Roger Mas t¨¦ una galip¨¤ndria

A Roger Mas li passa alguna cosa i no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s. Ara me¡¯l miro arraulit al costat d¡¯un foc a terra ¡ªo llar de foc, si ets m¨¦s noucentista¡ª en un restaurant de carretera a la Panadella on hem quedat per dinar. El fot¨°graf, exercint les seves prerrogatives art¨ªstiques, li diu que s¡¯esperi uns segons que el ti¨® que braseja de manera pl¨¤cida i catalana s¡¯inflami. Em ve al cap una de les can?ons seves que m¡¯agraden m¨¦s, ¡®Sota una fina capa de cendra¡¯, que catalogo com a recent per¨° ja t¨¦ vuit anys: ¡°Aqu¨ª, davant del foc, em sento bategar les galtes i vaig enc¨¨s com una teia. No s¨¦ si soc en un pou, en una cisterna o a la frontera d¡¯un parad¨ªs¡±.

S¨ª que som al mig del no-res i al centre de tot, a l¡¯extrem de la Segarra, que ara es veu que ¨¦s una comarca de moda. La terra que ens envolta ¨¦s dura i grisa i avui fot una ventada de collons que dona a tot plegat un aire de desolaci¨®. Quan vam acordar aquest punt de reuni¨®, entre la seva Solsona prepirinenca i la meva costa tropical, em va dir que volia anar a veure avions. A pocs quil¨°metres, a Sant Pere dels Arquells, encara en els dominis del bisbat solson¨ª, un sonat hi t¨¦ quatre caces militars en un descampat. N¡¯hi ha tres de sovi¨¨tics i un d¡¯americ¨¤. S¨®n ferralla imponent, i encara que la ra¨® m¡¯inclina a pensar que s¨®n buits per dins o tenen els motors gripats, els fusellatges lluents indiquen inequ¨ªvocament que en qualsevol moment es tornaran a enlairar per damunt del terme, com el caliu d¡¯un tronc cobert de cendra que de cop s¡¯incendia. ¡°Gemecs encesos, la brasa del pecat somorta.¡±

No conec prou Roger Mas ¡ªde fet no el coneix ning¨² tret potser de la seva dona, de qui sempre diu que va ser un amor a segona vista¡ª per saber qu¨¨ li passa per¨° s¨ª prou per intuir que est¨¤ tornant a mudar de pell. I si ell, l¡¯aede de la nostra ¨¨pica, metamorfoseja, ¨¦s que el pa¨ªs tamb¨¦ ho est¨¤ a punt de fer. Tamb¨¦ s¨¦ que el molesta molt parlar de ferides ¡ªaix¨° no fa per a nosaltres, homes antics que ens acostem a la cinquantena¡ª i que si ha triat ser cr¨ªptic no ¨¦s perqu¨¨ vingui un periodista a psicoanalitzar-lo. Per¨° avui m¡¯¨¦s igual. Mengem caragols bovers i bevem xampany dolent ¡ª¨¦s el que hi ha, i ¨¦s una ofensa per a alg¨² a qui li agraden tant els Recaredos, per¨° ho obviem¡ª. Est¨¤ amo?nat perqu¨¨ no li pregunto res. No s¡¯ha de preguntar mai res abans de saber la resposta. Davant del mirall, al lavabo: ¡°Estic perdent cabells, Miquel¡±. ¡°Home, Roger, per¨° aix¨° ja entrava dins dels plans, no?¡±. ¡°No del tot, perqu¨¨ mon pare encara en t¨¦.¡±

Com explicava Gay Talese de Sinatra, el que per a la majoria seria una afecci¨® insignificant, a ell el sumeix en l¡¯angoixa

Hi ha m¨¦s gent a la taula, i diem pestes de Ricard Ustrell, que ¨¦s la conversa recurrent de l¡¯actualitat a les capelletes culturals catalanes. Ell escolta distret, buidant caragols en una de les seves abs¨¨ncies caracter¨ªstiques. Va fent. Dede de fa pocs mesos la veu no li respon com voldria. ¡°L¡¯otorrino m¡¯ha dit que la maquin¨¤ria est¨¤ perfecta¡±.

