Corregir i fer com si no

No s¨¦ si la intel¡¤lig¨¨ncia artificial ens porta gaire enlloc, a banda de proporcionar-nos algun b¨¤lsam als moments de tedi. Demano a ChatGPT, encuriosit, si em sap dir el nom de correctors de textos famosos, i em quedo de pasta de moniato. Enll¨¤ de l¡¯evid¨¨ncia que Gutenberg devia ser el primer corrector de la hist¨°ria (b¨¦ havia de corregir les proves que feia de la seva primera B¨ªblia), em dona tamb¨¦ els noms ni m¨¦s ni menys que de Benjamin Franklin i Virginia Woolf, no tant, imagino, perqu¨¨ es dediquessin a la cerca despietada de p¨ªfies, com pel fet que tots dos van estar vinculats amb el m¨®n de l¡¯edici¨®. A banda d¡¯aquestes relacions, doncs, la n¨°mina de correctors c¨¨lebres ¨¦s m¨¦s aviat minsa.

?s curi¨®s, per¨°. No hi deu haver en la hist¨°ria moderna d¡¯Occident una professi¨® m¨¦s necess¨¤ria i alhora m¨¦s invisible, m¨¦s evident i alhora menys evident, valguin la redund¨¤ncia i la contradicci¨®. Evident perqu¨¨ des de la invenci¨® de la impremta a ning¨² amb dos dits de front (deixem de banda, doncs, els que no arriben a aquests dos dits) se li ha acudit de difondre els textos sense revisar; i alhora no evident perqu¨¨ del pas dels correctors per damunt dels textos, en general, no n¡¯ha quedat mai const¨¤ncia. Nom¨¦s ara, modernament, hi ha editorials que inclouen la correcci¨® en els cr¨¨dits del llibre, i tanmateix s¨®n minoria.

Ben b¨¦ podr¨ªem dir, sense exagerar gaire, que al llarg de la hist¨°ria han estat milers els correctors que han revisat milions de textos en totes les lleng¨¹es i cultures que han practicat la impressi¨®, per¨° tots plegats hem fet com si no. Vull dir com si no exist¨ªs ning¨² que s¡¯ho mir¨¦s, com si l¡¯autor escriv¨ªs amb aquella per¨ªcia infal¡¤lible perqu¨¨ en sabia molt, donant per fet que no hi havia un mediador necessari que facilit¨¦s el vincle entre autor i lector. Fins i tot els estudis literaris han fet sempre abstracci¨® del fet que els textos publicats mai no s¨®n com els textos originals, i s¨®n legi¨® les tesis i els llibres dedicats a la llengua d¡¯un autor que no han garbellat mai en els textos primigenis. I si el corrector va haver d¡¯arromangar-s¡¯hi?

?s una figura ben curiosa, per¨°. Imagina¡¯t un pintor de renom que enllesteix una obra, s¡¯hi ha barallat durant mesos, i encabat el darrer dels operaris (no pas un altre pintor de renom, sin¨® el pelacanyes del taller) li diu, ¡°perdoni, per¨° aquesta l¨ªnia hauria d¡¯anar per aqu¨ª¡±, ¡°ja em sap greu, per¨° trobo que aquesta pinzellada grinyola¡±. O aquell escultor geni¨¹t que dona per acabada l¡¯escultura miraculosa i de seguida hi va al darrere un corrector d¡¯escultures amb paper de vidre a polir la natja. Fa riure, per descomptat, per¨° en literatura ¨¦s ben b¨¦ aix¨°. I potser ¨¦s per aix¨°, perqu¨¨ significa intervenir en l¡¯Obra, que Occident ha escamotejat el nom i el renom dels correctors.

Nuccio Ordine, al seu recent George Steiner, l¡¯hoste inc¨°mode (Quaderns Crema), parla una mica de la correcci¨® a tomb d¡¯un relat llarg de Steiner, titulat Proves, en qu¨¨ ens parla d¡¯en Tullio: ¡°Feia m¨¦s de trenta anys que dominava l¡¯art. Era el corrector d¡¯originals i proves m¨¦s r¨¤pid i prec¨ªs de la tota la ciutat, potser fins de tota la prov¨ªncia. [...] Les seves correccions de l¡¯anuari telef¨°nic que es publicava cada dos anys, dels llistats electorals, del cens i de les actes municipals eren llegend¨¤ries¡±. Segons Ordine, per¨°, Steiner, no pret¨¦n construir tant un relat simp¨¤tic com presentar la correcci¨® com una al¡¤legoria de l¡¯afany de corregir el m¨®n: ¡°Corregir un error tipogr¨¤fic no ¨¦s una min¨²cia: vol dir creure en un m¨®n on l¡¯exactitud i la verificaci¨® s¨®n possibles¡±.

S¨ª que tenim, per¨°, un corrector c¨¨lebre, no ¨¦s altre que Erasme de Rotterdam. Stefan Zweig, a la biografia que li dedica (Quaderns Crema tamb¨¦), revela el delit del m¨¦s notable dels humanistes per la perfecci¨® dels textos: ¡°... perca?ar les errates d¡¯impremta amb una ploma ¨¤gil i punxeguda com un ca?ador de mirada aguda o esmenar encara a correcuita una frase llatina al full encara humit per fer-la m¨¦s cl¨¤ssica i m¨¦s pura, treballar en els llibres i pels llibres: heus aqu¨ª els moments m¨¦s feli?os de la seva exist¨¨ncia, la seva forma m¨¦s natural de viure¡±. Llegint Zweig un es demana si aquest apassionament per la correcci¨® no ¨¦s de Zweig mateix, per¨° permet imaginar-se Erasme amb aquella estranya barreja de meticulositat i transcend¨¨ncia, de detallisme i plenitud, que alguns podem haver sentit alguna vegada dedicant-nos a aquesta feina.