡­ projectes¡­ col¡¤laboraci¨® amb all¨° p¨²blic, etc¨¨tera. Pereda dona les claus de l¡¯¨¨xit: ¡°flexibilitat i treball dur¡±. Fins i tot, entre congressistes es repeteix que a The District no s¡¯hi apr¨¨n gaire, o res de nou, ¡°¨¦s m¨¦s del mateix¡±, aix¨° ¨¦s ¡°m¨¦s aviat networking¡±. La zona habilitada amb sales de reunions, que gaireb¨¦ sempre ¨¦s buida, inclou taula ovalada i pantalles apagades, i t¨¦ un punt decr¨¨pit, d¡¯expositor de mobles d¡¯oficina. En el recinte, de tant en tant, sona la can?¨® ¡®Kids on the run¡¯, que indica la fi d¡¯alguna xerrada de 15 minuts a la Innovative Area.

Jo no porto trajo, per¨° m¡¯he configurat una s¨¨rie d¡¯identitats per entrar en aquest club d¡¯homes blancs de la forma menys asim¨¨trica. ¡°Com parlar dels homes si no soc una d¡¯ells? Com capturar una figura que no t¨¦ res a veure amb mi?¡±, es pregunta Martine Delvaux a l¡¯assaig Boy¡¯s Club, on analitza com es comporten diferents grups d¡¯homes privilegiats en camaraderia. Jo vull que em tractin com una de les seves, com si jo fos ells.

Per aix¨°, comen?o exposant el meu projecte d¡¯habitatge per a joves. Dic ¡°incubadora¡±, ¡°ronda d¡¯inversions¡± i ¡°estat molt embrionari¡±. Els homes assenteixen i em miren amb atenci¨® creixent. ¡°Quin tipus de projecte ¨¦s?¡± ?s, dic, ¡°habitatge assequible per a joves¡±. ¡°Un nou projecte d¡¯habitatge en¡­ polycleans [la marca d¡¯excusats port¨¤tils que hi ha en els festivals]¡±. ¡°Polycleans una mica m¨¦s grans. Es diuen Polyhouse¡±, dic decidida i fins i tot arravatada.

Amb un dossier, els mostro una imatge que m¡¯he descarregat d¡¯un lavabo doble. ¡°Molt, molt interessant, molt guai¡±, em diu un gerent d¡¯una empresa que gestiona certificats de qualitat. ¡°?s fusta sostenible?¡±, em diu un altre, assessor immobiliari, que ha anat a fer una xerrada sobre Rep¨²blica Dominicana com a ¡°terra d¡¯inversions¡±. Al cap de dos estands, una empresa de tokenitzaci¨® immobili¨¤ria, l¡¯esl¨°gan de la qual ¨¦s ¡°Divideix i invertir¨¤s!¡±, diu que seria ¡°q¨¹esti¨® d¡¯estudiar el projecte i tokenitzar-lo¡±. ¡°Tokenitzar el polyclean?¡±. A hores d¡¯ara, el polyclean ja es diu bungalou, i m¡¯han dit que ¨¦s millor que ho vengui com una experi¨¨ncia. Tamb¨¦ que inclogui espais comuns i coworking. De tan evident, la resposta sona grollera. L¡¯empresa de tokens promet inversions segures de 100 euros a canvi de tokenitzar cases o apartaments amb alt rendiment i poc risc. Es volen allunyar del m¨®n de les criptomonedes, diuen. Tot i que cap dels seus inversors ha cobrat encara i la primera casa d¡¯inversi¨® est¨¤ en reformes. L¡¯objectiu ¨¦s ¡°democratitzar la inversi¨® immobili¨¤ria, que tu et sentis propietari encara que no ho siguis¡±. Encara que el que posseeixis siguis la pota d¡¯una taula. D¡¯una taula que no existeix.

¡°Pedagogia, entens?¡±. ¡°De qu¨¨?¡±, li dic. ¡°De la inversi¨®¡±. ¡°Llavors, vols dir que el meu projecte t¨¦ futur?¡±. ¡°S¨ª, esclar, encara que jo el que et recomano ¨¦s passar-te al luxe o que facis els residents tamb¨¦ els seus inversors, aix¨ª ho cuidaran millor, com si fos la seva propietat, com si en fossin els amos¡±.