Com explicava Gay Talese de Frank Sinatra, el que per a la majoria de la gent seria una afecci¨® transit¨°ria insignificant, a ell el sumeix en certa angoixa. ¡°Llavors, si no ¨¦s un tema f¨ªsic, deu ser mental. Deus tenir alguna hip¨°tesi¡±. ¡°No t¡¯ho penso dir¡±. Si la veu del nostre Sinatra no rutlla, la naci¨® trontolla. I encamino les meves ins¨ªdies cap aqu¨ª. S¡¯ha arribat a dir que l¡¯esperit de revolta popular que va empoderar el pols independentista de principi de segle es va alimentar en el guardiolisme i el Bar?a triomfant. Aix¨° ¨¦s absurd i nom¨¦s va portar a l¡¯ensulsiada del proc¨¦s. Realment, darrere de la soflama hi havia les inflexions de veu de Roger Mas, sobretot en el per¨ªode que va del 2008 al 2012, de Les can?ons tel¡¤l¨²riques a la col¡¤laboraci¨® amb la Cobla Sant Jordi.

¡°La veu m¨¦s bonica que ha donat mai la can?¨® catalana¡±, va escriure Mingus B. Formentor en un article a La Vanguardia. All¨° va ser el primer canvi. Era setembre del 2001 i Mas acabava de fer un concert definitori al Mercat de la M¨²sica Viva de Vic. Fins llavors feia la viu-viu estudiant agr¨°noms, fent de percussionista de Luis Paniagua, amb els primers concerts al Drac M¨¤gic de Lleida musicant Mart¨ª i Pol, o a l¡¯Sl¨¤via de les Borges Blanques, on oficia?va el xaman Albert Tarrats. ¡°Al meu primer concert, el 1996, vaig guanyar 85.000 pessetes¡±. L¡¯endem¨¤ de Vic, un dilluns, el cantautor va decidir que no hi havia pla B i que seria artista. ¡°No hi ha hagut mai pla B, perqu¨¨ a difer¨¨ncia dels escriptors, als m¨²sics sempre ens quedaran els bars, on sempre ens podrem guanyar la vida si modulem la vergonya o la dignitat¡±. Va trucar al que encara avui ¨¦s el seu m¨¤nager, Jordi Freixes ¡ªl¡¯havia conegut en unes jornades sobre estats modificats de la consci¨¨ncia que organitzava Josep M. Fericgla al CITA, un moment convuls en qu¨¨ la ci?¨¨n?cia parlava de drogues sense la llosa de la moralitat¡ª i va comen?ar a rodar l¡¯etapa ¡°constructiva¡± de Roger Mas, amb el disc DP (Dia Positiva).

Enrere quedava el contracte dels tres primers discos ¡ªtaciturns, violents i destructius¡ª amb Picap, que havia propiciat la influ¨¨ncia de Salvador Escamilla, que se¡¯n va enamorar. Li havia fet guanyar el concurs ?xit de Catalunya R¨¤dio amb la can?¨® ¡®Llums de colors¡¯. Malgrat l¡¯impuls de la patum musical ¡ª¡±va descobrir Serrat, Sisa i Roger Mas!¡±¡ª, el primer disc, Les flors del somni no va vendre el que es preveia. Per complir el contracte, Mas i un amic solson¨ª es van tancar un hivern per gravar Casafont en una masia remota. Tres graus negatius, sense calefacci¨®, amb setze mantes i un porc escorxat penjat a l¡¯eixida, d¡¯on anaven tallant bocins de cansalada. Mesurava el mateix que ara que encara no s¡¯ha encongit gaire, per¨° pesava 67 quilos i duia una cabellera fer¨¦stega. ¡°Sembles una estampeta del santcristo¡±, li deia Escamilla. D¡¯all¨¤ va sortir el Mas m¨¦s pur de l¡¯emerg¨¨ncia espiritual i la ruptura, per¨° era un cam¨ª sense sortida. D¡¯aquell Roger Mas, el d¡¯ara nom¨¦s n¡¯enveja l¡¯actitud.

