¡®Els dies previs¡¯, de Llu¨ªs Muntada: Kafki¨¤ per amor a l¡¯art

La literatura ¨¦s un producte de consum. Hi ha clientela i, per tant, els escriptors necessiten, com els fabricants de cotxes i tel¨¨fons, injectar novetats al mercat ¡ªo alguns sentiran que juguen a la ruleta de l¡¯oblit. Per aix¨° corren tants llibres que semblen sortits d¡¯una f¨¤brica, tants escriptors que fan cara de ser-ne una. Tanmateix, pensar-ho en clau pejorativa seria una equivocaci¨®. La literatura tamb¨¦ ¨¦s un art. Georges Simenon va publicar m¨¦s de dues-centes novel¡¤les i aix¨° no el fa m¨¦s vulgar que Nelle Harper Lee. En literatura les coses funcionen m¨¦s o menys igual que en el mercat de les vambes, amb l¡¯excepci¨® que ser comercial i popular no t¡¯impedeix d¡¯acabar sent de culte, com Simenon; amb la singularitat que no ser productiu tampoc, vet aqu¨ª Harper Lee i el mig segle que s¡¯escola entre Matar un rossinyol i Ves i aposta un sentinella. A difer¨¨ncia de les cadenes mecanitzades de muntatge, els escriptors tenen vida, ¨¦s a dir contratemps, fills, hipoteques, sensibilitats i avinenteses que repercuteixen en els ritmes, l¡¯autoexig¨¨ncia i el sentit del rid¨ªcul.

L¡¯escriptor Llu¨ªs Muntada (1964) no publica llibres de ficci¨® gaire sovint. Segons l¡¯esquema anterior, cauria m¨¦s de la banda de Harper Lee que pel costat de Simenon ¡ªsi ¨¦s de culte, el temps i els lectors ho diran. M¨¦s val, per¨°, avaluar-lo en funci¨® de la qualitat i del sentit de l¡¯obra i no a partir de la quantitat. En aquest cas, m¨¦s que no pas d¡¯un escriptor lent parlar¨ªem d¡¯un escriptor met¨°dic. Va guanyar el premi Just M. Casero amb Espirals (1988) i no va publicar ficci¨® fins a l¡¯any 2002, que guanya el premi Merc¨¨ Rodoreda amb Canvi d¡¯agulles. El cisell del pas del temps, l¡¯obsessi¨® que ens fa agafar camins inconvenients, el decalatge entre vida viscuda i vida pensada, tots aquests temes salten d¡¯un llibre a l¡¯altre, separats per 14 anys durant els quals no ¨¦s que Muntada no escrigui ficci¨®, sin¨® que b¨¤sicament llegeix, poleix, reescriu i paga les factures. L¡¯any 2010 publica la novel¡¤la L¡¯eleg¨¤ncia del n¨²mero zero. Un cop m¨¦s, els gustos que es converteixen en manies, els camins agafats que ens fan de mirall fantasma dels que no ens vam atrevir a encetar, ara tenim una fam¨ªlia for?a estranya, temptacions de dir-ne kafkiana, i el camp per jugar la partida del temps ¨¦s l¡¯edat i la temperatura del desig que hi va associada. L¡¯any que som, n¡¯han passat 21 des que va publicar els ¨²ltims contes, Muntada acaba de treure Els dies previs.

D¡¯imaginaci¨® fascinant (i facinerosa), i amb una prosa vehicular, Muntada colonitza espais (gasolineres, hotels, cases) amb personatges que els converteixen en purs decorats al servei de neurosis i planys. En aqu¨ª hi ha un dels m¨¨rits principals, que capil¡¤laritza el conjunt: la realitat f¨ªsica ¨¦s una actriu secund¨¤ria que, si pogu¨¦s parlar, diria que tothom est¨¤ una mica tocat del bolet, perqu¨¨ existir ¨¦s donar sentit al cam¨ª fet, de vegades amb les excuses m¨¦s escabellades, per¨° tamb¨¦ ¨¦s tergiversar-lo en defensa pr¨°pia. Els titelles de Muntada, entranyables i mesquins que viuen a c¨°pia d¡¯haver perdut vida, conformen un pante¨® hum¨¤ d¡¯una petita gran qualitat liter¨¤ria. M¨¦s d¡¯un ja ¨¦s inoblidable.

Els dies previs?

Llu¨ªs Muntada?
Llibres del Segle
264 p¨¤gines. 18 euros