En una altra ocasi¨®, una empresa de rec¨¤rregues el¨¨ctriques de motos em proposa acompanyar els meus habitatges urinari amb punts de rec¨¤rrega perqu¨¨ ¡°ho tinguin tot a m¨¤¡±. El seu fullet diu alguna cosa aix¨ª com el partner global ¡°per a un m¨®n segur i sostenible¡±. La cosa bona, dic, ¡°¨¦s que els banys ja els tenim fets i no trencaran l¡¯est¨¨tica del complex¡±, i em contesta que el meu projecte sona francament divertit.

Mai vaig imaginar de manera tan precisa que en aquest congr¨¦s es repetiria tantes vegades la paraula ¡°sostenible¡±. Fins i tot, veur¨¦ congressistes desfer-se i explicar-me aix¨° de la ¡°sostenibilitat i l¡¯ecologia, tot aix¨°¡± amb una mandra plasticosa, amb les paraules caient-los de la boca. Un home, de 50 anys, que treballa com a prove?dor de materials sostenibles, em diu: ¡°Realment, si tu fabriques amb menys energia, si tu fabriques utilitzant productes reciclats, al final et baixen els costos. ?s aix¨ª. Jo sempre ho dic: pots mirar-ho com vulguis, per¨° si ho mires des d¡¯un vessant financer, doncs... et surt a compte¡±.

La f¨¤cil predisposici¨® amb la qual els meus potencials col¡¤legues han acollit el meu habitatge en un urinari doble em du a la certesa que, probablement, m¡¯estic quedant curta. Al cap i a la fi, les tiny houses ja existeixen i potser no difereixen tant d¡¯un bany molt gran. Aix¨ª que decideixo incorporar a la meva biografia l¡¯argument de la s¨¨rie de The Architect, minis¨¨rie de Kerren Lumer-Klabbers, en la qual una bec¨¤ria arquitecta viu en un p¨¤rquing en des¨²s perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nica cosa que pot pagar; habitatges de la grand¨¤ria d¡¯una pla?a de cotxe separats per teles. Jo canvio p¨¤rquings en des¨²s (perqu¨¨ em sembla que els p¨¤rquings continuen sent un negoci molt rendible) i els parlo de grans naus industrials sense parets, tot de requadres separats per cortines. I fins de futurs centres comercials abandonats (els explico que m¡¯estic anticipant a la crisi per les p¨¨rdues derivades de l¡¯e-commerce, i aix¨° em dona una credibilitat bastant impressionant). I de nou, la reacci¨® general convida que sobretot continu? creant. En una ocasi¨®, pregunto a un noi jove a partir de quants metres comen?a per a ell la dignitat, pels dubtes, i em diu que ¡°aix¨° dep¨¨n de l¡¯oferta i la demanda¡±.

Nom¨¦s en una ocasi¨® m¡¯enxampen. Un home, arquitecte d¡¯uns 50 anys, que es dedica a l¡¯habitatge de fusta col¡¤lectiva en altura, em diu que el meu projecte li recorda la sinopsi d¡¯una s¨¨rie: ¡°?s com una utopia d¡¯aquestes¡±. I ¨¦s eloq¨¹ent que l¡¯home vestit percebi aquesta s¨¨rie dist¨°pica com a ut¨°pica. ?s, de fet, la ra¨® per la qual les ficcions especulatives nom¨¦s s¨®n percebudes en tant que alguna cosa en funci¨® de qui les mira. ¡°El m¨®n perfecte per a la utopia de la multinacional est¨¤ feta de financial downtown i de la ciutat museu-world-heritage: tots dos es buiden amb la posta de sol, tots dos s¨®n essencialment inanimats¡±, explica Marco D¡¯Eramo a El selfie del m¨®n, una revisi¨® cr¨ªtica de la nostra ¨¨poca la que D¡¯Eramo anomena ¡°l¡¯edat del turisme¡±. Aquesta fira, en realitat, t¨¦ molt a veure amb el turisme i amb la ciutat museu-world-heritage.

