El ¡°teatre d¡¯escudella i foc lent¡± de La Cal¨°rica

¡°?Sabes cu¨¢ndo llegar¨¢ a Madrid eso nuevo que han hecho los de La Cal¨°rica?¡± ?s un missatge de Whtasapp d¡¯una amiga madrilenya molt aficionada al teatre, d¡¯uns 60 anys, i que ha caigut en les urpes d¡¯aquesta companyia teatral que, despr¨¦s de picar molta pedra (com totes) s¡¯ha convertit en un valor segur (com tan poques) i (com tan poques) es mant¨¦ fidel als principis en qu¨¨ va n¨¦ixer, el 2010: humor¨ªstica, cr¨ªtica, sat¨ªrica, ir¨°nica, de text, propera, desvergonyida, cre?ble, pol¨ªtica, compromesa, divertida... ¡°I sorprenent, sobretot per a nosaltres mateixos¡±, afegeix Israel Sol¨¤, el director dels espectacles. ¡°Ens agrada molt posar-nos a prova, no acomodar-nos i no fer sempre el mateix. I aix¨° ens genera molts debats¡±.

La Cal¨°rica (el nom ve de ¡°fer un teatre d¡¯escudella, amb molts ingredients, a foc lent... molt cal¨°ric, esclar¡±) s¨®n Joan Yago (dramaturg), Israel Sol¨¤ (director) i els actors J¨²lia Trullols, Aitor Galisteo-Rocher, Xavi Franc¨¦s, Marc Rius i Esther L¨®pez. El secret del seu ¨¨xit deu ser secret. O un misteri. Potser la vig¨¨ncia d¡¯all¨° que fan? Ara han prorrogat fins a finals de maig a l¡¯Espai Texas Fairfly, una obra del 2017. L¡¯argument: quatre companys de feina reben un correu electr¨°nic informant-los que l¡¯empresa far¨¤ un Expedient de Regulaci¨® d¡¯Ocupaci¨®. Els seus llocs de treball estan en perill i es reuneixen per veure com han d¡¯actuar: arrossegar-se per mantenir-se en les condicions que sigui? Plantar cara a la companyia? Organitzar un comit¨¨ de resist¨¨ncia? O capitalitzar l¡¯atur (¡°se¡¯n diu aix¨ª, oi?¡±, es pregunten) i crear una start-up i... canviar el m¨®n? ¡°Canviar el m¨®n? Segur que volem canviar el m¨®n...?¡±, es pregunten. ?s l¡¯any 2024 i tot continua igual.

¡°Doncs el text no ha canviat gens¡±, reconeix l¡¯Israel. ¡°L¡¯¨²nica cosa que hem canviat ha sigut ¡®Facebook¡¯, que ja est¨¤ molt desfasat, per ¡®Instagram¡¯¡±. A Els ocells (2018), una altra de les obres que continua fent bolos (com Fe¨ªsima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I), el text pr¨¤cticament no ha variat tot i que la situaci¨® pol¨ªtica i social s¨ª que ho ha fet. I mant¨¦ la seva vig¨¨ncia: ¡°Senzillament, l¡¯espectador l¡¯interpreta des d¡¯una altra ¨°ptica¡±, diu Sol¨¤. ¡°Hi ha un personatge en el qual aqu¨ª, a Catalunya, molts van veure un pol¨ªtic molt reconegut, per¨° fora de Catalunya aquest pol¨ªtic no el coneixia ning¨²¡±. Ara, el mateix personatge recorda clar¨ªssimament a una altra pol¨ªtica: ¡°Ara la gent hi veu l¡¯Ayuso, i quan vam estrenar l¡¯obra ning¨² no sabia qui era Ayuso!¡±, sentencia L¨®pez. Els ocells est¨¤ inspirat (molt lliurement) en el cl¨¤ssic d¡¯Arist¨°fanes. I el que tenen els cl¨¤ssics ¨¦s que no perden vig¨¨ncia. ¡°Parla del populisme, i el populisme existir¨¤ sempre!¡±, interv¨¦ Galisteo-Rocher.

