Salvador Puig Antich, una capa geol¨°gica

Coetani de Salvador Puig Antich (mes amunt, mes avall), i at¨¨s que en diversos mitjans he pogut veure recentment articles i opinions sobre la seva figura, m¡¯ha semblat que tinc cert dret a opinar sobre el tema. Per aix¨°, tamb¨¦ penso que la primera cosa que cal fer ¨¦s explicar amb tota mod¨¨stia que parlo a t¨ªtol personal i, sobretot, procurant no usar la seva trista figura per opinar sobre la perspectiva pol¨ªtica actual, contempor¨¤nia. No ho vaig fer el 2006, quan la pel¡¤l¨ªcula de Manuel Huerga sobre la seva figura, que vaig decidir no anar a veure, i no ho far¨¦ ara, quan he decidit no anar a alguns actes a la pres¨® Model, arran dels quals un bon amic que s¨ª que hi ha anat m¡¯ha comentat la seva incomoditat per invocacions estranyes sobre la continu?tat entre la repressi¨® llavors (1974) i ara (2024). El meu ¨¦s un testimoni individual, no transferible, tot i que llavors viv¨ªem tota la vida pol¨ªtica i social des d¡¯una perspectiva indefectiblement col¡¤lectiva. Per cert, una nota al peu: el policia Anguas Barrag¨¢n, com b¨¦ van recordar algunes de les persones que van passar per les seves mans a Via Laietana en aquells anys, era membre de la Brigada Pol¨ªtico-Social, unitat experta a usar m¨¨todes expeditius (maltractaments i tortures) amb els detinguts. Li agradava el cine de Truffaut? I qu¨¨?

Som-hi. Quan detenen Puig Antich (en endavant, SPA), en el m¨®n dels moviments pol¨ªtics antifranquistes, estudiantils per¨° no nom¨¦s (tamb¨¦ sindicals, culturals, etc.), la reacci¨® general va ser de perplexitat. Aix¨° del MIL, qui eren? Editaven (i costava de trobar) un butllet¨ª que es deia MIL, en un castell¨¤ correct¨ªssim (la redacci¨® i el contingut eren una altra cosa), en el qual es reclamaven d¡¯una suposada federaci¨® ib¨¨rica de lluita armada, gens independentista, gens catalanista, gens no gran cosa a veure amb el proc¨¦s pol¨ªtic en curs, i que goso sintetitzar en l¡¯Assemblea de Catalunya. En la qual, puc dir, el desconcert va ser maj¨²scul. Algunes persones van tenir la idea, en saber-se el noms dels detinguts (abans doncs de l¡¯assassinat de Puig Antich), d¡¯adre?ar-se al doctor Sol¨¦ Sabar¨ªs, home progressista, antifranquista, i que seria l¡¯oncle dels germans Sol¨¦ Sugranyes.

L¡¯home va tornar amb poques not¨ªcies, el MIL no responia. Contra el que ara suggereixen alguns ¡°revolucionaris de sobretaula¡±, no ¨¦s cert que el PSUC i el PSC (que, per cert, encara no existia) decidissin desentendre¡¯s del MIL i dels detinguts; el mateix desconcert imperava a l¡¯Assemblea de Catalunya i en altres cercles antifranquistes.

La caiguda dels 113 d¡¯octubre del 1973 porta a la pres¨® Model de Barcelona un munt de persones que poden donar fe que a les diverses galeries del recinte la confusi¨® era similar. Els advocats antifranquistes del moment es mouen i alguns acaben a primera fila de la defensa de SPA. En aquella conjuntura jo vaig anar a viure a Par¨ªs, on la vida de l¡¯exili antifranquista era molt activa. Puc donar fe que a l¡¯entorn de nuclis com el CISE (Centro de Informaci¨®n y Solidaridad con Espa?a) es van organitzar totes les activitats possibles, tot i que les organitzacions pr¨°piament franceses (PCF, LCR i altres) no ho van fer fins que la perspectiva de l¡¯execuci¨® de SPA es va fer imminent. Al CISE, tots els dies, a totes hores, amb gent com Marcos Ana (el pres pol¨ªtic espanyol que havia passat m¨¦s temps a les presons de Franco: 23 anys) i Angelita Grimau, la v¨ªdua de Juli¨¢n Grimau, fins llavors el darrer afusellat per Franco (1963). Va haver-hi diverses manifestacions i actes, en un ambient de frustraci¨® creixent, en alguns dels quals vaig coincidir amb Jacky Carrillo, fill gran de Santiago Carrillo.