L¡¯estand de Barcelona/Catalonia es troba al centre de la fira, encara que el que dona la benvinguda al recinte ¨¦s el de la Comunitat de Madrid. La disposici¨® dels estands i el tipus de missatges parlen, m¨¦s que d¡¯un lloc, d¡¯un escenari fictici en el qual una ciutat imprecisa i global i sol¡¤licita es posa al servei d¡¯un joc: els de fora fa molta estona que no existeixen. Encara que tot sovint se¡¯ls invoca com els ¡°hippies al aigua del primer dia¡±; ¡°els que no treballen i no tenen res millor fer un dilluns¡±; el que es pensen -diuen- que aqu¨ª hi som els bad guys, per¨° no, ¡°nosaltres som els que fem possible que passin les coses¡±. Nom¨¦s en una ocasi¨®, un home, Key Account Manager d¡¯una empresa de panys el¨¨ctrics (pensats, sobretot, per apartaments tur¨ªstics i hotels) em diu que ent¨¦n, en certa manera, el malestar:

¡°Aqu¨ª hi ha gent que es guanya molt b¨¦ la vida, per¨° molt b¨¦, i compra paquets de 3.000 actius i els ¨¦s igual si s¨®n pisos que deixen a gent al carrer. Jo crec que caldria arribar a un gris. No et vull donar una resposta absurda, per¨° crec que entenc la protesta d¡¯ahir. Jo la setmana passada vaig estar reunit amb un d¡¯aquests fons, no et dir¨¦ quin, que t¨¦ 3.000 actius, dels quals t¨¦ 1.250 a la venta i l¡¯any que ve vol comprar entre 5.000 i 8.000¡­ clar, tu escoltes aquestes xifres. I no s¨¦, no s¨¦ qui ha de donar la soluci¨®¡­¡±. En una altra ocasi¨® em responen: ¡°¡±Fons voltors? Aqu¨ª ens diuen que no n¡¯hi ha. Que tot es fa en conformitat amb la llei. Al final, si tu permets certes coses es normal que es facin¡±.

M¡¯expliquen diverses vegades les difer¨¨ncies entre co-living, smart living i corporate living (h¨ªbrid entre hotel-casa per a treballadors amb bons salaris), i queda clar que aquesta ¨¦s la utopia: habitants d¡¯estades mitjanes o curtes amb diners que venen a la ciutat a fer negocis, ¡°i que no la li?n¡±, diuen els dels ¡°apartaments corporatius de primer nivell¡±. La ciutat feta hotel. Certifico que no som ni el seu target: el meu degradant projecte d¡¯habitatge, pensat per a joves que no arriben a pagar-se el lloguer, m¡¯ha fet quedar com una antiquada, una emprenedora d¡¯un temps remot. ¡°Barcelona ¨¦s un lloc perfecte, sobretot si vols crear valor!¡±, em diu el dels apartaments corporatius, ja en un estrany comiat.

L¡¯estand d¡¯Alquiler Seguro, just al costat, amb un p¨°ster d¡¯una gran forquilla sobre l¡¯aigua amb el lema ¡°?Gran tenedor! No dejes que te hundan¡¯, m¡¯intena conv¨¨ncer que, tot i el m¨¤rketing, els seus clients m¨¦s habituals s¨®n els petits tenidors. ¡°Els qui que complementen la pensi¨®, no?¡±, els dic. ¡°Exacte! Un extra¡±. ¡°Centralitzar tots els esfor?os per proporcionar una visi¨® 360? ¨¦s el que fem, aix¨ª el propietari no ha de pensar en res¡±. ¡°D¡¯acord¡±, responc. Com que no arribem a cap acord de col¡¤laboraci¨® -la Polyhouse li genera, per sobre de tot, indifer¨¨ncia-, ho deixem estar all¨¤ mateix.

