H¨¨ctor Parra fa just¨ªcia a Ginebra

H¨¨ctor Parra ha estrenat al Grand Th¨¦?tre de Ginebra Justice, una ¨°pera sobre l¡¯accident d¡¯una multinacional su?ssa a les mines del Congo, que va causar la mort de 21 persones el febrer del 2019. En coproducci¨® amb el Festival Tangente St. P?lten, el compositor catal¨¤ ha estrenat una obra de gran envergadura amb libretto de Fiston Mwanza Mujila, a partir d¡¯un gui¨® de Milo Rau i amb direcci¨® musical de Titus Engel. Dues hores abans de l¡¯estrena d¡¯una representaci¨® altament pol¨ªtica, en el sentit m¨¦s noble del terme, el teatre va organitzar una roda de premsa igualment pol¨ªtica, en qu¨¨ van intervenir, a m¨¦s de Parra, Mwanza i Rau, el responsable d¡¯una ONG su?ssa al Congo i, on line, l¡¯advocada que va defensar moltes de les v¨ªctimes de l¡¯accident.

La vinculaci¨® de la capital helv¨¨tica amb aquesta ¨°pera ¨¦s directa: darrere del terrible accident a la Rep¨²blica Democr¨¤tica del Congo que, exactament cinc hiverns abans d¡¯aquesta estrena, havia costat la vida a 21 persones, entre elles nens i nenes, hi ha una de tantes multinacionals occidentals, en aquesta ocasi¨® su?ssa, que explota les mines de la regi¨®. A l¡¯origen dels fets, un cami¨® carregat d¡¯¨¤cid sulf¨²ric que, el febrer del 2019, circula a l¡¯altura de la petita localitat de Kabwe per la carretera de Likasi, entre Lubumbashi i Kolwezi, a la prov¨ªncia de Katanga ¡ªconeguda pels seus importants jaciments de cobalt i d¡¯altres minerals preuats, rica en recursos naturals i amb una complexa idiosincr¨¤sia hist¨°rica i pol¨ªtica¡ª col¡¤lideix amb un autob¨²s i crema d¡¯¨¤cid les v¨ªctimes en un dia de mercat.

Poques vegades el comprom¨ªs d¡¯un teatre p¨²blic amb una producci¨® d¡¯aquest caire es mostra tan tena? com aqu¨ª; tant en entrar a la p¨¤gina web com a la sala del teatre, el primer que t¡¯acull ¨¦s un convit a participar en un crowdfunding destinat enterament a les v¨ªctimes de l¡¯accident.

El dest¨ª de Parra ¡ªautor d¡¯obres que exploren a trav¨¦s del lirisme les cares de la viol¨¨ncia, com Les Bienveillantes o Orgia, a partir de Jonhatan Littell i Pasolini, o de Les constel¡¤lacions, on es destil¡¤la en m¨²sica el patiment i l¡¯angoixa del Mir¨® exiliat despr¨¦s de les grans viol¨¨ncies de les guerres europees¡ª, de Rau ¡ªautor del monumental Un tribunal sobre el Congo¡ª i de tot l¡¯equip de l¡¯obra est¨¤ decididament unit a aquest rac¨® de m¨®n. Ja sigui per implicaci¨® art¨ªstica, personal i pol¨ªtica, com pel fet, per a alguns, d¡¯haver-hi nascut, com ¨¦s el cas de Fiston Mwanza, o del contratenor Serge Kakudji, nascuts a Lubumbashi i Kolwezi, respectivament, i coneixedors de primera m¨¤ de les persones implicades en l¡¯accident, del sincretisme afric¨¤, de la seva relaci¨® amb la mort, de l¡¯omnipres¨¨ncia dels ancestres en la vida dels vius i de la viol¨¨ncia de l¡¯extractivisme.

Justice s¡¯ubica a Kabwe en el moment de la inauguraci¨® d¡¯una escola constru?da per la multinacional responsable de l¡¯accident. Els personatges de l¡¯¨°pera s¡¯inspiren, m¨¦s o menys lliurement, en v¨ªctimes i testimonis del succ¨¦s: dues sopranos ¡ªl¡¯advocada i la mare de la nena morta¡ª, dues mezzosopranos¡ªla dona del director i la conductora del cami¨®¡ª, un contratenor ¡ªel noi a qui han amputat les dues cames¡ª, un tenor ¡ªel director de la multinacional¡ª, i dos bar¨ªtons baixos ¡ªel cap del poble i l¡¯ajudant. Ha estat un treball de mesos, per a Parra, deixar-se impregnar profundament per la torrentada d¡¯inspiracions m¨²ltiples que travessen la regi¨® i la seva gent, a trav¨¦s sobretot de la riquesa extraordin¨¤ria de les seves manifestacions art¨ªstiques.

