¡®Aires, aig¨¹es i llocs / Jurament¡¯, d¡¯Hip¨°crates: Identitat grega i determinisme geogr¨¤fic

Tothom coneix d¡¯Hip¨°crates de Cos (c. 460-370 aC) el seu jurament o llei imperativa de la pr¨¤ctica m¨¨dica. Menys sabut ¨¦s que Hip¨°crates, o m¨¦s ben dit el Corpus Hipocr¨¤tic (no sempre sabem si les obres que el formen van sorgir del c¨¤lam del metge grec o de membres de la seva escola) cont¨¦ obres tan filos¨°fiques com Aires, aig¨¹es i llocs, un veritable tractat d¡¯etnografia i alhora una espl¨¨ndida introducci¨® a la construcci¨® grega de la identitat i, com a polaritat i oposici¨®, de l¡¯alteritat, com diria Tzvetan Todorov del Nosaltres i els altres, i de les construccions de comunitats imaginades a tomb de la diversitat cultural.

Jaume Ripoll Miralda ens ofereix una traducci¨® ¨¤gil i acurada d¡¯un tractat que justifica com el determinisme geogr¨¤fic condiciona la superioritat d¡¯un poble, el grec, i la inferioritat d¡¯uns altres, els orientals o asi¨¤tics. El clima d¡¯?sia, temperat, fa dels seus habitants uns homes poc virils, poc bel¡¤licosos i covards; en definitiva, febles d¡¯esperit. Si a m¨¦s a m¨¦s hi sumen el fet que els orientals tenen una propensi¨® cap al servilisme innata que es reflecteix en les seves institucions, en especial en una monarquia desp¨°tica que fa dels s¨²bdits no veritables ciutadans sin¨® esclaus, s¡¯ent¨¦n que per a Hip¨°crates els pobles asi¨¤tics siguin febles, fet al qual contribueix que visquin dominats per les seves dones i les conxorxes d¡¯harem, les quals tenen un paper massa rellevant, per al gust d¡¯un grec, en la societat i la pol¨ªtica d¡¯aquestes societats. Els grecs, en canvi, viuen en un clima aspre, d¡¯estacions molt contrastades, que fa desapar¨¨ixer la mollesa i el luxe, i que els fa necess¨¤riament laboriosos i virils, marcials i amants de la llibertat, tal com es reflecteix a les seves institucions, ja que els habitants d¡¯Europa no s¨®n manats per reis i les seves ¨¤nimes no viuen esclavitzades com les dels orientals. Certament, es tracta d¡¯una obra que, com ens recordaria Edward Said, ¨¦s una de les primeres mostres d¡¯orientalisme, ¨¦s a dir, d¡¯aquest sentiment de superioritat d¡¯Occident sobre Orient, d¡¯Europa sobre ?sia, que ha recorregut la hist¨°ria universal i els nefastos mites de l¡¯autoctonia des d¡¯?squil i les Guerres M¨¨diques fins a la nostra percepci¨® del Pr¨°xim Orient com a terra de viol¨¨ncia desfermada i fanatisme religi¨®s.

Potser aquesta vegada es podria objectar un petit per¨°: la introducci¨® hauria d¡¯informar m¨¦s el lector sobre la medicina grega, acompanyant-la d¡¯una bibliografia m¨¦s acurada, on es troba a faltar, per citar un parell d¡¯exemples, obres sobre la medicina hipocr¨¤tica de Pedro La¨ªn Entralgo o Eul¨¤lia Vintr¨®, o fins i tot l¡¯obra sobre el grec m¨¨dic del mateix Ripoll Miralda. T¨¦ ra¨® el traductor quan recorda que la medicina hipocr¨¤tica va marcar la hist¨°ria de la medicina fins al segle XIX, per¨° potser exagera quan afirma que ¨¦s l¡¯¨²nica creaci¨® genu??nament grega que ha transcendit les fronteres de Gr¨¨cia d¡¯una manera realment espectacular. Si hagu¨¦ssim de destacar una creaci¨® de la genialitat grega, tasca sempre dif¨ªcil entre tantes per triar, seria la filosofia, el llegat de la Gr¨¨cia antiga segurament m¨¦s influent en les disciplines acad¨¨miques del nostre present. En qualsevol cas, per¨°, benvingut, com sempre, l¡¯impuls d¡¯Adesiara per acostar els autors m¨¦s rellevants del m¨®n cl¨¤ssic en catal¨¤.

Aires, aig¨¹es i llocs / Jurament

Hip¨°crates?
Traducci¨® de Jaume Ripoll Miralda
Adesiara, 2023. 116 p¨¤gs. 12 euros