Una televisi¨® plena de fogons

La cuina ¨¦s un argument abundant¨ªssim a les televisions. Ja nom¨¦s faltava l¡¯estrena als cinemes, el desembre, del film A fuego lento per augmentar-ne la dosi. A fuego lento ¨¦s una miniatura de Tran Anh Hung, amb Beno?t Magimel i Juliette Binoche interpretant dos grans cuiners al seu chateaux del XIX. S¡¯encomanen al xef Car¨ºme per preparar uns plats barroqu¨ªssims. ?s un film sobre l¡¯erotisme dels fogons i del paladar que gaireb¨¦ no abandona la cuina. Variety l¡¯ha qualificat de bell ¡°gastroromance¡±. Un hipn¨°tic ball de cassoles.

A la televisi¨®, al marge dels programes de receptes i de cuiners donant consells, que tenen espais propis i tamb¨¦ s¡¯infiltren en magazins de tota mena, els realities gaudeixen d¡¯una audi¨¨ncia notable. S¨®n gent guisant, des de professionals que es mengen els uns als altres (Joc de cartes) fins a celebritats de molt desigual notorietat i manetes que s¨®n apallissats per un jurat antip¨¤tic (Masterchef i les seves variants amb avis, nens¡­).

I les s¨¨ries no en s¨®n alienes a aquesta fal¡¤lera foodie. Les dues temporades de The Bear (Apple) han rebut grans aplaudiments. ?s la hist¨°ria d¡¯un xef que vol reconvertir la cantina del seu difunt germ¨¤ en un restaurant de moltes forquilles, per¨° em resulten fatigants les interminables escenes de nervis mentre refan el local. Que si el pladur cau, que si no hi ha llum. Les millors escenes s¨®n els cursets de cuina que reben alguns del membres m¨¦s aspres de la tropa. La disciplina de la cuina per aprendre un nou model de vida. Per¨° no n¡¯hi ha per tant.

Costa m¨¦s de pair Mr. Sidhu Investigates (Amazon Prime). Una cuinera a qui agrada resoldre misteris criminals i que ajuda, sense que ell ho demani, un policia desgraciat que no se¡¯n surt mai. T¨°pica i r¨¤ncia.

HBO acaba d¡¯estrenar la segona temporada de Julia Child, un biopic d¡¯aquesta erudita de la cuina francesa que va triomfar amb la seva manera de fer planera un programa de cuina per a esposes¡­ i marits dels anys seixanta. Va comen?ar a la televisi¨® p¨²blica. La s¨¨rie ¨¦s simp¨¤tica. Hi ha moments que ho ¨¦s massa. L¡¯argentina Nada (Disney+) presenta un cr¨ªtic gastron¨°mic aporof¨°bic amb les minyones que viur¨¤ un reciclatge emocional. Uns grans Luis Brandoni i Robert de Niro, malgrat una carregosa tend¨¨ncia a les frases engolades. Cohn i Duprat, els directors, tenen un documental, del 2016, d¡¯homenatge al rostit argent¨ª.

Cocina con qu¨ªmica (Apple) ¨¦s un senzill producte, obvi en les seves intencions de denunciar el masclisme, per¨° d¡¯una gran dignitat narrativa. Som als anys cinquanta. La protagonista ¨¦s una brillant qu¨ªmica a qui els col¡¤legues de la universitat paren tota mena de travetes. Expulsada de la instituci¨®, que li roba els seus experiments i els del seu difunt marit, troba feina en un canal de televisi¨® per fer un programa de cuina, una altra manera de practicar la qu¨ªmica. I capgira el g¨¨nere. Ensenya a acceptar que, de vegades, la lasanya es crema i que el marit convindria que ajud¨¦s. Recorda aquella definici¨® de Julian Barnes sobre qu¨¨ ¨¦s cuinar: la transformaci¨® de la incertesa, la recepta, en una certesa, el plat, per mitj¨¤ del trag¨ª (del llibre El perfeccionista a la cuina, Viena Editorial i Anagrama). Recomanable.

Com tamb¨¦ ho ¨¦s el programa de S¨ªlvia Abril de TVE Catalunya La recepta perduda. Recorda una mica Les receptes de Julie. A La recepta perduda no ¨¦s la conductora qui cuina. Li cuinen i li ensenyen a fer un plat local. Dura una hora i la llarg¨¤ria s¡¯explica perqu¨¨ no nom¨¦s s¡¯ha de detallar la f¨®rmula de les faves ofegades de l¡¯Anoia. Tamb¨¦ sabrem l¡¯aventura personal de la cuinera, de qui t¨¦ l¡¯hort d¡¯on surten¡­ o de qui pesca la llagosta per fer una caldereta de Menorca. S¨®n cuines amb molta biografia. Una cosa: resulta post¨ªs fer veure que l¡¯Abril arriba, com El Foraster, per exemple a Vic sense tenir cap cita preparada i simular que t¡¯indiquen qui et pot il¡¤lustrar sobre els peus de porc amb m¨²rgoles¡­ Que no treballa producci¨®? Un pecat venial, per¨°.