Girona, una postal de nosaltres

Una postal cofoia? Les cases de l¡¯Onyar. Les de Ruyra, que les veia com una ¡°muni¨® de captaires vestits amb robes apeda?ades¡± o les de Sagarra, que notava com ¡°s¡¯ajunten amb la intimitat m¨¦s imp¨²dica. El riu ¨¦s el pare peda? i el confident de les mis¨¨ries d¡¯aquests pisos sense llum, aquestes cases tombals i estrafol¨¤ries¡±. Ara no hi ha a penes riu que faci de pare peda?, per¨° ja no ens fa falta: les hem encolat amb la unitat inequ¨ªvoca del nostre orgull giron¨ª. Potser perqu¨¨ venim de saber-nos grisos, foscos i malgirbats, el gironisme d¡¯ara (atiat encara m¨¦s pels ¨¨xits futbol¨ªstics) ¨¦s m¨¦s espl¨¨ndid que mai. I potser no passa res per haver-nos convertit en una postal de nosaltres, per¨° estaria b¨¦ que fos una d¡¯aquelles que, quan les mous lleugerament, hi apareix de gairell una altra imatge. No s¨¦ si m¡¯explico: Girona ¨¦s molt m¨¦s que l¡¯orgull giron¨ª.

Gairellejant-la, a la postal tamb¨¦ hi surt nostre patr¨®: sant Narc¨ªs, el de les mosques. De mosques n¡¯hi ha moltes per aqu¨ª, aquests dies. Les ¨¤vies deien ¡ªi nosaltres ens en refi¨¤vem¡ª que la fredorada de Sant Narc¨ªs les matava totes. Ja ¨¦s curiosa, la cosa. Un sant estimat per haver liderat un ex¨¨rcit de mosques assassines contra l¡¯invasor, ens deslliura cada any de la seva enutjosa plaga. Invoquem doncs el nostre patr¨® per un nou miracle en temps d¡¯uns altres invasors i que cada any s¡¯endugui el remei amb una nova fredorada. Cal defensar-se de les nostres solucions. No s¨¦ si m¡¯explico: Girona ¨¦s molt m¨¦s que un lloc boniquet on fer de Lance Amstrong.

Tanmateix, la fredorada que anunciaven les ¨¤vies no va venir durant les Fires i Festes de Sant Narc¨ªs, celebrades com cada any a finals d¡¯octubre. Nom¨¦s un dia vam tenir la sensaci¨® que havia vingut l¡¯hivern de sobte. Els m¨¦s previsors portaven plum¨ªfers; els altres ¡ªmig Girona i part de l¡¯estranger: Salt, Cass¨¤, Sarri¨¤, Quart, etc.¡ª arrosseguen un refredat des de llavors. Congelats, van anar a barraques per ballar al concert de Lal¡¯ba, Triquell i La F¨²miga. B¨¦, van anar a barraques per veure a tothom; per ajuntar-se ¡ªcom deia Sagarra¡ª amb la intimitat m¨¦s imp¨²dica; per quedar a la primera ¡°farola¡±; per intentar menjar-se un fr¨¤nkfurt a la barraca on hi hagu¨¦s la mare d¡¯alg¨² a les planxes (sempre t¡¯assegures un millor mos). Aix¨ª, durant les Fires la ciutat es va omplir de visitants d¡¯arreu i tots els barris estaven de festa. Volia centrar aquesta postal en alguna de les molt¨ªssimes activitats que es feien durant aquells dies. Per¨° no he pogut. Durant les Fires estem aclaparats, feli?os d¡¯inf¨¤ncia absoluta, reviscolada, compartida. Potser perqu¨¨ tenim fills i nebots volem transmetre¡¯ls aquesta mena de gironisme, el que cada tardor es transforma en una banda municipal de mosques lluminoses i estridents contra els maldecaps, ballant damunt les fulles seques. Aix¨° almenys durant els dies de festa major, no s¨¦ si m¡¯explico: que s¡¯han acabat les Fires i nom¨¦s som bons per fer draps, draps de molts, molts peda?os.