Pon? Pons ¨¦s Claudi Valeri

¡°Deixeu-me sol, que s¨® molts¡±, va dir J. V. Foix. I Cernuda, que ¡°parlen en el poeta veus diverses¡±. A la dist¨¤ncia que hi ha sempre entre el jo biogr¨¤fic i el jo po¨¨tic, hi ha poetes que ¡ªpotser nom¨¦s per joc, potser per la desconfian?a moderna en la consist¨¨ncia de la pr¨°pia individualitat¡ª n¡¯hi afegeixen una altra, i abans d¡¯escriure un poema creen el poeta que escriur¨¤ el poema. Pessoa en va fer un art, inventant una legi¨® d¡¯heter¨°nims. El poe?ta aix¨ª creat ¨¦s un personatge que, amb pocs trets, queda retratat per a la hist¨°ria, i apareix dotat amb la virtut de la coher¨¨ncia i la seguretat que no far¨¤ res que contradigui el que ha escrit, mentre el poeta que l¡¯inventa s¡¯inhibeix de les seves creacions com delegant-ne la responsabilitat.

Pon? Pons ha inventat un poeta anomenat Claudi Valeri; potser ¨¦s senador, viu noblement de les seves rendes i escriu epigrames. El nom fa pensar en Marc Valeri Marcial, amb qui comparteix l¡¯inter¨¨s per retratar incisivament els vicis de la seva socie?tat, i en Gai Valeri Catul, la influ¨¨ncia del qual es nota en el llenguatge poca-solta a l¡¯hora de parlar d¡¯afers sexuals o d¡¯execrar els poderosos. Claudi Valeri ¨¦s nat a Rieti, com Varr¨®, un dels grans erudits de Roma, de vida llarga i pl¨¤cida excepte un breu temps d¡¯enemistat amb Juli C¨¨sar. Tamb¨¦ hi ha ecos d¡¯Ovidi, que va acabar exiliat a la costa del mar Negre per haver molestat Octavi. Claudi Valeri no ens diu quin emperador ha of¨¨s, per¨° s¨ª que l¡¯han castigat ¡°a l¡¯ostracisme mar enll¨¤¡±, a Menorca, on ¡°la gent parla un llat¨ª que fa plorera¡±. Tampoc no ens diu de quina ¨¨poca es tracta, per¨° tot sembla indicar que som ben entrats en el segon mil¡¤lenari, at¨¨s que ja s¡¯ha relacionat amb cristians, coneix la seva fe i en discrepa.

Pons li fa escriure uns poc m¨¦s de dos-cents epigrames que retraten moments, personatges, situacions a Roma, i despr¨¦s a Menorca. Claudi Valeri parla de pol¨ªtica, amb desconfian?a, i d¡¯amor, amb molta passi¨®; filosofa a vegades, amb escepticisme, i s¡¯interroga sobre els d¨¦us i sobre el D¨¦u dels cristians, sense superar la m¨¦s elemental teodicea: ¡°Si el vostre D¨¦u omnipotent ho ¨¦s tot (¡­) ?per qu¨¨ existeix el Mal i els que l¡¯atien?¡±. Manifesta alguns sentiments propis de la nostra ¨¨poca per¨° fora de lloc en un patrici rom¨¤, com la pietat envers els pobles ven?uts i els esclaus. Tamb¨¦ semblen extemporanis alguns judicis, com quan intueix que la doctrina cristiana ¡°ens dur¨¤ a la derrota¡±, mentre ¡°hordes b¨¤rbares setgen, de tots els confins, / les difuntes fronteres del mapa de Roma¡±. No ens ho proposa expl¨ªcitament, per¨° som lliures de traslladar aquest amarg judici a l¡¯Europa actual, assetjada de totes bandes, desarmada ideol¨°gicament i incapa? de defensar-se.

Diu el nostre poeta fictici: ¡°L¡¯epigrama ideal ho diu tot en un vers¡±. O ho ha de dir amb no gaires. La capacitat de s¨ªntesi n¡¯¨¦s un dels requisits principals; aix¨° porta a fer afirma?cions contundents i a l¡¯estalvi de matisos. Imprescindible ¨¦s tamb¨¦ una composici¨® si no perfecta almenys rodona i sense ab¨²s d¡¯ornaments. Aix¨ª, el veter¨¤ Pon? Pons, que domina els versos decas¨ªl¡¤labs i alexandrins ¡ªencara que potser abusa del ritme ternari¡ª, inspirant-se en els poetes de la Roma imperial, fa un poesia lleugera i apta per a tots els p¨²blics.

¡°Humanum est¡± (Epigrames de Claudi Valeri)?

Pon? Pons?
Quaderns Crema. 112 p¨¤gines. 14 euros