¡®S¡¯obre el tel¨®¡¯, de Dami¨¤ Bardera: La gran riallada

La seq¨¹¨¨ncia pot servir per descriure la pr¨¤ctica de la literatura que ha dut a cap Dami¨¤ Bardera (Viladamat, 1982) al llarg dels set reculls de contes que ha publicat fins ara: al seu llibre anterior, B¨¨sties de companyia (2022), hi figura un text on un professor, el primer dia de classe, quan s¡¯adona que els alumnes se¡¯n riuen del seu immens cap de toro, perd la paci¨¨ncia, els envesteix sense pietat i aleshores els contempla ¡°rebregats com vulgars ninots de drap per les cornades rebudes, els uniformes esquitxats de sang, els caps, oberts, els pulmons foradats¡±. L¡¯escriptura de Dami¨¤ Bardera, tan estil¨ªsticament as¨¨ptica com truculenta argumentalment, s¡¯assembla a la manera que t¨¦ de reaccionar aquest professor: Dami¨¤ Bardera tamb¨¦ envesteix el lector amb un cat¨¤leg intens, fero? i delirant de viol¨¨ncia f¨ªsica i c¨¤stigs rituals, de perf¨ªdia i crueltat, de perversions grotesques i morbidesa pornogr¨¤fica, per¨° m¨¦s que aniquilar-lo, el que busca ¨¦s corroure¡¯l amb la mena de gran riallada que mina cada un dels seus contes, com si l¡¯autor, al cap i a la fi, amb una lucidesa tranquil¡¤la o una morda? serenitat, es burl¨¦s dels lectors que d¡¯una ficci¨® esperen continguts, refer¨¨ncies, dades i trames que el convencin de la versemblan?a de tot plegat.

Ara, a S¡¯obre el tel¨®, Dami¨¤ Bardera reuneix 47 textos sense t¨ªtol, molt breus i enumerats amb xifres romanes. Formalment s¨®n uns esquetxos teatrals anor¨¨ctics, tremendament dolorosos, fredament absurds, i del tot irrepresentables dalt d¡¯un escenari, com si fossin uns telegrames p¨°stums de Beckett ¡ªper situar-lo en alguna zona del mapa de la literatura¡ª, o com si fossin les rel¨ª?quies? o les ru?nes d¡¯un corpus gegantesc i monstru¨®s, impossible de con¨¨ixer, que han sobreviscut a una dura operaci¨® de poda. M¨°nica Batet, al pr¨°leg, no t¨¦ cap dubte que, ¡°anant m¨¦s enll¨¤ del l¨ªmit del relat i fent servir elements est¨¨tics del g¨¨nere teatral¡±, i a pesar de les acotacions estrictament teatrals i dels di¨¤legs entre els personatges ¡ªja siguin animals que discuteixen entre si, uns cad¨¤vers molt loqua?os que conversen, o un matrimoni que, despr¨¦s de penjar-se, repr¨¨n els seus costums habituals¡ª, els textos s¡¯han de llegir com a contes, una impressi¨® que sens dubte compartir¨¤ qualsevol lector, per m¨¦s que alguna vegada l¡¯autor l¡¯interpel¡¤li i el tracti a la manera d¡¯un espectador.

El misteri de la literatura de Bardera consisteix justament en l¡¯aparent abs¨¨ncia de misteri, com si tot esdevingu¨¦s a plena llum

Un conte escrit per Dami¨¤ Bardera ¨¦s gaireb¨¦ sempre una pe?a que comen?a i acaba de sobte, com un parpelleig, o com una visi¨® que esclat¨¦s entre dos fosos en negre, encaminada cap a una mena d¡¯exist¨¨ncia m¨ªnima, i on la banalitat quotidiana s¡¯exposa amb unes poques pinzellades realistes i superficials. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s v¨¤lid per a S¡¯obre el tel¨®: a la cuina d¡¯una casa antiga de pedra, amb humitat a les parets i un pam de sutge a les rajoles, a les cortines i a les bigues del sostre, la taula est¨¤ parada i la mare ancia?na i el fill solter s¡¯hi estan asseguts en silenci, neguitosos i tensos, davant per davant d¡¯un plat de sopa freda, fins que el fill explota i li demana: ¡°Com t¡¯atreveixes a servir-me aquesta porqueria?¡±. I, com que la mare no reacciona, amena?a amb clavar-se un ganivet, que no triga a enfonsar-se al ventre mentre cau fulminada a terra. Aleshores, ¡°Del cop, la taula tremola, el cos de la mare anciana es desestabilitza, s¡¯inclina cap endavant i el cap li impacta contra el plat de sopa freda¡±. Cada un dels contes de S¡¯obre el tel¨® ¨¦s una variant ambigua sobre la profunda soledat i la radical incomunicaci¨® que transforma tothom en un estrany absolut davant de qualsevol altra veu, com si no hi hagu¨¦s ning¨² que aconsegu¨ªs escapar-se mai de ser alg¨² amb un petit enigma desassossegant i unes pors ¨ªntimes i inconfessables, d¡¯origen dif¨ªcil de precisar i localitzar, que impedeixen assolir res que estigui relacionat amb l¡¯equilibri, el benestar o la tranquil¡¤litat.

La virtut i l¡¯inconvenient de les peces de S¡¯obre el tel¨® ¨¦s que el cam¨ª ¨²nic per on es mou Dami¨¤ Bardera es troba entre l¡¯hermetisme i l¡¯entotsolament, i el lector t¨¦ massa sovint la sensaci¨® d¡¯enfrontar-se a alguna cosa que se li escapa, com si dot¨¦s cada conte d¡¯unes claus i unes interpretacions tan amagades que s¨®n impossibles de copsar. Potser ¨¦s perqu¨¨ el misteri de la literatura de Dami¨¤ Bardera consisteix justament en l¡¯aparent abs¨¨ncia de misteri, com si tot esdevingu¨¦s a plena llum del dia. ¡°Soc tota teva¡±, diu la dona de silicona del text onz¨¨, com si el text es dirig¨ªs al lector; ¡°Te l¡¯endinyar¨¦ ben endins¡±, li respon l¡¯home de pl¨¤stic, com si usurp¨¦s la veu de l¡¯autor.

S¡¯obre el tel¨®?

Dami¨¤ Bardera?
La Segona Perif¨¨ria
172 p¨¤gines. 16 euros