Comprenc que el futur ¨¦s en el luxe i el que ells anomenen ¡°estil de vida¡±. Aix¨ª que assisteixo a una xerrada sobre els hotels i el futur del turisme. Es titula ¡°El futur del desenvolupament i la inversi¨® hotelera: tend¨¨ncies, desafiaments i oportunitats en un m¨®n postpand¨¨mic i conscient del clima¡±. Tres vestits es feliciten perqu¨¨ aquest ha estat un any incre?ble. Federico Holzman (Catalonia Hotel) diu que ha estat el millor any de la seva hist¨°ria; Carlos Mir¨® (Hilton) diu que ¡°la seva empresa cotitza a Wall Street i no pot parlar de rendiment, per¨° que l¡¯any passat van obrir un hotel al dia al m¨®n i m¨¦s d¡¯un a la setmana a Europa, l¡¯Orient Mitj¨¤ i ?frica¡±; Jaime Bux¨® (Sunset Hospitality Group) diu que ¡°luxe ¨¦s obtenir una taxa millor en les accions¡±. Despr¨¦s d¡¯aix¨°, els vestits, com a insectes a l¡¯aguait d¡¯un trosset de pa, es pregunten quin ¨¦s el pr¨°xim Carib, the next big thing. Recorden que, als noranta, molts hotelers es van fer d¡¯or amb el boom dels ¡°tot incl¨°s¡± al Carib. Ara estan tractant de trobar aquest nou lloc. Un diu: ¡°?frica. Zanz¨ªbar¡±. La xerrada va arribant a la fi. Carlos Mir¨® conclou dient que alguna gent li pregunta quan deixar¨¤ de fer hotels i ell respon que quan la gent deixi de viatjar, ¨¦s a dir, ¡°mai¡±.

En sortir, em trobo amb el noi jove dels metres i la dignitat. I em diu que no est¨¤ gaire d¡¯acord amb el que s¡¯ha dit sobre els hotels (¡°aquest congr¨¦s est¨¤ massa centrat en el turisme i el ma¨®¡±) i diu que el futur del turisme canviar¨¤ irremeiablement per les limitacions ecol¨°giques. La gent, creu, s¨ª que deixar¨¤ de viatjar. Els dos acordem que aquest discurs sembla de negacionistes clim¨¤tics, i jo em sento inevitablement satisfeta d¡¯estar d¡¯acord en alguna cosa. Despr¨¦s em diu: ¡°Sota aquest trajo, sota aix¨° que est¨¤s veient, jo a vegades vaig descal? i em pots veure amb hippies, m¡¯agrada la varietat¡±. ¡°Ah, una mica de slow life¡±, li dic. ¡°S¨ª, per¨° slow life del bo. Jo no faig el que em diu la gent. Jo fujo de lo massiu. Jo compro nom¨¦s de primera qualitat. Per a mi aquesta ¨¦s la llibertat, i el futur¡±. El noi m¡¯acaba donant la seva targeta perqu¨¨ creu que hem connectat i que jo no soc com la resta. A canvi, em diu que li ensenyi la meva acreditaci¨® QR, que porto amagada, aix¨ª que fingeixo una trucada important. ?s molt f¨¤cil fingir trucades importants.

A la zona de premsa i conferenciants, escolto una conversa entre dones de negocis parlant del masclisme en el sector ¡ªagenda del feminisme liberal que em produeix un son immediat¡ª. ¡°I llavors em va dir ¡®i el teu cap?¡¯ i jo li vaig dir ¡®la cap soc jo¡¯¡±. ¡°El sostre de vidre¡±. ¡°Abans en aquests llocs hi havia moltes menys dones, per sort cada vegada som m¨¦s¡±. ¡°Hem de treure¡¯ns la s¨ªndrome de la impostora¡±, etc¨¨tera. Alguns homes, aix¨° m¡¯interessa, bavegen amb dones dient que els recorden la seva filla, i jo penso quan un altre vestit d¡¯home del Mobile World Congress em va dir aix¨° mateix, ja de nit, en una mena de festa, i despr¨¦s em va preguntar si sabia qu¨¨ era Egipte. Ser¨¤ cosa d¡¯aquests homes? Filtren la seva bava amb un protector moral de la fam¨ªlia i les filles? ?s la pedagogia infantil el que els posa catxondos?

