Picasso-Mir¨®: retalls d¡¯una amistat

L¡¯any 1967, Picasso va rebre Mir¨® amb una frase una mica descarada: ¡°Caram, Mir¨®, sempre vens amb la mateixa dona!¡±. L¡¯andal¨²s, faldiller, extravertit i brillant, feia broma sobre la fidelitat del seu amic catal¨¤, t¨ªmid i silenci¨®s. Mir¨® va explicar a Michael Black?wood que durant molts anys havia tractat Picasso amb veneraci¨® (els separaven onze anys), per¨° que m¨¦s tard la seva relaci¨® va ser fraternal. Les fam¨ªlies es coneixien: la mare de Picasso era amiga de la de Mir¨®, i la mare de Sabart¨¦s, secretari de Picasso, era tia del pintor catal¨¤.

Mir¨® no es va atrevir a saludar Picasso el dia de l¡¯estrena del ballet Parade a Barcelona, el 10 de novembre de 1917, per¨° quan el 1920 va anar a Par¨ªs, va portar al malagueny una ensa?mada de part de la seva mare. Va picar al timbre del pintor dues vegades sense obtenir resposta fins que, al tercer intent, Picasso el va rebre i va acceptar encantat aquell dol? segurament ja mig sec. A partir de llavors Picasso va donar suport ferm a Mir¨® i el va presentar a marxants i amics, uns contactes que serien determinants en la seva carrera. L¨¦once Rosenberg, per exemple, va col¡¤locar La masia al Salon d¡¯Automne del 1922 i sempre va posseir obres de Mir¨® en dip¨°sit.

Picasso no sols va ser mentor sin¨® tamb¨¦ confident, com ho ¨¦s qualsevol amic. La carta que Mir¨® li va enviar el 27 de juny de 1920, despr¨¦s de la seva primera trobada, ¨¦s molt significativa de la sintonia d¡¯opinions sobre el fet de viure a Par¨ªs i sobre l¡¯art local, provinci¨¤. ¡°La intel¡¤lectualitat viu amb 50 anys de retard¡±, escrivia Mir¨®, ¡°i els artistes fan l¡¯efecte de ser aficionats. Manca de temperament i moltes pretensions. (¡­) D¡¯acord amb vost¨¨ que per ser pintor cal quedar-se a Par¨ªs. Pot ser que ens titllin de mals patriotes! (¡­) ?s m¨¦s patrio?ta la nostra actuaci¨® a l¡¯estranger que els que actuen dins de casa, sense vistes al m¨®n.¡± I l¡¯any 1925, Mir¨® li va agrair els seus ¨¤nims per continuar treballant: ¡°M¡¯ha fet molt de b¨¦ aquest mat¨ª. Abans de venir a veure¡¯l estava sumit en idees negres que vost¨¨ m¡¯ha tret de sobre. M¡¯ha parlat molt sincerament¡­¡±. Mal?grat la seva difer¨¨ncia d¡¯edat, va haver-hi nombroses influ¨¨ncies m¨²tues, que jo vaig estudiar al meu llibre Picasso. Mir¨®. Miradas cruzadas (1998), i que ara l¡¯exposici¨® Mir¨®. Picasso mostra amb diverses jux?taposicions de les obres de tots dos.

Picasso no sols va ser una for?a irradiant, sin¨® que tamb¨¦ era un vora? ¡°mirador¡± d¡¯altres artistes com Mir¨®

Com a mostra d¡¯aix¨°, encara que Mir¨® havia dit que ¡°trencaria la seva guitarra¡± referint-se al cubisme, la veritat ¨¦s que aquest moviment va impregnar diverses teles seves, com La taula (1920), una pe?a extraordin¨¤ria que conjuga un realisme excepcional amb una geometritzaci¨® i unes perspectives m¨²ltiples derivades del cubisme. M¨¦s tard, Picasso va fer pal¨¨s l¡¯eco de Mir¨® en diverses de les seves obres dels anys vint. El pintor catal¨¤ havia creat, en aquests anys, un nou llenguatge basat en figures mal¡¤leables, distorsionades i tan sintetitzades com Personatge llan?ant una pedra a un ocell, del 1926, una figura sense bra?os, una sola cama, un sol ull i un peu enorme. Picasso, a Dona dempeus, del 1927, o a les seves Banyistes, del 1927, tamb¨¦ sintetitza, disloca les figures i dibuixa uns peus enormes. Perqu¨¨ Picasso no sols va ser una for?a irradiant, sin¨® que era un vora? ¡°mirador¡± dels altres. Sabem que demanava a Mir¨® d¡¯anar a veure les seves teles, si b¨¦ en una ocasi¨® aquest no l¡¯hi va permetre fins a l¡¯exposici¨®, perqu¨¨ guardava un gran secretisme sobre la seva producci¨®.

