Juli¨¤ de J¨°dar: un capit¨¤ de la seva ¨¤nima

Mireu aquest home d¡¯edat avan?ada que un dia clar, fred i vent¨®s del mes de mar? baixa de l¡¯autob¨²s i s¡¯est¨¤ uns instants a la parada de la carretera Nova, a Badalona: ¨¦s alt, flac i carregat d¡¯espatlles, va cofat amb un barret tou de color marr¨®, un fulard estampat amb volutes negres i vermelles s¡¯esfor?a per dissimular-li la papada, i, sota l¡¯americana de llana freda, l¡¯estrid¨¨ncia del verd oliva del jersei de coll ajustat s¡¯afanya per conjuntar amb la camisa de seda pistatxo. Si us entusiasma Joseph Conrad, el relacionareu ¡ªhi ajuda el bast¨® colonial que du per pal¡¤liar una lleu coixesa¡ª amb algun d¡¯aquells personatges seus que no s¡¯han pogut alliberar del feix de ren¨²ncies, tra?cions i fracassos del passat; si sou devots de Faulkner, potser hi descobrireu un posat altiu ¡ªel sustenta, segurament, el potencial de recursos que subministra l¡¯orgull. Sembla el vell propietari d¡¯una hisenda de la zona que no sap treure¡¯s de sobre l¡¯estranyesa de tornar a casa i, mentre contempla la inc¨²ria del pas del temps, per v¨¨ncer el dolor que li provoca la ru?na del present, convoca un seguit d¡¯estampes emotives del passat que li confirmin que el paisatge que l¡¯agredeix, anys enrere, quan era jove, havia sigut diferent. Si sou cin¨¨fils, per¨°, potser us estimareu m¨¦s trobar en el rostre d¡¯aquest home una m¨¤scara impert¨¨rrita que ja s¡¯encamina cap a l¡¯ajuntament de la Vila com qui s¡¯encamina cap a l¡¯oficina de x¨¨rif en un poblat de l¡¯Oest, solemne i sense por ¡ªdeu ser la manera de camuflar el m¨²ltiple sentiment de descontent, falta de coratge i mala fe que violenta el seu ¨¤nim¡ª, alguna semblan?a amb l¡¯heroi de qualsevol western de Sergio Leone. Si fos aix¨ª, no us avergonyiu de taral¡¤lejar la balada d¡¯Ennio Morricone que m¨¦s us plagui, perqu¨¨ aquest home, Gabriel Caballero, ho fa tot sovint al llarg de La casa tapiada (Comanegra, 2024), la nova novel¡¤la de Juli¨¤ de J¨°dar (Barcelona, 1942), que protagonitza amb el mateix ¨ªmpetu amb qu¨¨ protagonitzava L¡¯atzar i les ombres (Comanegra, 2022). All¨¤, l¡¯art de novel¡¤lar es convertia en una teoria del coneixement i v¨¨iem de quina manera les dades biogr¨¤fiques del Gabriel Caballero real eren manipulades, deformades, tergiversades i exagerades pel Gabriel Caballero escriptor, que en transformar-les en literatura no feia altra cosa que atorgar m¨¦s for?a a la veracitat del relat.

De seguida ens centrarem en els motius que l¡¯han condu?t als despatxos de la regidoria de Cultura. Ara deixem-lo aqu¨ª, assegut en un bar, mentre medita les entrevistes mantingudes amb les autoritats ¡ªper¨° mireu: s¡¯ha tret el barret i pel cap se li escampen crostes, cicatrius i m¨¤cules, les erosions d¡¯un c¨¤ncer de pell. Quan Juli¨¤ de J¨°dar va publicar L¡¯¨¤ngel de la segona mort (1997), la primera part de L¡¯atzar i les ombres, va ser rebut com un escriptor social: era el primer que parlava de la immigraci¨® del sud d¡¯Espanya, no seguia el corrent de moda del moment ¡ªla literatura urbana havia tret, a la fi, el protagonisme a la narrativa rural¡ª, i hi reconstru?a, a frec de l¡¯¨¨pica o del mite, la vida quotidiana a Guifr¨¦ i Cervantes, el barri perif¨¨ric i industrial on neix Gabriel Caballero. No el busqueu enlloc, ¨¦s una realitat tan liter¨¤ria, fict¨ªcia i irreal com la Yoknapatawpha de Faulkner o la Santa Mar¨ªa d¡¯Onetti. Massa reduccionistes, no vam prestar prou atenci¨® a la manera que Juli¨¤ de J¨°dar tenia de fer circular la informaci¨® dins la novel¡¤la: no ens vam adonar que, en contra de l¡¯habitual en l¡¯an¨¤lisi de les formes socials i ideol¨°giques, on el final ¨¦s sempre el que sol donar el sentit, ell no donava mai per tancada una conclusi¨®, avan?ant cap a la construcci¨® d¡¯un m¨®n on la ficci¨® era el punt d¡¯arribada. La seva aposta consistia a identificar la ficci¨® amb l¡¯ambig¨¹itat per dir-nos que les coses reals no s¨®n mai ni senzilles ni clares.