Un altre home, per cert, ara que parlem dels homes per dins, m¡¯explica la campana de Gauss per indicar-me per qu¨¨ val la pena invertir en habitatges petits orientats a joves i vells. Entremig, diu, hi ha la fam¨ªlia. ¡°Necessiten espai, ells s¨ª¡±. Per¨° als extrems sembla que hi ha negoci. El veig improvisant un gr¨¤fic amb els dits davant meu. ¡°Un anci¨¤ no pot viure en un pis de 20 metres? Per qu¨¨ no? Jo quan sigui vell vull espais comuns, sortir a prendre l¡¯aire, etc¨¨tera. Per¨° la casa en si ¨¦s el de menys. Oi que ho entens?¡±. A la zona de premsa, tamb¨¦ observo periodistes ¡°especialitzats en la ind¨²stria del retail¡± repartir-se confer¨¨ncies i entrevistes del congr¨¦s, ansiosos per gestionar la invitaci¨® a alguna festa, com aquella, recorden, ¡°al Guggenheim de Bilbao, que va ser una passada¡±.

Podem dir que el congr¨¦s ¨¦s intergeneracional. Hi ha joves, amb les mides del vestit ja fetes, que provenen de clubs d¡¯emprenedoria o d¡¯universitats privades de negoci. ?s destacable el bon angl¨¨s de tots els conferenciants.

Un estudiant de segon de Management of Business and Technologies de LaSalle Bonanova m¡¯explica que el seu objectiu ¨¦s plantar-se aqu¨ª, l¡¯any que ve, amb la seva startup. ¡°En qu¨¨ consisteix la teva startup?¡±. ¡°La meva startup ¨¦s un hospital centrat en el sector alimentari, en el TCA, b¨¤sicament aix¨°¡±. ¡°?s a dir, un hospital privat?¡±.

¡°Volem plantejar que hi hagi internes i no tan internes, per a les greus i les no tan greus evidentment, i buscar una cosa una mica familiar, mode club, 12 dones o aix¨ª, activitats i coses perqu¨¨ elles puguin anar millorant a poc a poc¡±. Li pregunto com se li ha acudit ¡ªpotser m¡¯esperava una hist¨°ria tr¨¤gica i de superaci¨® d¡¯una germana anor¨¨ctica¡ª, per¨° r¨¤pidament el noi em retorna a la realitat de la fira: ¡°Som una fam¨ªlia molt gran, som sis en total, i sempre parlem de moltes coses, i la conclusi¨® de moltes de les nostres xerrades ¨¦s que la gent cada vegada est¨¤ pitjor, la societat t¨¦ un problema i sobretot les dones tenen problemes i es veuen molt afectades i moltes tenen aquest trastorn, que ¨¦s molt preocupant. Al final, arribem a un punt on comencem a estudiar i vam veure que cada any pujava, era un augment bastant exagerat, i realment vam veure que podr¨ªem muntar una cosa xula i m¨¦s familiar. Al final, ¨¦s un negoci¡±. Ell sap que t¨¦ compet¨¨ncia en el sector, per¨° volen aportar m¨¦s ¡°valor¡±. ¡°Per exemple?¡±, pregunto. ¡°Classes d¡¯esport, activitats aix¨ª¡±. ¡°Un referent?¡±, dic ja per anar tancant, fingint que jo tamb¨¦ busco la inspiraci¨®. ¡°Oscar Pierre, el CEO de Glovo¡±.

La idea que ¡°la gent cada vegada est¨¤ pitjor¡± o ¡°¨¦s destructiva per naturalesa¡± es repeteix com un mantra, i ¨¦s, potser, el coix¨ª embuatat en el qual se sustenta la seva moral. Ofereixen, sense parar, versions modernes i de sobretaula de Hobbes i Rousseau sobre l¡¯origen de la civilitzaci¨®, exemplificant aquest pessimisme antropol¨°gic de l¡¯home modern, tan reciclat i comercial, que ha estat analitzat detalladament a El Amanecer de todo, l¡¯¨²ltima obra de David Graeber i David Wengrow. Es pensen a si mateixos ¡ªla tecnologia, els seus negocis, la seva inventiva¡ª com l¡¯autoritat capa? de corregir-nos. M¨¦s que el mite de l¡¯home fet a si mateix, encarnen l¡¯home que ha de fer-nos a nosaltres. Encara que, segurament, es tracti del mateix mite.