Durant la Guerra Civil espanyola, tots dos, partidaris de la Rep¨²blica, van participar en el pavell¨® espanyol de l¡¯Exposici¨® de Par¨ªs del 1937, Picasso amb el Guernica i Mir¨® amb El segador, una obra lamentablement perduda; aquell mateix any Mir¨® tamb¨¦ havia realitzat el pochoir Aidez l¡¯Espagne per ajudar els refugiats republicans espanyols. Malgrat ser nomenat director del Prado i tenir la mare a Barcelona, el pintor malagueny no es va moure de Fran?a, i tampoc es mouria Mir¨® despr¨¦s dels dos primers mesos a Mont-roig.

Per¨° amb la invasi¨® alemanya les seves reaccions van ser molt diferents: despr¨¦s d¡¯uns mesos a Royan, a la costa atl¨¤ntica, Picasso va tornar al pa¨ªs enva?t pels nazis. No se¡¯n va moure per in¨¨rcia, com va comentar a Fran?oise Gilot, per¨° mai va confraternitzar amb l¡¯enemic, encara que estava protegit, a trav¨¦s de Cocteau, per Arnold Breker, l¡¯escultor preferit de Hitler, i per Andr¨¦ Dubois, de la Prefectura de Par¨ªs. No obstant aix¨°, el fet d¡¯haver-se quedat ¡°resistint¡± els alemanys ¡ªno va poder exposar p¨²blicament durant aquests anys¡ª el va convertir en un mite, en un s¨ªmbol, quan Par¨ªs va ser alliberat el 1944.

Per la seva banda, Mir¨®, preocupat per la seva fam¨ªlia i conven?ut per la seva esposa Pilar Juncosa, va agafar la dona i la filla Maria Dolors i va creuar, amb molta por de ser empresonat, la frontera espanyola. Es va refugiar a Mallorca per passar desapercebut ¡ªes va fer anomenar Juan Juncosa, prenent el cognom de la seva dona¡ª i all¨¤ va acabar la meravellosa s¨¨rie de les Constel¡¤lacions.

Durant la postguerra les seves figures p¨²bliques van ser molt diferents: Picasso s¡¯havia afiliat al Partit Comunista i ja era el pintor m¨¦s fam¨®s del m¨®n. En canvi, Mir¨® va ser gaireb¨¦ un desconegut a Espanya durant uns deu anys, tan sols admirat per un nucli redu?t d¡¯intel¡¤lectuals i artistes joves, entre els quals T¨¤pies, Saura o Brossa. Mir¨® va escriure a Picasso, el febrer del 1960, perqu¨¨ reb¨¦s aquest grup de joves, per¨° lamentablement l¡¯artista no ho va fer.

En la correspond¨¨ncia amb el pintor malagueny, Mir¨® escrivia en catal¨¤ o en franc¨¨s. En una postal enviada el 1958 per Josep Llu¨ªs Sert a Picasso, l¡¯arquitecte li escrivia: ¡°Coneixes Eivissa? ?s Andalusia amb cal?, pols i mosques!¡±; Mir¨® hi afegia: ¡°Aix¨° est¨¤ molt reb¨¦. Un fort abra? als dos¡± i Pilar agregava : ¡°Dur i a les Meninas!¡±.

Un altre tret com¨² va ser l¡¯antifranquisme. Picasso va decidir no tornar a Espanya mentre visqu¨¦s el dictador i Mir¨® va ajudar amb cartells, donacions o amb la seva pres¨¨ncia en nombroses iniciatives en defensa de les llibertats. Als anys seixanta el govern franquista es va voler congraciar amb els dos artistes, per¨° cap d¡¯ells va claudicar i mai van participar al pavell¨® oficial d¡¯Espanya a la Biennal de Ven¨¨cia.