El teatre que veurem aquest mes de mar?

Una selecci¨® amb important pres¨¨ncia de teatre ¡°social¡± (diguem-ne, perqu¨¨ quin teatre no ¨¦s, efectivament, social?) la que presentem per a aquest mes de mar? a Barcelona. Cal recordar que el dissabte 16 d¡¯aquest mes l¡¯aposta del sector ¨¦s omplir tots els teatres de Catalunya dins de la campanya Cap butaca buida.

¡®Dopaland¡¯ . Sala Villarroel (Off) fins al 7 d¡¯abril

La sala F¨¨nix va encarregar el 2022 a la dramaturga i actriu catalana Eu Manzanares una com¨¨dia de cr¨ªtica social. En va sortir Dopaland, que es va estrenar a finals d¡¯aquell any a la sala del Raval i ara est¨¤ a l¡¯Off de la Villarroel. Dirigida originalment per Sergi Pompermayer i ara interpretada per Adriana Segurado i Felipe Cabezas, l¡¯obra ens situa en un parc tem¨¤tic fabul¨®s on tothom ¨¦s feli?... On tothom ha de ser feli?, millor dit. Fins que un dels treballadors de somr¨ªs profid¨¨n resulta que potser no ha somrigut prou... Una cr¨ªtica ferotge d¡¯un neocapitalisme que ens vol a tots radiants a l¡¯aparador de la vida, amb el segell indiscutible de l¡¯autora: ¡°?s el meu teatre. S¨ª, tinc tend¨¨ncia a la mala llet i estic conven?uda que l¡¯humor ¨¦s una eina de cr¨ªtica absolutament v¨¤lida: es tracta de riure¡¯s d¡¯una situaci¨® per criticar-la sense paternalismes¡±, deia Eu Manzanares, que ara dirigeix l¡¯obra, quan es va estrenar.

¡®Pa amb tom¨¤quet. El dem¨¤'. El Mald¨¤, fins al 19 de mar?

El Mald¨¤ ens transporta una distopia pol¨ªtica i nostrada que ens situa (ens fa part¨ªcips a trav¨¦s d¡¯unes eleccions generals accelerades!) en una Catalunya independent per¨° absurda. Tan absurda que el pa amb tom¨¤quet queda prohibit. Les protestes no es fan esperar i l¡¯in crescendo de la q¨¹esti¨® no para. La companyia Application Rejected torna a la s¨¤tira, igual que en el seu primer espectacle, Ubu Rex, d¡¯una societat abocada al populisme i a la demag¨°gia, on els bufons ens ensenyaran a riure¡¯ns de nosaltres mateixos.

¡®Entrevistes breus amb dones excepcionals¡¯. TNC fins al 31 de mar?

Cinc models de dones d¡¯all¨° m¨¦s variat i m¨¦s estramb¨°tic desfilen per l¡¯escenari de la sala petita del TNC en ¡°format entrevista¡±. Una aut¨¨ntica Barbie de carn i ossos; una addicta a la plata (i als seus derivats qu¨ªmics); una cient¨ªfica que somia aconseguir la immortalitat; tota una senyora que ha fet carrera pol¨ªtica i que vol que els nens vagin amb una pistola a l¡¯escola (aquesta, nord-americana, s¨ª); i una nena de sis anys que cada dia es desperta feli? en aquest mateix m¨®n... meravell¨®s. Aquestes cinc dones exc¨¨ntriques, amb totes les seves llibertats per ser com s¨®n, posen el dit a la nafra de les contradiccions de la societat. El segell de Joan Yago (La Cal¨°rica), autor del text, ¨¦s evident amb tota la seva ironia i sentit de l¡¯humor sempre disposat a explicar veritats, sovint inc¨°modes per¨° en les quals tots ens trobem molt c¨°modes. M¨°nica Bofill dirigeix un elenc amb tota l¡¯escala de colors: Muntsa Alca?iz, M¨°nica Almirall, Elisabet Casanovas, Anna Barrachina, Miranda Gas i Yolanda Sikara.

¡®Tot fent Pigmali¨®'. Sala Versus Gl¨°ries, fins al 24 de mar?

Lloll Bertran i Manel Barcel¨® es desdoblen en aquesta versi¨® del Pigmali¨® de George Bernard Shaw que va fer Joan Oliver, tot convertint l¡¯Eliza Doolitle en la xava Roseta Fernandes i en Higgins en el professor Jordana. I canviant Londres per la Barcelona del postfranquisme, amb el seu canalla barri Xino i el seu aburgesat i senyorial Eixample. El professor acceptar¨¤ el repte d¡¯esborrar qualsevol rastre (ling¨¹¨ªstic, almenys) dels baixos fons de la venedora de flors de la Rambla perqu¨¨ no desentoni (mai millor dit) entre les grans dames del passeig de Gr¨¤cia. Un espectacle que ¨¦s una aut¨¨ntica carta d¡¯amor a la professi¨® d¡¯actor i a la riquesa de la llengua catalana. Tot dirigit per Marc Rosich i Jordi And¨²jar en un espai sonor i musical creat per Marc Sambola on, per descomptat, no falten tots els personatges del cl¨¤ssic ni les refer¨¨ncies a My Fair Lady.

Assange. El poder de la informaci¨®. Teatre Gaud¨ª Barcelona del 7 al 31 de mar?

