Jun Moyano: ¡°Poden seguir parlant en mascul¨ª gen¨¨ric, per¨° el m¨®n se¡¯ls menjar¨¤¡±

El Termcat permet l¡¯expressi¨® llenguatge no-binari, per¨° no pas el seguit de propostes que ha fet el col¡¤lectiu, entre les quals destaca l¡¯¨²s de l¡¯escarnit neomorfema i com a marca del g¨¨nere neutre. En parlem amb Jun Moyano (Reus, 1993), coordinadori de la recent guia que ha de servir com a refer¨¨ncia d¡¯¨²s del catal¨¤ no-binari, NB o enab¨¦.

PREGUNTA. Dieu que la guia ¨¦s una tasca de superviv¨¨ncia.

RESPOSTA. La guia parteix de la necessitat de poder simplement existir, parlar de nosaltres, reconeixe¡¯ns i anomenar-nos. Si vull explicar qu¨¨ he fet aquesta setmana, o si alg¨² vol parlar de mi, hem de tenir alguna manera de parlar que no ens incomodi i faci que se¡¯ns vegi com nosaltres volem.

P. A la guia tamb¨¦ dieu en algun moment que hi ha una certa satisfacci¨® en detectar que l¡¯altre no sap quin g¨¨nere atribuir-vos.

R. Personalment, a mi s¨ª que a vegades m¡¯agrada veure que hi ha una mica de dubte, perqu¨¨ ajuda a mostrar que el sistema en qu¨¨ vivim t¨¦ punts de fuga. En el moment que alg¨² no sap com posar el g¨¨nere, s¨ª que dius ¡°estic aconseguint que entenguis qu¨¨ est¨¤ passant; clarament no soc un home, no soc una dona, nom¨¦s vull ser jo sense totes aquestes preconcepcions que tens sobre mi¡±.

P. Despr¨¦s de tot l¡¯escarni i la burla per l¡¯¨²s de la i, no us feia una mica de mandra fer una guia perqu¨¨ els binaris ho entenguem?

R. (Riu) L¡¯objectiu inicial de la guia era que ens serv¨ªs a nosaltres com a eina, i tamb¨¦ per arribar a un consens i decidir com ens sent¨ªem millor. El segon objectiu s¨ª que ha estat m¨¦s de cara enfora: ja que hem hagut de crear un g¨¨nere gramatical nou que sigui neutre, per qu¨¨ no estendre¡¯l i fer-lo servir amb grups grans de persones variades en lloc del mascul¨ª o el femen¨ª gen¨¨rics.

P. Aix¨ª la guia, si em permet l¡¯expressi¨®, ¨¦s una mena de sortida de l¡¯armari?

R. Suposo que posa realment el llenguatge enab¨¦ damunt la taula. Fins ara no se li havia donat massa import¨¤ncia, tamb¨¦ perqu¨¨ no estava del tot formalitzat. Tampoc hem pogut parlar amb totes les persones no-bin¨¤ries; potser hi ha gent que no hi est¨¤ d¡¯acord pel que sigui.

P. D¡¯altres lleng¨¹es de l¡¯entorn tamb¨¦ s¡¯hi troben...

R. Al final no ¨¦s la societat catalana l¡¯¨²nica que est¨¤ canviant, ¨¦s tota la socie?tat en general, occidental sobretot, que anem en unes direccions, intentant crear i mostrant que hi ha diversitat. El que no podem fer ¨¦s negar que existeix.

P. Formalment, quines caracter¨ªstiques t¨¦ el catal¨¤ sobre el llenguatge ena?b¨¦? Quins fen¨°mens heu hagut d¡¯analitzar per trobar-hi solucions?

R. Com que el catal¨¤ ¨¦s una llengua rom¨¤nica, era important pensar en quina morfologia far¨ªem servir, i hem optat per la -i final. A la guia tamb¨¦ es planteja l¡¯opci¨® de la -e, per¨° la riquesa dialectal del catal¨¤ fa que nom¨¦s valgui per al catal¨¤ oriental; a Lleida no els aportaria res de nou i generaria confusions.

P. De vegades, per¨°, si fem servir la i ens podem trobar amb problemes. Per exemple, el pronom de complement indirecte li agafa m¨¦s usos...

