Eug¨¨nia Broggi: ¡°Hem de poder utilitzar l¡¯adjectiu ¡®veritable¡¯ en literatura¡±

Entrevistem Eug¨¨nia Broggi per dos motius: L¡¯Altra, la seva editorial, acaba de guanyar el 29¨¨ Memorial Fernando Lara, que es lliurar¨¤ el 4 de desembre de 2023 durant la Nit de l¡¯Edici¨®. Un premi a la traject¨°ria del projecte, que aviat celebrar¨¤ el des¨¨ aniversari. Durant aquest temps, ha format un cat¨¤leg divers per¨° amb car¨¤cter propi, amb noms com Vivian Gornick, Toni Sala, Maggie O¡¯Farrell, Irene Sol¨¤ o Karl Ove Knausg?rd.

PREGUNTA. Quins s¨®n els seus primers passos en el m¨®n del llibre?

RESPOSTA. Vaig estudiar Rom¨¤niques i despr¨¦s vaig anar a viure a Londres. Sempre ho recomano molt, a la gent que comen?a en el m¨®n editorial, d¡¯anar a l¡¯estranger i buscar feina en una llibreria. Jo amb 20 anys em pensava que ja ho tenia tot clar¨ªssim, liter¨¤riament parlant. No m¡¯agradaven ni la ci¨¨ncia-ficci¨® ni la novel¡¤la negra, per exemple. I una llibreria t¡¯obre el petit radar que ja tenies configurad¨ªssim. Tamb¨¦ hi aprens la part comercial de l¡¯ofici, t¡¯ensenya a recomanar amb entusiasme.

P. Ja volia ser editora?

R. Volia ser escriptora, per¨° no en tenia el talent. Tot el que escrivia era molt afectat, no era capa? d¡¯escriure amb naturalitat. Per sort me¡¯n vaig adonar d¡¯hora i aix¨° em va estalviar molts drames.

P. Llavors va tornar a Barcelona.

R. Des de Londres havia escrit a Jorge Herralde d¡¯Anagrama proposant-li que tradu¨ªs Murakami. Li va interessar i quan vaig tornar ens vam trobar. Vaig comen?ar a fer de lectora per a Anagrama. Va ser formatiu, perqu¨¨ no implicava fer l¡¯informe i prou, sin¨® que ell em feia anar-hi i xerrar. En aquestes converses una mica banals acabava entenent qu¨¨ vol dir ser editor. M¡¯explicava per qu¨¨ alguns llibres ens agradaven als dos per¨° no els pod¨ªem fer, per la maquetaci¨® o perqu¨¨ no encaixaven en el cat¨¤leg. Fins i tot els editors m¨¦s exquisits i minoritaris fan una separaci¨® entre el gust personal i el cat¨¤leg. I el lector ¨¦s una figura invisible per¨° molt decisiva. Va ser gr¨¤cies a un lector que a L¡¯Altra vam publicar Maggie O¡¯Farrell, jo dubtava: li veia molt les trampes, em semblava poc liter¨¤ria. Per¨° l¡¯Abel Ramon va insistir i ha anat genial.

P. D¡¯Anagrama passa ser editora d¡¯Emp¨²ries.

R. Entremig vaig passar per La Casa del Llibre i vaig con¨¨ixer gent que m¡¯he anat trobant en el sector. L¡¯Ernest Folch va trucar a l¡¯Herralde i vaig entrar saltant-me totes les etapes pr¨¨vies de l¡¯ofici. Va ser dur, tenia 29 anys i no sabia res. La meva formaci¨® liter¨¤ria havia sigut en castell¨¤, angl¨¨s i franc¨¨s. El meu drama principal ¨¦s que no s¨¦ llegir en alemany, i molta literatura n¨°rdica arriba a trav¨¦s de l¡¯alemany.

P. Li caldria un lector d¡¯alemany.

R. Esclar! El cas ¨¦s que em vaig haver d¡¯espavilar amb lectures de literatura catalana contempor¨¤nia, i tamb¨¦ amb la llengua, perqu¨¨ tot i ser catalanoparlant la tenia m¨¦s deixada.