Quan encara seguim a l¡¯espera de saber si els jutges brit¨¤nics decideixen extradir Julian Assange als Estats Units, on podria passar la resta de la seva vida a la pres¨®, aquest cas, inc¨°mode s¨ªmbol de la llibertat de premsa per a mig m¨®n, el Teatre Gaud¨ª ha muntat una obra de teatre que ens situa en el periode d¡¯a?llament (i empresonament) del periodista australi¨¤, fundador de Wikileaks, des de la seva arribada (en moto) a l¡¯ambaixada de l¡¯Equador de Londres, el 2011, fins a la pres¨® anglesa de m¨¤xima seguretat de Belmarsh, on es troba sense cap c¨¤rrec en la seva contra. Joan Frank Charansonnet ha retallat sensiblement i readaptat l¡¯obra del mateix t¨ªtol dels madrilenys V¨ªctor Manuel D¨ªaz Conejo i Virginia Fern¨¢ndez Ruiz. Ell mateix interpreta Assange, Elena Cod¨® fa de la seva advocada que acaba sent la seva dona (i mare dels seus dos fills), i Eduard Alejandre representa un fictici empleat p¨²blic de l¡¯ambaixada, una pe?a clau perqu¨¨ ¨¦s amb qui Assange parla i, tamb¨¦, esdev¨¦ l¡¯home de negre que ho controla tot, probablement tamb¨¦ els designis del protagonista. Dirigit per Mireia Ros, ¨¦s teatre documental que ens fa plantejar-nos mil preguntes sobre el qu¨¨ est¨¤ passant a nivell global.

¡®L¡¯imperatiu categ¨°ric¡¯. Lliure Gr¨¤cia, fins al 24 de mar?

Al Lliure de Gr¨¤cia, un altre retrat social ple d¡¯ironia i de den¨²ncia, emparat en disquisicions filos¨°fiques (des de l¡¯imperatiu categ¨°ric de Kant fins a refer¨¨ncies a Kafka o a Walter Benjamin), per descobrir qu¨¨ ¨¦s ¨¨ticament adequat quan aquesta societat ens ofega. Victoria Szpungberg ha buscat experi¨¨ncies personals per teixir una s¨¨rie de casos molt comuns, molt propers. Molt indignants. Parlem de l¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge, de la invisibilitzaci¨® de la dona a partir dels 50 anys, de la precarietat laboral a les universitats. Tot a trav¨¦s d¡¯una persona que ha arribat a la maduresa formant part del sistema. ?gata Roca dona vida a una professora universit¨¤ria de Filosofia sense pla?a fixa, acabada de separar amb 50 anys, a punt de quedar-se sense casa per obra d¡¯un fons voltor. Xavi S¨¢ez fa de tots els personatges (masculins) que es creuen en la vida de la dona, que, en veure¡¯s fora del sistema, comen?a a patir uns estranys atacs...

¡®Artemi, el cambrer abstemi¡¯. Biblioteca de Catalunya del 7 al 24 de mar?

La precarietat laboral, de nou, apareix sota les voltes del teatre de la Biblioteca de Catalunya, aquest cop centrant-se en el m¨®n de la restauraci¨®, a trav¨¦s d¡¯una com¨¨dia musical, en forma de vodevil, amb un protagonista que dona nom al¡¯obra: Artemi, el cambrer abstemi. Quim Carandell i Lluc Valverde han escrit l¡¯obra, la dirigeixen i l¡¯interpreten juntament amb Helena Barba, Gabriel Bosch, Roger Cassola i Louise Good, el Col¡¤lectiu Pedant i a Missa Repicant. El drama d¡¯aquest cambrer no ¨¦s altre que el de ¡°servir la felicitat en gots de cervesa¡±. I mentre que ell treballa en aquesta lloable feina, tothom s¡¯ho passa b¨¦. I aix¨° no pot sin¨® ser molt dur. Una hist¨°ria po¨¨tica, en vers, cantada i esbojarrada que combina la trag¨¨dia amb el drama. Rere la barra del bareto del seu pare, l¡¯Artemi veur¨¤ trifulgues, baralles de borratxos, contraban, amor, desamor... Haur¨¤ d¡¯arribar a una pacte amb el diable.

¡®La veritat de mentida¡¯. Teatre Akad¨¨mia, del 6 al 31 de mar?

Un joc entre la veritat i la mentida. Un sopar. Una persona nouvinguda... Draps bruts, potser. Il¡¤usions i ambicions, potser, tamb¨¦. Aquesta com¨¨dia ¡°ir¨°nica i fero?¡±, en paraules del seu director, Guido Torlonia, ens fa part¨ªcips d¡¯un sopar en el qual una parella convida a casa un amic que ha trencat amb la seva dona i t¨¦ una altra parella. La nouvinguda. ?s m¨¦s jove, no s¡¯assembla en res a l¡¯ex de l¡¯amic. Molt m¨¦s jove que els altres comensals (¡°una bomba at¨°mica de 30 anys que et mira com si volgu¨¦s menjar-te¡±, diu el director) la seva pres¨¨ncia provocar¨¤ una aut¨¨ntica tempesta en la rutina i la comoditat i l¡¯avorriment (potser) dels amfitrions. I, esclar, destapar¨¤ gelosies, ranc¨²nia i frustracions. Ser¨¤ el doble llenguatge (el verbal i el mental) dels actors (Enrico Ianniello ¡ªl¡¯itali¨¤ que torna als escenaris catalans despr¨¦s de Filumena Marturano, amb La perla 29¡ª, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop) el qu¨¨ convertir¨¤ una mentida (potser) en una veritat c¨°mica i castigadora. Torlonia diu que l¡¯autor, el franc¨¨s Florian Zeller, manipula una reacci¨® en cadena: ¡°Incerteses, dubtes, inseguretat, desitjos reprimits, amistat, confian?a, amor, respecte... Tot es posa a la balan?a¡±.