R. Certament, en el moment que li dones m¨¦s funcions, pots trobar li m¨¦s d¡¯una vegada a la mateixa frase. Per¨° no hi ha tants casos en qu¨¨ aix¨° sigui conf¨²s, potser en exemples molt concrets, com quan dius agafa-l¡¯hi o agafa-li, per¨° en general el context resol el problema. Tamb¨¦ recollim la proposta de fer el pronom de complement directe lui. ?s una opci¨®, si va millor no hi tenim res en contra.

La guia ¨¦s una arma de doble fil: pot ajudar que m¨¦s gent ens vegi, per¨° tamb¨¦ que m¨¦s gent ens tiri viol¨¨ncia a sobre

P. Dieu que el morfema i es pot fer servir per a persones no-bin¨¤ries, per¨° tamb¨¦ com a gen¨¨ric: ¨¦s el fam¨®s totis, que pot servir per parlar de persones enab¨¦ per¨° tamb¨¦ per a tothom, o com dieu, per a totser. Si fem servir la i com a g¨¨nere gramatical neutre, no caiem en la invisibilitzaci¨® altre cop?

R. Es tracta de donar l¡¯opci¨® que es pugui fer servir en actes de benvinguda: ¡°Benvingudis totis¡±. La idea no ¨¦s invisibilitzar, sin¨® donar espai perqu¨¨ a dins hi pugui haver diversitat i no aplicar sempre el g¨¨nere a tot el que fem. Dependr¨¤ molt del context: hi ha contextos en qu¨¨ no t¨¦ sentit fer servir el g¨¨nere neutre; es tracta de fer-lo servir amb una mica d¡¯estrat¨¨gia i sabent en quin context est¨¤s parlant. La idea ¨¦s que la i no tingui cap c¨¤rrega de g¨¨nere i es pugui utilitzar en entorns molt diversos.

P. I quan alg¨² respon dient ¡°ja tenim el mascul¨ª gen¨¨ric¡±, que no t¨¦ c¨¤rrega de g¨¨nere?

R. Aquesta incomoditat amb el mascul¨ª gen¨¨ric no ¨¦s nostra, els moviments feministes fa molts anys que diuen que el mascul¨ª no els representa i que la llengua no ¨¦s neutra. Suposo que li diria que pot seguir parlant en mascul¨ª gen¨¨ric, per¨° arribar¨¤ un punt en qu¨¨ el m¨®n se¡¯l menjar¨¤.

P. La comprensi¨® del col¡¤lectiu pot millorar arran de la guia?

R. Potser ¨¦s aviat. ?s una arma de doble fil: ficar-te en el punt de mira pot ajudar que m¨¦s gent ens vegi, per¨° tamb¨¦ que m¨¦s gent ens tiri viol¨¨ncia a sobre.

P. Espereu alguna cosa de les institucions normatives, de la universitat?

R. D¡¯aquest m¨®n jo, personalment, no n¡¯espero gaire. Almenys espero que les persones que hi tinguin inter¨¨s puguin trobar un recurs que els sigui ¨²til, m¨¦s que no que aix¨° es tiri endavant des de la instituci¨®. El canvi vindr¨¤ des de sota, amb perites persones que aniran rascant una mica i que al final, si s¨®n unes quantes, potser s¨ª que es far¨¤ alguna cosa.

P. El diccionari Petit Robert franc¨¨s ja va incloure el pronom iel. Espereu que algun dia el DIEC accepti elli?

R. Si volen, jo encantadi! Espero que algun dia ens diguin que potser poden fer-ne una menci¨® en algun lloc. Ni que sigui per recollir que existeix, que es vol intentar que existeixi.

P. Algun consell per a tots els binaris a l¡¯hora de fer servir el llenguatge enab¨¦?

R. Al principi ¨¦s molt f¨¤cil que la gent posi m¨¦s is de les que fan falta. En general simplement ¨¦s intentar-ho sense por, encara que t¡¯equivoquis. Tampoc cal disculpar-se perqu¨¨ t¡¯has equivocat. De vegades passa, alg¨² s¡¯equivoca i ¨¦s ¡°ai, em sap molt de greu¡±, i est¨¤s aix¨ª mitja hora. No passa res.