Un home de 44 anys, gestor immobiliari, em diu que el seu llibre favorit ¨¦s As¨ª se domina el mundo, del coronel Pedro Ba?os. Un altre em diu que el llibre que sempre regala ¨¦s 10.000 millones, del cient¨ªfic Stephen Emmot, una obra que defensa que a causa de la superpoblaci¨® estem condemnats a la fi de l¡¯esp¨¨cie. El dels pisos corporatius de primer nivell ¡ªque va comen?ar amb una empresa de patates fregides¡ª ja anticipa tot el que va malament en la seva biografia del congr¨¦s: ¡°Apassionat per la naturalesa i profundament preocupat per l¡¯estat del medi ambient, lamento el m¨®n que estem deixant a les generacions futures, mancada de valors i respecte pels drets humans fonamentals¡±. El que m¡¯explica la campana de Gauss em diu que de qu¨¨ serveix fer cases sostenibles si la gent despr¨¦s les destrossa o no saben utilitzar-les de manera eficient, donant a entendre que la tecnologia sempre va per davant de la consci¨¨ncia i que ens cal una mena de ¡°disciplina tecnol¨°gica¡±. El dels pisos de fusta en altura em diu que la seva pel¡¤l¨ªcula ¨¦s Interstellar.

En un context com aquest, es revela de manera clarivident com s¨®n d¡¯¨²tils els discursos que advoquen perqu¨¨ els humans som una esp¨¨cie egoista o ro?na o mandrosa. El missatge es propaga interclasse, per¨° s¨®n els del trajo (i les del trajo) qui recullen el guant.

A les 17.30 h em conviden a un c¨°ctel on es discuteix el futur de Bilbao. I, per descomptat, decideixo que hi vaig. Concretament, d¡¯una zona cridada a ser ¡°la punta de llan?a per definir el nou Bilbao¡±. Es diu Zorrotzaurre ¡ªun projecte impulsat per l¡¯alcalde del PNB, I?aki Azkuna¡ª. Parlen d¡¯una illa del coneixement, sense cotxes, d¡¯un nou i elegant barri dotat d¡¯un hub innovador, escoles de disseny i treballadors altament qualificats. Els dic que em recorda el 22@. ¡°S¨ª, exacte, ¨¦s un gran referent¡±. Quan els pregunto si han tingut problema amb la gent que vivia all¨¤ abans ¡ªunes 450 persones¡ª, em diuen que s¡¯hauran d¡¯adaptar (¡°el pla s¡¯ha d¡¯executar¡±), per¨° que ¡°sorprenentment¡± gaireb¨¦ tothom ha preferit quedar-se a casa seva. A mi em sorpr¨¨n la seva sorpresa. Es preveu que la poblaci¨® passi d¡¯unes 450 persones a 15.000 en els pr¨°xims anys, focalitzada sobretot als sectors ¡°d¡¯innovaci¨®¡±. ¡°Tu em preguntes on hi haur¨¤ una verduleria o una fleca i ara mateix no t¡¯ho s¨¦ dir. S¨¦ que a cada tants metres hi ha una licitaci¨® possible d¡¯un comer?, per¨° no tinc ni idea de qu¨¨ passar¨¤ en aquest comer?¡±. Sento dir que, ¡°fins i tot¡±, els ve?ns continuen dient al seu barri la Ribera i no Zorrotzaurre, el nom nou (i encara menys ¡°el Manhattan bilba¨ª¡±, que surt a la presentaci¨®); per¨° tampoc passa res, acorden finalment, ja que, al cap i a la fi, ¡°aporten autenticitat¡±. El futur, per descomptat, de les ciutats amb ¡°alt rendiment¡±, de les ciutats de gran valor, es discuteix en aquests dies del congr¨¦s entre tapes de pernil ib¨¨ric i xampany i pantalles amb renders i powerpoints. M¨¤laga, Val¨¨ncia o Saragossa. La pregunta sempre ¨¦s que ser¨¤ el pr¨°xim, cap a on cal mirar, ¨¦s a dir, invertir.

