¡®?ngels menors¡¯, d¡¯Antoine Volodine:?Postals postat¨°miques memorables

El llibre comen?a amb un nom i cognom al cap¨ªtol i una afirmaci¨® fulminant: ¡°No serveix de res amagar la veritat¡±. Abans d¡¯entrar-hi, has tingut un parell de prevencions: el magn¨ªfic pr¨°leg del traductor a l¡¯angl¨¨s d¡¯?ngels menors, Jordan Stump, i un breu pre¨¤mbul de l¡¯autor franc¨¨s Antoine Volodine sobre els ¡°textos postex¨°tics¡± que vindran, el que ell en diu ¡°narrats¡±. S¨®n quaranta-nou estampes, descripcions d¡¯escenes, il¡¤luminacions de la tenebra, somnis, desvariejos, deliris, retalls de vida espellingada, de superviv¨¨ncia i desesperaci¨®.

Volodine es dedica a ensenyar-nos qu¨¨ passa en un m¨®n postat¨°mic ¡ªla novel¡¤la es va publicar en franc¨¨s el 1999, tretze anys despr¨¦s de l¡¯explosi¨® de Txern¨°bil i deu anys despr¨¦s de la caiguda del Mur de Berl¨ªn i del final del m¨®n de blocs capitalista i comunista. Com a bona literatura vision¨¤ria i predestinada a cl¨¤ssic, avui rebem ?ngels menors com un anunci de la postapocalipsi, del que queda despr¨¦s del pet del canvi clim¨¤tic i de l¡¯autodestrucci¨® humana. Qu¨¨ queda? Per damunt de tot, de tota la fosc¨²ria i putrefacci¨®, la necessitat d¡¯explicar hist¨°ries ¡ªque s¨®n aquests narrats¡ª i d¡¯escoltar-les, com una manera d¡¯avivar les engrunes de mem¨°ria conservades. Els textos s¡¯expliquen, s¡¯escriuen des d¡¯un jo itinerant: multitud de veus canviants i trapelles assumeixen el jo narrador, fins que entenem qui posa en circulaci¨® tots aquests jos: un individu que est¨¤ esperant ¡ªmolts ullets a Godot¡ª que la colla d¡¯¨¤vies pluricenten¨¤ries que l¡¯han creat l¡¯afuselli. S¨ª, podeu tornar a llegir la frase amb tranquil¡¤litat, ?ngels menors ¨¦s ple d¡¯aquestes explosions. Per tant, aquest individu s¡¯erigeix en una esp¨¨cie de Xahrazad postapocal¨ªptica, per¨° una Xahrazad amb molta sorna. A difer¨¨ncia d¡¯ella, no espera seguir amb vida ¡ªaqu¨ª no hi cap l¡¯esperan?a¡ª i admet la tra?ci¨® a les velles resistents atrinxerades en una resid¨¨ncia, que s¨®n les que el van engendrar per posar fi a la ¡°barb¨¤rie¡± del capitalisme. Per¨° el volen castigar amb m¨¦s barb¨¤rie, si no fos que necessiten les seves tires d¡¯hist¨°ries, com les tires de pell que li pengen.

Tots els jos s¡¯aixequen a narrar com els personatges que s¡¯alcen de la tomba a l¡¯Antologia de Spoon River, d¡¯Edgar Lee Masters. A ?ngels menors s¨®n morts en vida, jos trontollants, vol¨¤tils, personalitats fonedisses. Volodine rebenta no nom¨¦s els l¨ªmits del narrador sin¨® tamb¨¦ de temps, de lloc, de realitat, de personalitat i de la hist¨°ria mateixa. Molts cap¨ªtols acaben amb finals desconcertants i suspesos, despr¨¦s d¡¯haver mastegat textualment la boira, l¡¯anar a les palpentes, la viol¨¨ncia com a llenguatge corrent, la solitud horrorosa, el terror, l¡¯absurd i l¡¯ang¨²nia (el soroll repulsiu que provoca l¡¯impacte d¡¯escorpins sobre un crani calb). Per moments, fa venir a la mem¨°ria la plasticitat i l¡¯impacte en els sentits que deixa un cl¨¤ssic catal¨¤ amagat com s¨®n els Mites de Jordi Sarsanedas, tamb¨¦ entre el lirisme i l¡¯irreal. Volodine escampa imatges dobles, per dir la brutalitat i per fer-la sentir. Sembra un clima irrespirable, amb fulgors vitalistes, que planteja molts assumptes sobre la humanitat i el seu ¡°¨²ltim estadi de la dispersi¨® i la inexist¨¨ncia¡±: de quina realitat podem estar segurs? De fet, de qui i de qu¨¨ podem estar segurs? Si tot ¨¦s immediat i immediatament esborrat, qu¨¨ podem compartir? Tot acaba formant un feix de postals memorables, d¡¯una intensitat cat¨¤rtica i moltes lectures metaf¨ªsiques i existencials. Si busc¨¤veu un autor de culte per seguir i rellegir, aqu¨ª el teniu.

?ngels menors?

Antoine Volodine?
La Segona Perif¨¨ria
216 p¨¤gines. 18,90 euros