Aix¨ª i tot, Sol¨¤ reconeix alguns ensurts: ¡°Hi ha un acudit, en el text, que diu que ara per qualsevol cosa t¡¯acusen de terrorisme. Dir aix¨° a Catalunya ¨¦s una cosa. Per¨° tots recordem el silenci que es va fer a la sala la primera vegada que la vam fer al Pa¨ªs Basc...¡±

Es canvien petites coses, s¨ª, com explica Sol¨¤: ¡°A Fe¨ªsima enfermedad... [estrenada el 2010 al Versus Teatre] hi ha un maltractador i la mare de la noia li deia ¡®no passa res, que en el fons t¡¯estima¡¯. Ara li diu ¡®no t¡¯estima, i no t¡¯estimar¨¤ mai¡¯. La mare havia de parlar a la filla com a dona... Ara, a Le congr¨¨s ne marche pas -¨²ltima obra de la companyia- a Madrid -del 2 al 22 d¡¯octubre al Centro Dram¨¢tico Nacional, coproductors de l¡¯espectacle juntament amb el Lliure- hi far¨¦ canvis, res de vital: la Margaret Thatcher no desapareixer¨¤!¡± Sol¨¤ tamb¨¦ reconeix que altres obres han quedat una mica desfasades: ¡°Ara no podr¨ªem fer Sobre el fenomen de les feines de merda (2015) perqu¨¨ t¨¦ coses que serien pol¨ªticament incorrectes, per¨° llavors no ho eren¡±.

L¡¯evid¨¨ncia que aquestes obres resisteixen el pas del temps ¨¦s que s¡¯estan representant fora d¡¯Espanya i s¡¯adapten perfectament a la realitat d¡¯aquells pa?sos. Versions de Fairfly se n¡¯han fet al Canad¨¤, a Turquia, a Gr¨¨cia.... ¡°L¡¯altre dia vam veure el v¨ªdeo de Fairfly en grec i... ?stia, sabem grec!¡±, riu Galisteo-Rocher.

A Fairfly, que en el seu dia es va representar al Tantarantana amb el p¨²blic a l¡¯escenari, envoltant l¡¯escena, la proximitat ¨¦s absoluta. Entren ganes d¡¯aixecar-se i participar de tot el que estan dient, dels problemes que tenen, perqu¨¨ s¨®n els de qualsevol. ?s part de l¡¯estil de La Cal¨°rica. ¡°El nostre segell ¨¦s tan tonto com la po¨¨tica emocional del Joan Yago, barrejada amb la meva po¨¨tica i amb la dels actors i les actrius¡±, diu Sol¨¤. ¡°Tot genera aquest imaginari que acaba en aquesta manera d¡¯entendre el teatre, en aquest comprom¨ªs pol¨ªtic, en aquest sentit de l¡¯humor¡±.

Per¨° arribar a aquesta senzillesa ha estat i ¨¦s complicat. ¡°Fa tants anys que ens coneixem que les coses surten soles. Quan et poses un vestuari ja est¨¤s¡±, deixa clar Galisteo-Rocher. De fet, Joan Yago sap en qui pensa quan comen?a a escriure. Fins i tot ho va saber quan va encetar l¡¯escriptura de De qu¨¨ parlem mentre no parlem de tota aquesta merda: pensava en la M¨°nica L¨®pez. La veterana actriu es va fer fan de La Cal¨°rica quan va veure Bluf (2014), la companyia li va proposar de col¡¤laborar-hi i va dir que s¨ª abans de llegir el gui¨®.

Tornant a l¡¯¨¨xit de La Cal¨°rica: ¡°L¡¯¨¨xit ¨¦s sentir-nos orgullosos del que estem fent¡±, diu, orgull¨®s, Sol¨¤. L¨®pez hi est¨¤ d¡¯acord, per¨° afegeix: ¡°L¡¯¨¨xit ¨¦s tenir una gira per Catalunya i que la gent t¡¯esperi, ompli els teatres¡±. I ho raona en termes pragm¨¤tics: ¡°Abans no pod¨ªem viure de La Cal¨°rica. Ara s¨ª! I si ens truquen d¡¯una altra companyia, ho podem valorar. Quan la J¨²lia Trullols va estar al Lliure ens donava visibilitat, quan tornava la gent la coneixia¡±. Marc Rius ha estat a Els Watson, al TNC... La companyia s¡¯ha fet un lloc en el panorama teatral. ¡°Ja no som l¡¯alt i el baix, som el Xavi i l¡¯Aitor¡±, ressalta Galisteo-Rocher.

Mentre ja estan debatint tots plegats el proper projecte, del qual no expliquen res, van enumerant els referents. La llista ¨¦s llarga i variada...: ¡°Monty Python, Els Simpson, Animalario, tot l¡¯angl¨¨s (L¡¯Escur?¨® negre, Els joves....). I tot el teatre catal¨¤ de companyies que per a nosaltres ¨¦s tan important: Joglars, Comediants, La cubana... Hem begut de tot aix¨°¡±, coincideixen. ¡°Jo he anat a veure, gr¨¤cies al Lliure i a la Beckett, un Martin Wuttke fent d¡¯Arturo Ui, que recordar¨¦ tota la meva vida¡±, diu Israel Sol¨¤. ¡°I Heiner Muller, Robert Lepage, el Rigola...¡±. Tot aquest imaginari virolat enriqueix La Cal¨°rica, que no perd el seu segell d¡¯autenticitat.