I vet aqu¨ª que, quan cr¨¨iem saber-ho tot sobre Gabriel Caballero, Juli¨¤ de J¨°dar publica La casa tapiada i fa un pas de volta destinat a demolir la seva obra anterior, erigit en un capit¨¤ de la seva ¨¤nima liter¨¤ria. No nom¨¦s mina els fonaments sobre els quals Gabriel Caballero s¡¯havia inventat la seva vida a L¡¯atzar i les ombres, unes viv¨¨ncies, uns records i uns sentiments que nosaltres accept¨¤vem ¡ªque f¨¤cilment ens deixem enredar, els lectors¡ª com si hi duguessin impresos la garantia de l¡¯autenticitat: desmunta tamb¨¦ la ficci¨® d¡¯una altra novel¡¤la seva, L¡¯home que va estimar Nat¨¤lia Vidal (Edicions 62, 2003). Juli¨¤ de J¨°dar en recupera la protagonista, aquella reconeguda actriu de tea?tre semblant a una esfinx enigm¨¤tica al voltant de la qual s¡¯organitzava la trama. Aleshores, sabem que l¡¯home que va estimar Nat¨¤lia Vidal, posse?dor d¡¯un profund coneixement de l¡¯economia de l¡¯amor perqu¨¨ disposava de prou talent per saber que els homes, a trav¨¦s de les dones, poden accedir a un estrat social que no els pertany, era Gabriel Caballero, tan inestable, vanit¨®s, inconstant i egoista com el seu marit a la ficci¨®, Alexis Robles.

A La casa tapiada el retrobem de nou, vell i cansat i sense ¡°esma per escriure¡±. El decep el dest¨ª de la seva novel¡¤l¨ªstica, allunyat de les il¡¤lusions que la van forjar ¡ªfer fructificar la mem¨°ria hist¨°rica del barri, originar un terratr¨¨mol en la tradici¨® liter¨¤ria¡ª; i, transformada la frustraci¨® en aud¨¤cia, vol intervenir contra l¡¯oblit buscant suports entre les autoritats locals per ?crear? un museu del treball que honori ¡°la mem¨°ria de la gent deixada de costat per la hist¨°ria¡±. L¡¯excusa ¨¦s impedir que el seu barri es consolidi com un rac¨® de globalitzaci¨® for?ada on del passat nom¨¦s queden ombres fugisseres, un espai impersonal amb edificis de construcci¨® nova i sense car¨¤cter com a substituts de les f¨¤briques industrials enderrocades, una ciutat habitada per gent que n¡¯ignora la idiosincr¨¤sia. La ra¨® de fons ¡ªun dels atributs ineludibles de la vellesa¡ª ¨¦s l¡¯¨¤nsia de sentir-se reconegut com a escriptor, la construcci¨® d¡¯un monument a si mateix, la justificaci¨® d¡¯una joventut i una maduresa que valora com a s¨°rdides, des¨¨rtiques i hostils. ?Cal dir que no conven? ning¨² de la idone?tat del seu projecte? Com si fos una conseq¨¹¨¨ncia de les ¨²niques certeses immutables que t¨¦, la consci¨¨ncia de la pr¨°pia mediocritat, no triga a c¨®rrer la not¨ªcia que s¡¯ha trobat el seu cad¨¤ver en el soterrani d¡¯una casa tapiada. ?s la llar familiar, la casa batejada com a Rancho Grande en la ficci¨® de L¡¯atzar i les ombres, arrasada per les flames d¡¯un incendi, el lloc on es van localitzar entre les cendres els cossos calcinats de ?dues dones, un esquer narratiu que es revelava com ¡°un macguffin de manual¡± de la mateixa manera que ho ¨¦s tamb¨¦ aqu¨ª la mort de Gabriel Caballero. Qu¨¨ devia passar?, i qu¨¨ passar¨¤ ara? Les respostes a les dues preguntes s¨®n el combustible de qualsevol novel¡¤la: tots som com el marit de Xahrazad perqu¨¨ volem saber qu¨¨ succeeix a continuaci¨®, proclamava E. M. Forster.

