Tinc una ¡®creatura¡¯ a dins

Creatura, de l¡¯Elena Mart¨ªn Gimeno (direcci¨®, gui¨®, interpretaci¨®) i la Clara Roquet (gui¨®), ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula lluminosa, que explora una plausible biografia del desig femen¨ª: com neix, com canvia, com s¡¯emmordassa. Alguns interpreten que ¨¦s una aut¨°psia que diagnostica les causes de la mort del desig femen¨ª o que parla de la castraci¨® psicol¨°gica en la infantesa i adolesc¨¨ncia de les dones. Per¨° no ¨¦s ben b¨¦ aix¨ª, perqu¨¨ la castraci¨® ¨¦s irreversible, i Mart¨ªn Gimeno ens parla de com el desig sobreviu asfixiat dins els nostres cossos i es manifesta de tota mena de maneres per sortir de la pres¨® on el tenim confinat, per exemple, amb urtic¨¤ries o esclats de plor.

Per¨° Creatura ¨¦s molt m¨¦s que tot aix¨°. Obre portes d¡¯habitacions que fa massa que tenim tancades i deixa que sigui l¡¯espectador qui hi entri tot sol per enfrontar-se amb les mis¨¨ries que hi amaguem. I s¨®n habitacions de tota mena, des de la injust¨ªcia en la manera com ens relacionem amb els nostres pares fins a les desssincronitzacions de parella, des de l¡¯educaci¨® emocional fins a l¡¯ombra de l¡¯incest o les coixeres afectives heretades (ai, el llast de l¡¯her¨¨ncia).

M¨¦s coses. Els actors s¨®n bons i parlen en un catal¨¤ natural. L¡¯estructura narrativa ¨¦s intel¡¤ligent. La fotografia ¨¦s l¨ªmpida. La m¨²sica hi fa un maridatge perfecte. El final (esp¨°lier?) ¨¦s ¨¨pic i alliberador, per¨° alhora subtil i po¨¨tic. Quan acaba, et dius: i ara qu¨¨?, com si la pel¡¤l¨ªcula t¡¯empeny¨¦s a l¡¯acci¨®.

Si no heu vist Creatura, no s¨¦ qu¨¨ esteu esperant. I sobretot, no sigueu miserables de pensar que ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula de dones per a dones (aix¨° seria el m¨¦s mesqu¨ª que podr¨ªeu fer). Sense voler ser bin¨¤riament ofensiva, crec que deu tenir efectes diferents en dones i en homes. Diferents per¨° igualment desitjables. Per a unes ser¨¤ un mirall de coses que coneixen i que potser no han sabut expressar o identificar amb precisi¨®; perqu¨¨ ¨¦s just aix¨° el que fa l¡¯art: dir-nos coses que ja sab¨ªem, per¨° que no sab¨ªem que sab¨ªem. Per a uns altres ser¨¤ una hist¨°ria que il¡¤luminar¨¤ foscors que no entenen. Ara tot aix¨° sona molt transcendent, per¨° Creatura tamb¨¦ t¨¦ humor i lleugeresa. Aire fresc en habitacions amb pudor de resclosit.

I encara no he parlat de premis ni nominacions. En t¨¦ uns quants. I m¨¦s que en tindr¨¤. La trobareu a Filmin, on tamb¨¦ hi ha una interessant selecci¨® de 19 pel¡¤l¨ªcules sota el t¨ªtol ?Les preferides d¡¯Elena Mart¨ªn Gimeno?.

Creatura, ja ho veieu, m¡¯ha tocat. Reconec que hi ha alguna cosa personal en la meva emoci¨®: les meves urtic¨¤ries, les meves ll¨¤grimes furioses, els paisatges de L¡¯Escala, que s¨®n tamb¨¦ els de la meva adolesc¨¨ncia, en especial, la Punta Montg¨®, on amb disset em vaig deixar follar per un noi que ni m¡¯agradava gaire ni em divertia gens. Bufava una tramuntana ferotge. Els sostenidors onejaven lligats al meu turmell. Als catorze, anava all¨¤ mateix a menjar pipes, a matar les hores omplint-me de vent i de mar. Jo, com tantes, tamb¨¦ tinc una creatura a dins.