¡°?s el lle¨®, que no s¡¯ha d¡¯enterrar mai. Aquesta ¨¦s la lluita¡±. No tenia por, perqu¨¨ la por nom¨¦s apareix quan et poses a construir coses.

¡°Per¨° escolta, que jo ja tinc una bio?grafia?, es queixa referint-se al recomanable llibre de Francesc Bomb¨ª-Vilaseca. ¡°Ja ho s¨¦, per¨° vull que hi tornem¡±. La serp va tornar a fer de les seves el 2005. Trobem llavors una excentricitat, un Roger Mas urb¨¤, eixampl¨ª, que s¡¯acosta m¨¦s al pop-rock. Hi ha una altra crisi que precedeix el nou canvi. Tampoc li fa gr¨¤cia que ho consigni, per¨° durant tres mesos experimenta un episodi d¡¯atacs de p¨¤nic que soluciona amb nom¨¦s quinze dies amb un terapeuta especialitzat en cantautors. L¡¯hi du Quico Pi de la Serra. ¡°Oli en un llum. Em va dir que no em tornaria a passar mai m¨¦s, i aix¨ª ha estat¡±. D¡¯all¨¤ surt M¨ªstica dom¨¨stica. De totes maneres, em reconeix que les seves aproximacions pop no han acabat de quallar. ¡°I aix¨° que a La casa d¡¯enlloc, que tamb¨¦ anava per aqu¨ª, hi ha dues de les meves can?ons m¨¦s conegudes: ¡®El calavera¡¯ i ¡®El dolor de la bellesa¡¯¡±. Aqu¨ª veig una escletxa per punxar-lo: ¡°Aix¨° ¨¦s incomprensible, perqu¨¨ d¡¯'El dolor de la bellesa¡¯ no s¡¯ent¨¦n res¡±. ¡°Com que no!?¡±, s¡¯indigna i per un moment sembla sobrevolar la letargia. ¡°¡®El dolor de la bellesa¡¯ i ¡®El viatge¡¯ ¨¦s l¡¯¨²nic que val la pena del que tinc per dir¡±. Comencem a buidar el moll de l¡¯os.

Fot fred a fora quan sortim a fer els caf¨¨s i a fumar (jo). Un fred que ni una ampolla vintage de ¡°la famosa perdiu¡± redimeix. Realment, si li hem d¡¯arreglar la veu ¡ªi el pa¨ªs, per extensi¨®¡ª no ¨¦s l¡¯ambient m¨¦s indicat. Ens tornem a recloure a l¡¯altre bar de la Panadella, aquest encreuament de camins postapocal¨ªptic. ?s s¨°rdid per¨° fa olor d¡¯abans, reconforta. Amb ¡®El dolor de la bellesa¡¯ entra tamb¨¦ en la po¨¨tica Mas el so de la cobla, amb la col¡¤laboraci¨® del fiscornista Pep Molin¨¦, bastant abans que es fusion¨¦s amb el reggaeton. ¡°L¡¯avi tocava el clarinet, el saxo i tamb¨¦ la tenora, que va ser l¡¯¨²nic que es va vendre i no em va ensenyar. Com un homenatge a ell, que s¡¯acabava de morir, el 2012 gravem el disc amb la Cobla Sant Jordi, en directe a Solsona¡±. Va ser un ¨¨xit, aix¨° ho dic jo, inesperat. De fet, per l¡¯any vinent hi ha prevista la segona part del projecte i ja hi ha m¨¦s bolos programats que d¡¯El viatge, que ha estat destil¡¤lant darrerament. El t¨°pic diu que com m¨¦s local, m¨¦s global, ¡°per¨° tu fora de Catalunya no ets compr¨¨s¡±, li deixo anar. ¡°En absolut. Per mi la capital de la naci¨® ¨¦s Val¨¨ncia, per¨° surto del Principat i ning¨² ent¨¦n res, ha, ha¡±.

