Desitjos fluents en nom de l¡¯art (emergent?)

Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Existeix aquest parad¨ªs? Afortunadament, s¨ª. ?s diu Espai 13 -hereu del primigeni Espai 10- i ¨¦s la sala que la Fundaci¨® Mir¨® dedica als artistes emergents. Perqu¨¨ no tot ha d¡¯anar d¡¯homes blancs morts. I aix¨° no ho dic jo. Li robo l¡¯expressi¨® a Marko Daniel, director de la Fundaci¨® Mir¨® i mestre de cerim¨°nies en el recent acte de celebraci¨® dels 45 anys de traject¨°ria d¡¯aquest singular espai. I dic singular perqu¨¨ com va recalcar el mateix Daniel dif¨ªcilment es trobaria en tota Europa un espai que hagi mantingut sense interrupcions aquesta resili¨¨ncia: des del 1978 ha acollit joves artistes i gestors culturals que s¡¯han atrevit a experimentar. A m¨¦s de singular, Espai 13 tamb¨¦ ¨¦s essencial per a l¡¯escena del nostre pa¨ªs i m¨¦s enll¨¤. I ara s¨ª que he citat textualment a Daniel. Una essencialitat que ha donat fruits generant un ecosistema -tamb¨¦ de vincles- que ressona m¨¦s enll¨¤ de Montju?c. Molts dels noms que han passat per Espai 13 -i al llarg de tots aquests anys n¡¯han estat m¨¦s d¡¯un miler- han vist impulsades les seves carreres art¨ªstiques. Martina Mill¨¤, cap d¡¯exposicions de la Fundaci¨® Mir¨®, en va nombrar dos: l¡¯artista Eva F¨¤bregas -que acaba de triomfar a l¡¯Hamburger Bahnhof de Berlin amb una instal¡¤laci¨® escult¨°rica- i el curador David Armengol, que dirigeix el centre d¡¯arts visuals contempor¨¤nies La Capella i estava assegut entre el p¨²blic.

Si els 35 anys de l¡¯Espai 13 van celebrar-se amb una exposici¨® i un llibre que es titulava com la primera l¨ªnia d¡¯aquest escrit, una d¨¨cada m¨¦s tard els esfor?os s¡¯han concentrat en la presentaci¨® del cicle d¡¯enguany. El nom no pot ser m¨¦s seductor: Ens acompanyarem quan es faci fosc. Aquest ¨¦s el paraigua l¨¨xic que ha triat la comiss¨¤ria Irina Mutt -gironina establerta a H¨¨lsinki - per parlar d¡¯interdepend¨¨ncia vinculada a la nostra relaci¨® amb el m¨®n, de com l¡¯habitem, dels nostres l¨ªmits i de les nostres vulnerabilitats i, aix¨ª, explorar fins a quin punt els nostres cossos i les nostres vides estan entrella?ades amb altres cossos i altres vides. Per estirar d¡¯aquest fil, Mutt ha reclutat quatre artistes joves: Alba Mayol, que inaugura el cicle amb solc i no clos i a qui seguiran la finesa Inari Sandell, la brit¨¤nica Danielle Brathwaite-Shirley i la tamb¨¦ catalana Helena Vinent, que el tancar¨¤ al gener del 2025. Viure amb un peu a fora ha perm¨¨s a Mutt apropar-se a aquest projecte -i apropiar-se¡¯l- amb una mirada ¨¤mplia. I li ha ratificat que l¡¯etiqueta d¡¯artista emergent ¨¦s un concepte peninsular: a Europa ets artista i prou. Per¨° fins a quin punt accedir als espais o a les estructures dep¨¨n del lloc que ocupes? Una pregunta que Mutt llan?ava en l¡¯aire, per¨° que potser interpel¡¤lava tothom.

La formaci¨® com a fil¨°loga d¡¯Alba Mayol fa que les seves propostes sempre beguin de la literatura. A solc i no clos -un fragment manllevat d¡¯un poema de Mari¨¤ Merc¨¨ Mar?al- reinterpreta la interdepend¨¨ncia proposada per Mutt enfocant-la en la flu?desa del desig. I ho fa a partir de Bloodchild, un conte de l¡¯escriptora de ci¨¨ncia-ficci¨® Octavia E. Butler que tracta sobre una ambigua relaci¨® interesp¨¨cie. En mans de Mayol, la sala d¡¯Espai 13 es converteix en un espai-cos, un escenari eteri i subtil que acull per¨° que tamb¨¦ pertorba. La instal¡¤laci¨® arranca amb una enorme superf¨ªcie bategant -¨¦s pell, ¨¦s tela, ¨¦s paper? s¨®n les tres coses juntes?- que representa el retrobament de dos cossos molt diferents que han perdut el seu per¨ªmetre. Un desig fluent, sempre en constant moviment, que fusiona estalactites i estalagmites de porcellana, que fa brollar aigua d¡¯una font amagada o que s¡¯esbossa a llapis sobre el paper o la mateixa paret perqu¨¨ mai pot quedar-se estanc. Un desig immersiu, que deixa rastre olfactiu, auditiu -amb tres pistes entrelligades que t¡¯embolcallen en una atmosfera plaent- i tamb¨¦ visual gr¨¤cies a un joc de llums evanescents. Un desig experimental i pulsatiu, que t¡¯obre com un solc i que et tanca en un clos, ja sigui real o imaginari. Un desig que vol mostrar-se m¨¦s enll¨¤ de les cotilles imposades per les pr¨°pies paraules i que l¡¯autora, paradoxalment, regala en forma de poema impr¨¨s en gran format. Emporteu-vos-el.