¡°Qu¨¨ s¨®n els diners? Els diners ¨¦s un facilitador de les coses. Tu saps el que era el bescanvi?¡± L¡¯home que treballa com a prove?dor de materials sostenibles em remet a un altre dels mites fundacionals del nostre sistema econ¨°mic: aquest passat inconcret en el qual la gent s¡¯intercanviava una cosa per una altra, per¨° era tan complex, tan ineficient, que va caldre inventar els diners. Els diners, per tant, com una soluci¨® eficient per a subjectes iguals. ¡°El problema ¡ªsost¨¦ tamb¨¦ Graeber, a En Deuda: una historia alternativa de la econom¨ªa¡ª ¨¦s que no hi ha proves que alguna vegada aix¨° ocorregu¨¦s exactament aix¨ª, i un munt que proves que suggereixen el contrari¡±; ¨¦s a dir, que l¡¯antropologia i l¡¯arqueologia donen moltes pistes sobre formes molt m¨¦s complexes i variades d¡¯intercanvi de b¨¦ns al llarg de la hist¨°ria, en les quals han estat importants vincles de tota mena, com l¡¯amistat o el deute entre ve?ns.

¡°Els diners s¨®n llibertat¡±, em diu un altre. ¡°Els diners s¨®n¡­ necessaris¡±.

El divendres el sal¨® ¨¦s mig buit, fins i tot durant l¡¯entrega d¡¯uns premis. Nom¨¦s set persones, comptant-me a mi, assistim a la xerrada d¡¯Ignacio Ravent¨®s, que explica ¡°les claus de l¡¯¨¨xit¡± del projecte LaMercedes (premi pel projecte Real Estate Operation With Greatest Esg Impact). Busco el significat d¡¯ESG a internet amb resultats previsibles: ESG ¨¦s un par¨¤metre que serveix per valorar si una empresa treballa en benefici dels objectius socials, i sembla que aquesta ha estat guardonada per aix¨° mateix. Guardons a projectes que encara s¨®n diapositives.

Aquest projecte consisteix en la remodelaci¨® de l¡¯antiga f¨¤brica de la Mercedes-Benz al barri del Bon Pastor, el propietari ¨²nic del solar del qual ¨¦s Conren Tramway. Un nou espai amb zones verdes, escoles de disseny, industria 4.0, hub de coneixement. ¡°I ens preguntem quina ¨¦s la millor soluci¨® per a la ciutat i ¨°bviament pels inversors (...) Per aix¨° volem liderar aquesta regeneraci¨®¡­¡±, explica Ravent¨®s, sobre el projecte urban¨ªstic, considerat el primer ecodistricte urb¨¤ d¡¯Espanya inspirat, entre d¡¯altres, ¡°en els Hudson Yards de Nova York¡±. Es preveu que LaMercedes estigui en ple funcionament cap a l¡¯any 2029. Per¨° des de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns Maquinista-Mercedes ja temen a la gentrificaci¨® i la pujada de preus, i recel¡¤len del 40% de vivenda assequible que l¡¯Administraci¨® ha prom¨¦s. Segurament tamb¨¦ ho fan inspirats amb els Hudson Yards de Nova York.

?s l¡¯¨²ltim dia del congr¨¦s i ja puc dir que m¡¯he quedat sense targetes per no haver de presentar-me, t¨¨cnica que perfecciono amb bastant homenia i que dona a entendre al noi dels metres i la dignitat (despr¨¦s el noi dels peus descal?os) que he fet ¡°molt bon networking¡±. Ell m¡¯ensenya el seu feix de targetes. Ens felicitem m¨²tuament en forma d¡¯encaixada definitiva. Crec que ho assumeixo, que haig de marxar, despr¨¦s que un estudiant em digui, molt seri¨®s, parpellejant menys del que un ha de parpellejar: ¡°Els diners? Els diners s¨®n xocolata¡±.