P. Qu¨¨ hi va aprendre, a Emp¨²ries?

R. Jo all¨¤ ho vaig aprendre tot. Sobretot, tot el que faria diferent. Ning¨² m¡¯hi va obligar, per¨° publicava llibres que sabia que no valien res. El meu pensament era pervers, perqu¨¨ hi havia un pressupost i publicava coses per complir-lo. Tamb¨¦ em va fer aprendre coses sobre el m¨¤rqueting, penso que cal defensar els llibres, per¨° mai dir res per dir. Jo no podia cuidar els llibres tant com els cuido ara, ni fent-los ni movent-los. ?s una gran empresa i cadasc¨² hi t¨¦ el seu espai.

P. Quan va comen?ar amb L¡¯Altra ja havien comen?at a proliferar les editorials independents feia un parell d¡¯anys.

R. El 2003 va venir un dels directius de Penguin Random House a fer una confer¨¨ncia i va explicar que a finals dels noranta, als Estats Units, hi havia hagut una proliferaci¨® d¡¯editorials petites despr¨¦s de molts anys de concentraci¨®. M¨¦s tard va passar a Espanya, amb el grup Contexto (Libros del Asteroide, Impedimenta, Errata Naturae¡­). I m¨¦s tard va arribar al m¨®n catal¨¤. Per tant, jo crec que no va sorprendre gaire a ning¨². Quan vaig comen?ar ja hi havia Periscopi, Males Herbes¡­ recordo que la Maria Bohigas em va recomanar esperar que els meus fills fossin una mica m¨¦s grans, i per aix¨° vaig comen?ar un parell d¡¯anys m¨¦s tard.

P. Va comen?ar publicant Toni Sala, que venia d¡¯Emp¨²ries.

Ell havia publicat sempre a Edicions 62, per¨° passa sovint entre autors i editors que s¡¯estanca la relaci¨®. Va passar a Emp¨²ries i ens vam entendre b¨¦. Quan estava escrivint Els nois jo rumiava comen?ar amb l¡¯editorial, i li vaig proposar de comen?ar sent el cap de cartell. Li va encantar la idea i a mi em va anar molt b¨¦, la gent em va mirar diferent que si hagu¨¦s comen?at amb un Salter, per exemple.

P. Era una editorial independent per¨° la filosofia ¨¦s m¨¦s competitiva que rom¨¤ntica.

R. Hi ha un text autopar¨°dic bon¨ªssim dels editors de Libros del K.O., on expliquen com van comen?ar sent els grans rebels de les lletres hisp¨¤niques i demanant un cr¨¨dit rere un altre. L¡¯¨²nic argument d¡¯una editorial ¨¦s que s¡¯han de vendre els llibres, i aix¨° no t¨¦ per qu¨¨ ser dolent. Si molta gent llegeix Vivian Gornick, jo guanyar¨¦ m¨¦s diners per¨° el m¨®n ser¨¤ millor. Tenim un problema perqu¨¨ aix¨° encara est¨¤ mal ent¨¨s, i defensar la part comercial de l¡¯ofici no ¨¦s ser un venut, el tema ¨¦s qu¨¨ fas per vendre els llibres. La prova ¨¦s Irene Sol¨¤, mal que em pesi, perqu¨¨ va marxar de L¡¯Altra despr¨¦s de la seva primera novel¡¤la. Canto jo i la muntanya balla (Anagrama) ¨¦s un dels llibres m¨¦s venuts dels ¨²ltims vint anys, i et pot agradar o no, per¨° ¨¦s exigent.

P. Han tancat editorials, per¨° no deixen d¡¯apar¨¨ixer-ne de noves, algunes de molt especialitzades.

R. S¨ª que hi ha m¨¦s consci¨¨ncia de la import¨¤ncia de la part comercial ara que fa vint anys, en part gr¨¤cies a Twitter, que ha fet d¡¯altaveu i ens ha connectat. S¡¯ha perdut el pudor de promocionar-se, que no t¨¦ res de criticable.

P. La diversificaci¨® us ha obligat a accentuar la identitat del cat¨¤leg?

R. Molts dels que hem nascut en aquests ¨²ltims deu anys ja ven¨ªem amb aquesta idea feta: si ets petit has de distingir-te, no pots fer aquesta cosa americana que cada llibre vagi pel seu compte. Hi ha qui ho fa amb el cat¨¤leg, publicant llibres d¡¯un g¨¨nere concret, jo no, perqu¨¨ L¡¯Altra ¨¦s molt generalista. Per tant, vam acotar amb el disseny, i tamb¨¦ amb aquesta identificaci¨® personalista entre editora i cat¨¤leg que a mi em repel¡¤leix una mica perqu¨¨ no m¡¯agrada el focus, per¨° ¨¦s cert que he de tenir credibilitat.

