¡®Mon¨°legs humor¨ªstics i extravagants¡¯, de Pompeu Gener: Boh¨¨mia francesa i humor ¡°fumista¡±

D¡¯humor, n¡¯hi ha de moltes menes. Sarc¨¤stic, ir¨°nic, absurd, c¨ªnic, escatol¨°gic, negre... ?s dif¨ªcil, diu Albert Rossich, trobar humor en estat pur. Solem utilitzar-lo com a mecanisme compensatori al servei d¡¯una acci¨® m¨¦s important: ridiculitzar una persona, un costum o una instituci¨®, donar una lli?¨® o crear un joc ling¨¹¨ªstic poca-solta i divertit. L¡¯humor no ¨¦s mai innocent i compleix una funci¨® social i cultural inestimable. Ens permet crear vincles, alleugerir tensions i mostrar una agudesa (verbal o imaginativa) que ens distingeix dels altres, ens singularitza.

Una de les ¨¨poques m¨¦s humor¨ªstiques de la literatura catalana contempor¨¤nia ¨¦s, sens dubte, el tombant del XIX al XX. Qui no recorda les fac¨¨cies de Santiago Rusi?ol, associades a la seva imatge d¡¯artista? I qu¨¨ podem dir del jove Josep Carner, que tenia la gr¨¤cia de posar en evid¨¨ncia qualsevol interlocutor? La boh¨¨mia modernista cre¨¤ tipus jocosos, d¡¯una popularitat ¨¤mplia i regalada, d¡¯entre els quals destaca Pompeu Gener, el P¨¨ius d¡¯Els cent consells del Consell de Cent (1891). Un llibre que inclou heptas¨ªl¡¤labs com ¡°Mai far¨¤ discursos bons / qui s¡¯atipi de cigrons¡±. O el celeb¨¨rrim ¡°No tothom que porta ulleres / ha nascut a Llavaneres¡±.

La traject¨°ria de Pompeu Gener, tensada entre la boh¨¨mia i el dandisme, ¨¦s fruit de l¡¯atmosfera cultural de finals del XIX. Interessat, des de ben petit, per les ci¨¨n?cies experimentals, Gener estudi¨¤ farm¨¤cia i feu diverses estades a Par¨ªs, que li van permetre entrar en contacte amb el positivisme, corrent que introdu¨ª, amb La mort et le diable (1880), a Espanya. Defensor de Nietzsche, fou un escriptor pol¨¨mic, vinculat al republicanisme federalista, que es convert¨ª en v¨ªctima d¡¯una ¡°excesiva personalidad¡± (segons diu a les mem¨°ries Mis antepasados y yo). Els seus assajos filos¨°fics, promoguts aferrissadament per l¡¯autor, s¡¯alternen amb textos de to menor, com els que edita Adesiara al llibre Mon¨°legs humor¨ªstics i extravagants, que connecten amb l¡¯esperit hilarant i tarambana de la cultura popular de fa un segle.

Segons explica Anton M. Espadaler al documentat pr¨°leg del llibre, els mon¨°legs s¨®n influ?ts per la comicitat irreverent que Gener havia descobert a Par¨ªs, gr¨¤cies a les activitats del grup dels ¡°hidr¨°pates¡±, basades en l¡¯¨²s d¡¯un humor sense sentit que fou batejat com a ¡°fumista¡±. D¡¯ideologia diversa (entre ells hi havia L¨¦on Bloy, l¡¯escriptor cat¨°lic antiburg¨¨s que escriv¨ª l¡¯Ex¨¦g¨¨se des lieux communs, on pretenia retratar tots els imb¨¨cils del segle), el llenguatge d¡¯aquests bohemis es caracteritzava per un joc verbal presurrealista, amb el qual pretenien soscavar l¡¯ordre social.

La proverbial simpatia de l¡¯autor es concreta en vuit mon¨°legs que s¡¯expressen amb el llenguatge de la caricatura, la m¨²sica bufa i el g¨¨nere joc¨®s. A la manera d¡¯Apel¡¤les Mestres i Santiago Rusi?ol, Gener fa servir el mon¨°leg per desenvolupar an¨¨cdotes que, com la xerrameca buida del Chat Noir, s¡¯evaporen a l¡¯aire. En aquest sentit, tots tres aposten per un g¨¨nere que ¨¦s modern pel seu car¨¤cter ef¨ªmer i intranscendent, que ¨¦s barat i es pot representar a tot arreu, i que dona un protagonisme absolut a l¡¯actor.

A Mon¨°legs humor¨ªstics (1903) i Mon¨°legs extravagants (1910) Gener planteja situacions absurdes: un borratxo rimant versos sobre la diversitat de gent que pobla el planeta, un jove que ha de convidar a menjar tota la parentela, un barret que filosofa sobre el dif¨ªcil encaix amb qualsevol cap, un dimoni caigut del cel, un discurs evocador del passat i un somni futurista que anuncia el m¨®n espaterrant que hi haur¨¤ despr¨¦s de la revoluci¨® universal, unit sota la consigna ¡°Visquen els astres i prou desastres!¡±. Benvinguts a la plagasitat ¡°fumista¡±!