A La casa tapiada se¡¯ns ofereix una cascada inesgotable de fets ¨¤cids i corrosius. Ambientada entre el 1962 i el 1977, amb desviacions fins a l¡¯octubre del 2017 i incl¨²s a la pand¨¨mia, Juli¨¤ de J¨°dar ens explica l¡¯extinci¨® de les il¡¤lusions covades durant l¡¯antifranquisme, la p¨¨rdua del patrimoni cultural i sentimental, la deserci¨® de la gauche divine d¡¯unes maneres de pensar i viure a canvi del cinisme i del pragmatisme burocr¨¤tic. Cartografia l¡¯aprenentatge de la decepci¨®, el desclassament vertigin¨®s de la vida intel¡¤lectual i pol¨ªtica, el pas de la trag¨¨dia de la dictadura a la tragicom¨¨dia de la Transici¨®, vista com un conglomerat de conformisme, d¡¯abs¨¨ncia d¡¯imaginaci¨® i de falta d¡¯intrepidesa. ?s, en fi, una s¨¤tira exasperada sobre la deriva de la mem¨°ria col¡¤lectiva, un diagn¨°stic sever de l¡¯estructura social de Catalunya a la d¨¨cada dels seixanta i setanta, la celebraci¨® i la denigraci¨® alhora del fulgor i la mis¨¨ria de la progressia, una glorificaci¨® portentosa del pas del temps, un r¨¨quiem pels amors perduts. I, com que el centre de la novel¡¤la l¡¯ocupa Gabriel Caballero, es pot repetir el que Pere Gimferrer diu de Terenci Moix: La casa tapia?da tamb¨¦ ens explica com esdevenir escriptor sense tenir mestres, com ser novel¡¤lista en una llengua sense p¨²blic lector de novel¡¤la, com fer cultura en un pa¨ªs on s¡¯havia intentat extirpar tota cultura pr¨°pia.

Juli¨¤ de J¨°dar narra uns fets, per¨° s¨®n uns fets nus i innocus, que res no signifiquen perqu¨¨, en el fons, el que busca ¨¦s esbrinar qu¨¨ contenen, qu¨¨ s¡¯amaga rere seu, qu¨¨ hi ha en el fons infinit d¡¯un fet i que mai ning¨² no arribar¨¤ a tocar. A La casa tapiada la m¨²ltiple mem¨°ria del passat s¡¯obre de bat a bat gr¨¤cies a la biografia de Gabriel Caballero que ha d¡¯escriure un vell conegut nostre, el senyor Lotari ¡ªs¨ª, aquell home tranquil que en un altre llibre de Juli¨¤ de J¨°dar, Zapata als Encants (Quaderns Crema, 1999), compra a un parracaire un manuscrit de Gabriel Caballero, el mateix home que a la tercera part de L¡¯atzar i les ombres vol delimitar la realitat de la ficci¨® en la seva obra.

Arreu de la novel¡¤la, que en ess¨¨ncia ¨¦s aix¨°, l¡¯intent de copsar ¡°l¡¯aterridora ambig¨¹itat del jo, la manera amb qu¨¨ un escriptor fa un mite de la seva persona i, especialment, per qu¨¨¡±, Juli¨¤ de J¨°dar exhibeix a consci¨¨ncia els seus referents literaris: la mirada compassiva de Dickens, la lluita amb el costat fosc de l¡¯hum¨¤ de Conrad, l¡¯absurd dels esfor?os de cada dia contra l¡¯adversitat de Kafka; a la manera de Robert Musil o Hermann Broch, ent¨¦n la pr¨¤ctica de la novel¡¤la com una raps¨°dia del pensament, i Faulkner i Onetti l¡¯ajuden a insuflar al¨¨ vital a la ficci¨® i a convertir la novel¡¤la en un c¨²mul de relats antag¨°nics que es disgreguen en direccions m¨²ltiples. No cita, per¨°, dues influ¨¨ncies cinematogr¨¤fiques d¡¯Orson Welles: com a Ciutad¨¤ Kane i Mr. Arkadin, La casa tapiada tamb¨¦ agafa com a punt de partida la voluntat de saber la veritat al voltant d¡¯un home, i comparteix amb elles el mateix esquelet argumental, una investigaci¨® detectivesca que acumula testimonis contradictoris i complementaris, com si els amics i coneguts de Gabriel Caballero entrevistats pel senyor Lotari ho haguessin oblidat gaireb¨¦ tot i tan sols recordessin uns pocs detalls borrosos, o com si aquestes min¨²cies fossin el que, en el moment del seu esdeveniment, van creure dignes de memoritzar. Molts d¡¯anys despr¨¦s, quan cal mirar enrere, astora adonar-se que s¨®n els ¨²nics possibles de recordar, potser perqu¨¨, una vegada memoritzades, les coses es comporten com un cord¨® de seguretat, o potser perqu¨¨ recordar implica un fort mecanisme de mitocrea?ci¨®: recordar sembla satisfer l¡¯impuls secret que tenim per crear mites sobre nosaltres mateixos i la gent que vam con¨¨ixer, i el senyor Lotari constata de seguida que, una vegada creat el mite, ¨¦s dif¨ªcil enderrocar-lo. No triga tampoc gaire a entendre que tan sols podr¨¤ obtenir un retrat dif¨²s del seu biografiat perqu¨¨ s¡¯hi sobreposen sense pausa les m¨¤scares de la literatura amb qu¨¨ s¡¯havia anat coneixent ¡ªenganyant a tothom i a si mateix?¡ª al llarg dels anys.