La literatura de Fiston Mwanza Mujila, sobretot de la novel¡¤la Tram 83, que arriba a les orelles de Parra com una veritable pe?a escandida pel ritme de la rumba congolesa, el free jazz, la salsa o fins i tot una forma d¡¯¨°pera, plena de tensions pr¨°pies de la creaci¨® musical i trenada amb la cr¨ªtica de la viol¨¨ncia pol¨ªtica sist¨¨mica imposada i de l¡¯her¨¨ncia nefasta d¡¯una ¨¨poca colonial com una ferida encara oberta, aix¨ª com els reculls de poemes Le fleuve dans le ventre o les Kasalas, han nodrit el substrat de Justice com un adob f¨¨rtil. Unes vies de tren que han tallat en dos la sabana tropical, el despla?ament de milions de persones del seu lloc d¡¯origen per treballar lluny de casa en condicions inhumanes, les cultures ancestrals, el mosaic de lleng¨¹es, d¡¯arts i de m¨²siques, tot ressona en els moviments, els timbres i la dramat¨²rgia de l¡¯¨°pera.

Enmig d¡¯aquest viver d¡¯una riquesa incommensurable, precisament a Kabwe, hi domina la cultura luba, prestigiosa i il¡¤lustrada, amb una hist¨°ria oscil¡¤lant entre pacifisme i excessos violents, a la qual pertanyen el llibretista i el contratenor, i que ha acompanyat Parra en tot el proc¨¦s de composici¨®. Els dos pols que ritmen l¡¯¨°pera entre passatges d¡¯estatisme reflexiu i interludis d¡¯agitaci¨® torrencial en s¨®n el reflex musical i dramat¨²rgic, aix¨ª com la preponder¨¤ncia de la for?a femenina, fonamental en l¡¯art i la cultura luba, que les esculpeix en fusta, amb un gran equilibri i refinament al servei de la representaci¨® de la reialesa de la dona, l¡¯¨²nic cos que pot engendrar dins seu un esperit tan poder¨®s com el d¡¯un rei.

A Justice, la gran majoria d¡¯escenes amb m¨¦s pes l¨ªric recauen en les veus femenines amb inflexions curvil¨ªnies de la mare de la nena morta, de la veu de la nena, de l¡¯advocada, de la conductora del cami¨® accidentat i de l¡¯esposa del director. Sense tancar la porta als registres vocals extrems, a una expressi¨® vocal m¨¦s angulosa o cubista, Parra ha privilegiat, fins i tot en els moments m¨¦s dram¨¤tics i desesperats, una expressi¨® l¨ªrica m¨¦s introspectiva, en qu¨¨ cada frase complementa i equilibra l¡¯anterior, i que captura d¡¯una manera m¨¦s justa el moviment de l¡¯art luba, en qu¨¨ ¨¦s responsabilitat dels artistes garantir que els esperits trobin una llar desitjable i apropiada per actuar ben¨¨ficament sobre la vida dels vius.

Propiciant, per un profund treball d¡¯immersi¨®, el contacte fort entre la tradici¨® europea d¡¯on ve el compositor i la m¨²sica de la regi¨® de Katanga, Parra ha aconseguit refractar aquesta m¨²sica de les sabanes, que s¡¯ha de comunicar a trav¨¦s de llargues dist¨¤ncies, en la pr¨°pia escriptura orquestral. Si b¨¦ l¡¯¨°pera ¨¦s en franc¨¨s, el moment de cl¨ªmax de l¡¯¨¤ria de l¡¯infant mort ¨¦s cantada en swahili, una de les lleng¨¹es de la regi¨®, que conviu amb el xiluba. La tensi¨® entre pols ¨¦s una constant de l¡¯¨°pera i en ritma el moviment: entre ficci¨® i documental, l¡¯escena la comparteixen els personatges i el decorat sobri i fidel, amb les imatges de les v¨ªctimes i els supervivents ¡ªamb qui els int¨¨rprets han tingut contacte durant el proc¨¦s de composici¨®¡ª, preses en el viatge de l¡¯equip de l¡¯¨°pera a Kabwe el novembre passat.

Amb Justice, Parra honora l¡¯¨°pera pol¨ªtica, el millor ant¨ªdot contra la ceguesa de la ideologia, el maniqueisme i el totalitarisme del culte a la productivitat, l¡¯extractivisme i el menyspreu cru de les vides humanes. L¡¯¨°pera, en les seves mans, ¨¦s el medi m¨¦s idoni per aspirar al m¨¤xim de justesa: com m¨¦s salvatge ¨¦s el dolor, com m¨¦s at¨¤vic i m¨¦s insuportable, m¨¦s l¨ªrica ¨¦s l¡¯expressi¨®. Com m¨¦s r¨¤bia, com m¨¦s indignaci¨®, m¨¦s vibrants es fan les veus. Quan deixar¨¤, en la carretera de Likasi, d¡¯haver-hi un carril d¡¯entrada per als camions d¡¯¨¤cid i un de sortida per als tresors de les mines, que tindran valor nom¨¦s fora de les terres d¡¯on han sortit, arrossegant al seu pas vides humanes i tot un pa¨ªs sencer? Qui compta el nombre de carreteres com aquesta en cada pa¨ªs d¡¯?frica, una cap a la mort i l¡¯altra cap a la riquesa a costa seva?