¡°¡®El dolor de la bellesa¡¯ i ¡®El viatge¡¯ ¨¦s l¡¯¨²nic que val la pena del que tinc per dir¡±, diu Roger Mas. Comencem a buidar el moll de l¡¯os

Explica¡¯m aix¨° d¡¯El viatge, va¡±. ¡°?s un cl¨¤ssic viatge de l¡¯heroi en nou etapes. Hi ha les fases arquet¨ªpiques. La invocaci¨®, l¡¯espera, un n¨²vol rosa per recuperar-se de la toxicitat i incl¨²s no una sin¨® dues davallades a l¡¯infern. De l¡¯¨²ltima nom¨¦s se¡¯n surt fet un nyap, ple de cops i embenat. Aquest ¨¦s el final¡±. Musicalment, aposta pels sons que ja va assajar a ¡®Taumat¨²rgia¡¯, a l¡¯¨²ltim disc Totes les flors. ¡°Ja estava en aquest proc¨¦s crea?tiu¡±. Per sobre hi declama el Mas recitatiu, amb potser m¨¦s exig¨¨ncia interpretativa que vocal. Hi ha un sol Viatge programat el 2024, per¨° amb un ja n¡¯hi ha prou. Tard o d¡¯hora es gravar¨¤, aix¨° m¡¯ho assegura. Aquest viatge l¡¯ha esgotat, em diu Jordi Freixes, i ¨¦s normal que ara estigui en un estadi reflexiu. ¡°Per¨° la seva intu?ci¨® ¨¦s infal¡¤lible i sempre acaba encertant-la¡±. N¡¯ha sortit nafrat, per¨° viu. I no cal que m¡¯ho digui ell, ja veig que tem que la brasa s¡¯apagui del tot i que el lle¨® s¡¯adormi.

La veu va i ve, per¨° contra el pas del temps no s¡¯hi pot fer gaire. ?s determinisme fisiol¨°gic, per¨° no tinc cap dubte que el pa¨ªs encara vibra en la mateixa freq¨¹¨¨ncia que les seves cordes. ¡°Si el problema ¨¦s fer-se gran, per aix¨° ja hi han passat tots els cantautors amb qui has crescut¡±. S¡¯anima i riu: ¡°El Sisa em va dir que aquest moment ¨¦s com estar dret amb el got del cubata a la m¨¤, girar-se i veure que ja no hi ha ning¨²¡±. En canvi, Pau Riba es va morir amb la fera ferotge dins i era immune a l¡¯autoconsci¨¨ncia. ¡°Riba no negociava, potser una mica amb les dones, per¨° no se n¡¯adonava¡±. I llavors recordo el que em va dir fa molts anys, durant l¡¯esclat positiu de principis de mil¡¤lenni: que havia trobat el cam¨ª quan va comen?ar a cantar tal com parlava. ¡°?s la mentida que he dit sempre, ara no me la far¨¤s canviar. I ves a saber¡±.

Volem ¨¤ngels xisclant. El Roger Mas d¡¯ara parla tal com canta i ell encara no ho ha vist per¨° ja t¨¦ una pell nova. ?s lluent i tornassolada, i llisca com sempre per les carreteres de la Catalunya m¨¦s profunda, la de la mem¨°ria del subs¨°l. Quan puja al cotxe per tornar a Solsona, la terra on ha de dormir, com el vampir, per regenerar-se, veig que no reflecteix llum ni foscor. Nom¨¦s l¡¯esperit d¡¯una lluita. ¡°?s el lle¨®, que no s¡¯ha d¡¯enterrar mai¡±. A Roger Mas no li passa res.