¡®Cavallet de mar o el peix invisible¡¯: Cos d¡¯home trans embarassat

El dramaturg Pau Coya ha desembarcat als teatres de Barcelona com un tsunami, per¨° en comptes de provocar desgr¨¤cies ha causat sorpreses ben agradables. En poques setmanes ha passat de ser un desconegut per al gran p¨²blic a tenir dos espectacles en cartell. A la Sala Versus Gl¨°ries s¡¯ha pogut veure Pols de diamant, protagonitzada per Dafnis Balduz i Albert Salazar, i a la Sala Flyhard s¡¯est¨¤ representant aquests dies Cavallet de mar o el peix invisible. L¡¯autor mallorqu¨ª escriu sobre les tem¨¤tiques LGTBIQ+ amb totes les lletres: si a la primera obra la protagonista ¨¦s la ¡°G¡±, a la segona tot gira al voltant de la ¡°T¡±. Fa molt temps que les persones trans s¨®n una realitat, i l¡¯augment de la seva visibilitat ha suposat la seva aparici¨® en tota mena de ficcions. Cavallet de mar arriba amb un parell de premis sota el bra? i ens parla sobre la vida d¡¯un jove trans que es veu trastocada per un anunci inesperat: est¨¤ embarassat.

Rebeca Del Fresno dirigeix amb molt d¡¯ofici un mon¨°leg amb un debutant (i enlluernador) Marc Torres. Ell ¨¦s Mart¨ª Moll, el protagonista d¡¯aquesta hist¨°ria, i ens explica la seva vida interpretant amb encert tots els personatges que l¡¯envolten, com la mare, l¡¯amiga o la doctora. L¡¯espectacle bascula s¨¤viament entre la com¨¨dia generacional i l¡¯activisme, llan?ant preguntes molt pertinents sobre la identitat, el g¨¨nere o la masculinitat (¡°Tothom est¨¤ m¨¦s guapo amb barba¡±). L¡¯escenografia i la il¡¤luminaci¨® de Joan Fullana aconsegueixen transformar el min¨²scul escenari de la Sala Flyhard en m¨²ltiples localitzacions, i les projeccions dissenyades per Laura Bonn¨ªn s¡¯integren perfectament en un relat que, com les nostres vides, est¨¤ cont¨ªnuament interromput pels est¨ªmuls lluminosos de les pantalles.

Entre l¡¯Elliot Page de Juno i l¡¯Arnold Schwarzenegger de Junior no hi ha tanta dist¨¤ncia com podria semblar. Els dubtes i la impulsivitat t¨ªpiques dels vint anys s¨®n retratades per Marc Torres amb molta veritat i encant, i l¡¯escena amb el nen a l¡¯autob¨²s ens demostra que encara podem tenir esperan?a. Cavallet de mar ¨¦s un cant a la realitat del present, no a un futur ut¨°pic, i t¨¦ un dels finals m¨¦s compromesos, bells i emocionants que hem vist en molt de temps. Hauria de girar per tot arreu i ser vista per tots els joves del pa¨ªs. Aqu¨ª ho deixo.