P. Malgrat ser una editorial generalista, el cat¨¤leg t¨¦ una identitat pr¨°pia.

R. S¨ª, no sabria definir-la, perqu¨¨ ha anat fent-se de manera accidental. Comen?ava el feminisme d¡¯ara i el mateix any vam publicar Lucia Berlin, Marina Espasa, Alicia Kopf i Carson McCullers. Llavors encara es deia aix¨° de ¡°literatura de dones¡±, per¨° va ser casualitat que coincidissin, i se¡¯ns va comen?ar a associar amb una idea.

P. El signe dels temps els ha anat a favor.

R. S¨ª. Jo havia contractat Teoria King Kong el 2015, per¨° el vam anar posposant. Sense haver-ho previst, la publicaci¨® va coincidir amb el punt ¨¤lgid del MeToo, les dones estaven enfadades i el to de la Despentes encaixava molt b¨¦. I el mateix amb la Vivian Gornick, va coincidir la publicaci¨® amb el moment de r¨¤bia. ?s un cas d¡¯¨¨xit curi¨®s, perqu¨¨ ella sempre diu que al¡¤lucina amb el MeToo perqu¨¨ totes aquestes reivindicacions ella les dona per superades. Per¨° ara hi ha una r¨¤bia en l¡¯ambient que ¨¦s molt ¨²til, socialment i liter¨¤ria, ¨¦s m¨¦s interessant la r¨¤bia que la intel¡¤lectualitzaci¨®. El cas ¨¦s que quan publiques un llibre i t¨¦ ¨¨xit, aix¨° condiciona el que reps. I aix¨° ens ha fet llegir i descobrir moltes escriptores i temes que no haur¨ªem descobert, perqu¨¨ fins fa poc estaven relegats a un n¨ªnxol petit.

P. Se us associa sovint a la literatura del jo, i les mem¨°ries, que ¨¦s un g¨¨nere sovint menyspreat.

R. No ho puc entendre. No puc entendre que l¡¯adjectiu ¡°veritable¡± o ¡°honest¡± no es pugui fer servir en literatura. Ja ho diu la Gornick, es tracta de destriar de tot el que t¡¯ha passat i exposar-ho perqu¨¨ esdevingui universal. La literatura del jo petita i dolenta es detecta de seguida. A mi el que m¡¯importa ¨¦s que l¡¯autenticitat emocional sigui profunda, i aix¨° no ¨¦s exclusiu de les mem¨°ries. La Shirley Jackson, per exemple, que escrivia terror als cinquanta, ho t¨¦.

P. Jo el que detecto en aquestes discussions ¨¦s un cert cansament amb el moralisme impl¨ªcit quan es publiquen segons quins autors o hist¨°ries personals.

R. Aix¨°, com tot, s¨®n modes. Abans estava de moda la novel¡¤la hist¨°rica i ara l¡¯autoficci¨®. Com m¨¦s espec¨ªfics siguin l¡¯autor i la seva hist¨°ria, m¨¦s ¨¨xit tindran. Per¨° aix¨° no ¨¦s una xacra de l¡¯autoficci¨®, ¨¦s una xacra general. I sembla que ¨¦s inc¨°mode dir-ho, per¨° ¨¦s cert que un autor, si ¨¦s dona, jove o t¨¦ discurs, costa menys de vendre. Aix¨° no vol dir que no publiquem la resta, s¨®n apreciacions secund¨¤ries, per¨° ¨¦s evident que es tenen en compte. I, a banda, estic d¡¯acord que el moralisme ¨¦s molt poc interessant liter¨¤riament.

P. Un dels caps de cartell de l¡¯editorial (i de la literatura del jo) ¨¦s Karl Ove Knausg?rd.

R. ?s un dels casos en qu¨¨ s¡¯ha dirigit la identitat del cat¨¤leg. Se¡¯m va criticar per comercial, per¨° ¨¦s que vaig flipar llegint-lo. Aquelles cent p¨¤gines que descriuen una festa de cap d¡¯any on no hi passa res! Tenen l¡¯autenticitat de qu¨¨ parl¨¤vem. I no era comercial, perqu¨¨ que sigui conegut no vol dir que es vengui. Va ser arriscat i em va anar b¨¦ que ho fos, perqu¨¨ tamb¨¦ se¡¯m va comen?ar a prendre m¨¦s seriosament.

