La fal¡¤l¨¤cia de la llengua materna

Hi ha una pr¨¤ctica for?a estesa entre els col¡¤lectius privilegiats que consisteix a infravalorar les reivindicacions de grups vulnerables a trav¨¦s de l¡¯apropiaci¨® de les seves demandes. Ho veiem sovint quan hi ha homes que es queixen de les pol¨ªtiques d¡¯igualtat que afavoreixen l¡¯acc¨¦s de la dona a llocs i c¨¤rrecs a qu¨¨ no podien arribar (¡°i jo qu¨¨?¡±, diu l¡¯home victimitzat), o aquells senyorots que despr¨¦s d¡¯estar-se d¨¨cades pontificant des de tribunes p¨²bliques acusen d¡¯edatisme les oportunitats brindades als joves. El cas paradigm¨¤tic seria el de tot de carallots blancs nord-americans sortint al carrer sota l¡¯esl¨°gan ¡°White lives matter¡± arran de les protestes en qu¨¨ eren els negres els que deien que les seves vides importaven.

En aqu¨ª, i en temes de llengua, tamb¨¦ tenim la nostra versi¨® de la cosa. Ens ho trobem cada any arran de la celebraci¨® del Dia de la Llengua Materna, proclamat per la Unesco el 1999 pel 21 de febrer, en qu¨¨, ves per on, els que fan m¨¦s soroll defensant la ¡°llengua materna¡± s¨®n precisament els partidaris de l¡¯espanyol, o m¨¦s concretament, els que sostenen que a Catalunya el castell¨¤ est¨¤ perseguit i els seus parlants s¨®n ciutadans de segona. ?s el m¨®n al rev¨¦s: la tercera llengua m¨¦s parlada del m¨®n i la primera en nombre de pa?sos on ¨¦s llengua primera, reivindicant espais propis del multiculturalisme i de protecci¨® de les lleng¨¹es minorit¨¤ries.

S¡¯ha de dir, per¨°, que la culpa en part ¨¦s de la Unesco. L¡¯objectiu de la proclamaci¨® del Dia de la Llengua Materna no ¨¦s altre que empoderar les comunitats locals per dignificar la llengua pr¨°pia i dur-la a terrenys en els quals encara preval la llengua de la metr¨°poli, singularment l¡¯ensenyament. D¡¯aqu¨ª que es doni tanta import¨¤ncia a l¡¯educaci¨® en la llengua materna, perqu¨¨ en moltes antigues col¨°nies la llengua de la metr¨°poli ¨¦s un ens ali¨¨ a la realitat quotidiana dels infants i s¡¯esperona d¡¯aquesta manera la primera instrucci¨® en la llengua m¨¦s propera. Parlem doncs d¡¯un pronunciament que, parafrasejant Ngugi wa Thiong¡¯o, ha de servir per esfondrar l¡¯¨²ltim basti¨® de la colonitzaci¨®, el que afecta sobretot la ment.

Passa que la Unesco, per no pecar d¡¯occidentocentrisme, recorre a un concepte ambigu, m¨¦s propi de la psicoling¨¹¨ªstica que de la socioling¨¹¨ªstica, per parlar de la llengua de les comunitats locals i evitar d¡¯aquesta manera els desafortunats ¡°llengua ind¨ªgena¡±, ¡°llengua nativa¡±, ¡°llengua vernacla¡±, que han servit sempre per etiquetar despectivament la llengua de l¡¯altre. Si s¡¯hagu¨¦s emprat qualsevol d¡¯aquests termes, els partidaris del castell¨¤ ho tindrien m¨¦s complicat per apropiar-se de reivindicacions que no els pertoquen, per¨° gr¨¤cies a l¡¯¨²s fal¡¤la? de la ¡°llengua materna¡± poden prescindir de tota mena d¡¯escr¨²pol. La ironia ¨¦s que un diari partidari com ¨¦s El Mundo subtitulava l¡¯altre dia: ¡°El 21 de febrero se celebra el D¨ªa Internacional de la Lengua Materna, o nativa, como se le llama en algunos contextos¡±. En qu¨¨ quedem? Qu¨¨ ¨¦s el castell¨¤, llengua materna o llengua nativa?

Per descomptat, de seguida que respons que defensar l¡¯ensenyament en la llengua materna equival a fer classes en ¨¤rab, xin¨¨s, roman¨¨s, i totes les lleng¨¹es que vulguis, perqu¨¨ la llengua materna ¨¦s la primera de cadasc¨², la que un ha mamat a casa, la resposta d¡¯aquests col¡¤lectius ¨¦s que el castell¨¤ ¨¦s alhora llengua materna i oficial, amb la qual cosa l¡¯ofensa no prov¨¦ del fet que sigui llengua materna, sin¨® llengua oficial. I per descomptat tamb¨¦, els ¨¦s igual si a Espanya hi ha gaires escolars que no poden estudiar en la seva llengua materna i van a escola en castell¨¤, com passa a Ast¨²ries, el Bierzo, a la Franja, al Pirineu d¡¯Osca o a Ceuta i Melilla. El que els importa no ¨¦s el que parli el nen, sin¨® quina ¨¦s la llengua oficial del lloc i sobretot reparar un suposat greuge, que ¨¦s eminentment pol¨ªtic.

L¡¯objectiu de la Unesco era ¡ªper exemple¡ª facultar les comunitats gurunsis de Burkina per abandonar primera instrucci¨® en franc¨¨s, no pas servir de munici¨® perqu¨¨ les lleng¨¹es grans es reafirmessin en el privilegi.