Tres voltes rebel: dona, negra i comunista

Dif¨ªcilment pot entendre¡¯s l¡¯Europa contempor¨¤nia sense tenir present el ric llegat jueu i el seu terrible escap?ament antisemita. Aquesta cesura ha condicio?nat ¡ªi condiciona¡ª la pol¨ªtica, la cultura i la societat europees i, segurament, constitueix una de les principals difer¨¨ncies amb Espanya ¡ªno per bondat intr¨ªnseca, sin¨® perqu¨¨ la ¡°neteja ¨¨tnica¡± fou anterior. D¡¯alguna manera, el racisme ha jugat ¡ªi juga¡ª un paper similar als Estats Units. Tot i que tamb¨¦ trobem actituds discriminat¨°ries entre nosaltres, enlloc ha tingut un paper tan central i continuat, fins al punt que la cicatriu encara supura.

Malgrat l¡¯abolici¨® de l¡¯esclavitud, l¡¯extensi¨® dels drets civils, els aven?os en la integraci¨® i l¡¯acumulaci¨® de veus i proclames, el color (fosc) de la pell continua sent un factor determinant, com demostra la seva sobrerepresentaci¨® entre la poblaci¨® carcer¨¤ria, la reiteraci¨® dels abusos patits a mans de la policia, la marginaci¨® en l¡¯escala salarial i social, o el tracte ¡ªentre el menysteniment i l¡¯apropiaci¨®¡ª respecte dels seus interessos i creacions. La pot¨¨ncia d¡¯aquesta fractura ¨¦s tan sist¨¨mica i assumida que nom¨¦s davant d¡¯aut¨¨ntiques barbaritats alguna veu de protesta ¡ªcom ara el moviment Black Lives Matter¡ª aconsegueix cridar moment¨¤niament l¡¯atenci¨® de mitjans, pol¨ªtics i audi¨¨ncia.

Justament una d¡¯aquestes eclosions hist¨°riques va concretar-se a finals dels anys seixanta del segle XX, quan el moviment contrari a la segregaci¨® practicada als estats del sud i favorable al reconeixement efectiu de la igualtat ciutadana va fructificar en personatges i estrat¨¨gies tan diverses com les representades per Martin Luther King o els Panteres Negres. Enmig d¡¯aquest p¨°sit sorgeix la figura de l¡¯activista, escriptora i acad¨¨mica Angela Y. Davis (Birmingham, 1944), que bastir¨¤ el seu comprom¨ªs pol¨ªtic i personal a partir d¡¯una tr¨ªada que ¨¦s la seva for?a i, alhora, la personificaci¨® de tots els mals pels seus enemics: dona feminista, negra i comunista.

La seva fama esdevindr¨¤ nacional i internacional despr¨¦s de ser acusada falsament ¡ªi amb una clara intencionalitat pol¨ªtica¡ª d¡¯assassinat, segrest i conspiraci¨®. Davis converteix la persecuci¨® ¡ªarriba a ser inclosa a la llista dels deu fugitius m¨¦s cercats per l¡¯FBI¡ª i el posterior judici en un bumerang capa? de cristal¡¤litzar en un ampli suport en favor de les seves idees i de crear un espai de complicitat amb altres moviments de protesta. Segurament aquest impacte explica que s¡¯atrev¨ªs amb nom¨¦s 28 anys ¡ªtan sols els futbolistes tenen aquesta precocitat¡ª a publicar la seva Autobiografia.

Cinquanta anys m¨¦s tard ens arriba en catal¨¤ ¡ªtradu?da per Lola F¨ªgols i com a tercer t¨ªtol de Davis a Tigre de Paper¡ª un relat essencial en la literatura de protesta, per la seva capacitat per trenar tres fils. En primer lloc, hi ha el relat dels dos anys (1970-1972) d¡¯incertesa entre clandestinitat, pres¨® i jutjat. Segonament, trobem la reconstrucci¨® del seu proc¨¦s formatiu, des dels seus or¨ªgens a Alabama fins als seus estudis i recerca als Estats Units (de Nova York a San Diego) i a Europa (de Par¨ªs a Frankfurt), a red¨°s de pensadors com Herbert Marcuse i Theodor Adorno. I, finalment, hi ha el fil de la milit¨¤ncia pol¨ªtica que la duria a afiliar-se al Partit Comunista i a compartir lluites amb un ampli espectre d¡¯activistes. Lectura militant i dura, per¨° necess¨¤ria.

Autobiografia?

Angela Y. Davis?
Traducci¨® de Lola F¨ªgols. Tigre de Paper
416 p¨¤gines. 21,50 euros