P. Econ¨°micament heu crescut des que vau comen?ar?

R. S¨ª. Vaig comen?ar sola i ara s¡¯ha incorporat una quarta persona. Per¨° ¨¦s molt precari, aquest m¨®n, i sempre tens por. Aquest any ha sigut bo per a nosaltres, per¨° a escala de sector no. Per¨°, i si l¡¯any que ve m¡¯equivoco? Ara b¨¦, aquesta incertesa seria dolenta si ens fes conservadors, per¨° no ¨¦s el que est¨¤ passant. Edicions de 1984 acaba de fer Guerra i pau, Periscopi fan aquests llibres tan gruixuts¡­ Tothom va fent bogeries i alhora totes estan molt m¨¦s calculades del que sembla.

P. A la incertesa se li ha sumat la crisi d¡¯Entredos.

R. Ha estat un cop molt dur, perqu¨¨ les llibreries petites s¨®n els nostres aliats naturals, molt m¨¦s que els periodistes, per exemple. I amb la crisi d¡¯ara no els queden energies per llegir els llibres que els enviem ni recomanar-los. La situaci¨® ¨¦s perversa, perqu¨¨ Les Punxes s¨®n la meva m¨¤ dreta, no t¨¦ sentit enemistar-se amb la distribu?dora.

P. Fa cinc anys van comen?ar amb L¡¯Altra Tribu, que coordina Marina Llompart.

R. D¡¯entrada va ser un moviment estrat¨¨gic, a mi no m¡¯interessava gens la literatura juvenil. Per¨°, de fet, quan era adolescent hi va haver llibres que em van marcar, com Els marginats de Susan E. Hinton. I detectava que l¡¯oferta de literatura juvenil era bastant uniforme i moralista, amb aquestes novel¡¤les que trien un tema com l¡¯avortament i hi posen una hist¨°ria amb cal?ador. Em vaig dir que hi podia aportar alguna cosa.

P. L¡¯editorial acull el premi Documenta, que ¨¦s un dels detectors de nous autors m¨¦s consolidats que hi ha.

R. A mi publicar cl¨¤ssics no m¡¯interessa gaire, i tampoc trobar un autor que li funciona a l¡¯editorial del costat i incorporar-lo, perqu¨¨ em sembla deslleial. Em satisf¨¤ molt m¨¦s descobrir un autor que comen?a i ajudar-lo a cr¨¦ixer. I a vegades els autors marxen, ho entenc, per¨° d¡¯alguns guanyadors, com Xavier Mas Craviotto o Laia Vi?as, d¡¯aqu¨ª poc ja anirem per la segona novel¡¤la, i aix¨° em fa contenta.

P. Durant els ¨²ltims anys hi ha hagut un parell d¡¯edicions del premi que han quedat desertes. Costa de trobar bons manuscrits?

R. Som un pa¨ªs petit i no ¨¦s tan f¨¤cil trobar el talent. Per aix¨° hem hagut d¡¯anar fent replantejaments del premi, que potser no arribava a prou gent. Aquest any hem rebut 29 originals, i la veritat ¨¦s que tres o quatre estaven b¨¦. A vegades es fan diagn¨°stics derrotistes i despr¨¦s apareix un llibre com Les calces al sol i ven 30.000 exemplars sent una autora desconeguda.

P. Faci de term¨°metre amb els manuscrits d¡¯aquest any. Quines tend¨¨ncies hi ha entre els joves escriptors?

R. Hi havia molt sexe expl¨ªcit, i concretament molt sexe l¨¨sbic, relacions poliamoroses¡­ Una mica de desc¨¤rrega de la import¨¤ncia de la parella formal a favor dels amics i de follar. L¡¯obra guanyadora, que es publicar¨¤ al mar?, ¨¦s un recull de relats amb una novel¡¤la enmig, que va sobre el desamor i la ira. La protagonista fa coses de boja, i tamb¨¦ ¨¦s interessant aquest tractament menys rom¨¤ntic.

P. Que ve ara que compliran deu anys?

R. Tots els editors, sobretot els petits, sempre tenim alguna idea al cap, encara que no es concreti. Jo fa temps que volia fer alguna cosa de literatura er¨°tica, i la Rosa Rey d¡¯Angle tamb¨¦; al final ho ha fet Ela Geminada. Va b¨¦ anar rumiant per no avorrir-se. Per¨° anem b¨¦, i m¨¦s enll¨¤ de diagn¨°stics apocal¨ªptics o euf¨°rics, si fem b¨¦ la feina ens n¡¯anem sortint.