Passem pantalla, sempre des de la meva capa geol¨°gica. Arriben a Andorra les germanes de SPA, no recordo si diverses, o dues. Andorra (el meu pa¨ªs, per cert) era un pa¨ªs petit, potser tenia 22.000 habitants. Tothom es coneixia, i ja havia acollit diversos grups d¡¯exiliats. Un amic meu, ja mort, va establir una estreta relaci¨® amb les germanes de SPA. Del MIL, per¨°, molt poca informaci¨®. A Andorra tamb¨¦ hi va arribar algun exmilitant del grup EPOCA (Ex¨¨rcit Popular de Catalunya), sense relaci¨® que jo s¨¤piga amb SPA i el MIL. Per¨° tamb¨¦ un petit grup d¡¯ETA, penso que dels poli-milis, va tenir la desgraciada idea d¡¯assaltar un banc un temps despr¨¦s. Com que Andorra tenia nom¨¦s dues carreteres (for?a primitives), una que anava a Fran?a i l¡¯altra a Espanya, la policia andorrana els va enxampar immediatament; cap a la pres¨®, Tribunal de Corts i condemna severa. Hi passaven coses, a Andorra.

L¡¯abril del 1976, ETA organitza una fuga espectacular de la pres¨® de Seg¨°via, una cosa de pel¡¤l¨ªcula. S¡¯escapen uns trenta presos d¡¯ETA, algun del FRAP i alguns del MIL. Oriol Sol¨¦ Sugranyes va ser abatut a trets per la Gu¨¤rdia Civil en un bosc de Navarra, a pocs metres de la frontera francesa. Per¨° quatre dels presos arriben a Fran?a, tres d¡¯ETA i un, Carles Garcia Sol¨¦, del MIL. La revista Por Favor, gr¨¤cies a Josep Ramoneda i en menor mesura a V¨¢zquez Montalb¨¢n, em va acceptar un article sobre ¡°Los evadidos de Yeu¡± (l¡¯illa francesa on les autoritats van confinar els quatre evadits), que va sortit com a n¨²mero 100 (la portada, una espelma i dos ous, tal qual). Des de Par¨ªs, gr¨¤cies a una de les diverses ¡°mans dretes¡± de Mitterrand (que no era encara president de la Rep¨²blica), vaig poder arribar a l¡¯illa de Yeu, on a l¡¯H?tel des Voyageurs vaig trobar els quatre evadits. El primer contacte va ser fred, van voler ¡°comprovar¡± qui era jo, i vaig compartir amb ells tres dies, durant els quals em van explicar fil per randa tota la fuga i el periple posterior. Amb Garcia Sol¨¦ vaig tenir llargues xerrades. Despr¨¦s d¡¯uns mesos es van escapar tots quatre i van anar a Perpiny¨¤. Garcia Sol¨¦ sembla que no es va sentir a gust amb les escorrialles de la ¡°lluita armada catalana¡±, perqu¨¨ va integrar-se en els grups Bereziak, d¡¯ETA poli-mili, per¨° se¡¯n van escindir i van acabar a ETA militar. Sempre he esperat que Garcia Sol¨¦ se n¡¯hagu¨¦s acabat distanciant, perqu¨¨ als Bereziak se¡¯ls adjudica l¡¯assassinat de Pertur, dirigent d¡¯ETA que advocava per una sortida negociada de la lluita armada, per la via expeditiva de portar-lo en una barca mar endins i liquidar-lo d¡¯un tret al cap.

Tot aix¨° per concloure que amb aix¨° de la mem¨°ria s¡¯ha de ser prudent: el balan? del MIL va ser pat¨¨tic, i el de SPA, desolador. Sembla que portava dues pistoles, segons un article recent. Dues? I per aprofitar la conjuntura actual per ficar-se amb el PSUC i el PSC, s¡¯ha de tenir molta arrog¨¤ncia.