Recomanacions teatrals per al mes d¡¯abril

La cartellera teatral de Barcelona continua farcida d¡¯una mica de tot. Des de reminisc¨¨ncies del circ fins al teatre de text m¨¦s cl¨¤ssic, passant pel documental, un homenatge musical, den¨²ncia al masclisme o una perfomance teatral.

¡®Pazzo¡¯. Versus Gl¨°ries, del 4 al 28 d¡¯abril

Roberto G. Alonso dirigeix Jordi Banacolocha i Adri¨¤ Salazar en aquesta obra de F¨¨lix Herzog que parla de les ¨¨poques passades, de les gl¨°ries, dels triomfs, dels ¨¨xits. ?poques ¨¨piques, sobretot si es miren des d¡¯un present depriment, ag¨°nic, on s¡¯ha acabat la in¨¨rcia. Pazzo ens ubica en les ru?nes d¡¯un circ que ja no ¨¦s m¨¦s que un munt de records, d¡¯estris, d¡¯il¡¤lusions. En Francesco va ser l¡¯amo i la gran estrella d¡¯aquell circ, juntament amb el pare del D¨¤rius. El jove, per¨°, nom¨¦s n¡¯ha sentit a parlar, d¡¯aquella ¨¨poca daurada. Li costen d¡¯entendre certs lligams familiars, certes obligacions... I li costar¨¤ d¡¯entendre que en Francesco decideixi, una d¨¨cada despr¨¦s, muntar un espectacle de comiat. Una idea de bojos... o no. Una obra nost¨¤lgica i emotiva que en certa manera ens pot recordar la brillant Sono io, de Circus Ronaldo, que vam poder veure al Grec de l¡¯any passat. (65 minuts)

¡®Songs for the bitch-witch women¡¯. Centre de les Arts Lliures, del 4 al 21 d¡¯abril

Mariona Naudin investiga en aquesta pe?a de nova creaci¨®, una mica performance, una mica musical i una mica teatre, com funciona el mecanisme que divideix l¡¯esfera p¨²blica de la privada i com aquesta escissi¨® regula el que es pot dir i el que no. El joc esc¨¨nic busca provocar una mirada cr¨ªtica sobre la viol¨¨ncia de g¨¨nere envers les dones partint del cas d¡¯Ana Orantes, cremada viva pel seu marit despr¨¦s de fer p¨²blics els maltractaments constants que havia patit durant 40 anys en un programa televisiu, a Canal Sur, que va impulsar la primera llei de viol¨¨ncia de g¨¨nere de l¡¯Estat espanyol. L¡¯espectacle ¨¦s un concert d¡¯una dona-monstre que es transforma constantment, que ¨¦s una i que alhora ¨¦s tots.

¡®D¨®nde re¨ªrla¡¯. Sala F¨¨nix, del 3 al 28 d¡¯abril

La trag¨¨dia de la Dora la mant¨¦ amb el passat i el futur en suspensi¨®. ?s filla d¡¯un desaparegut de la Guerra Civil Espanyola i mare d¡¯una desapareguda de la dictadura militar argentina. Per¨° aquesta obra de Triana Doce, amb Mireia Rey i Rosa Nicol¨¢s a l¡¯escenari, ¨¦s un cant a la vida a trav¨¦s de l¡¯enlla? entre mare i filla. Un cant als vincles irrompibles, m¨¦s enll¨¤ dels girs de la vida, dels silencis i del temps. Dins dels programes Mem¨°ria hist¨°rica i Feminismes de la F¨¨nix, aquesta hist¨°ria ¨¦s un s¨ªmbol de les grans esquerdes hist¨°riques: les vides robades dels que desapareixen i les vides suspeses dels que continuen vivint. D¨®nde re¨ªrla explica la hist¨°ria de dones que han lluitat i resistit durant les dictadures, a Espanya i a l¡¯Argentina. (75 minuts)

¡®Casa calores¡¯. Sala Beckett, Del 10 d¡¯abril al 19 de maig

La Sala Beckett rescata un dels primers textos de Pere Riera, in¨¨dit als escenaris, que ve a ser una fotografia personal tendra, sensible i nost¨¤lgica del pas del temps. A la casa de la Carme, Casa Calores, vivim la hist¨°ria d¡¯un matrimoni, el de la Carme, i la de quatre amics que hi viuen l¡¯adolesc¨¨ncia, la joventut i el primer apropament a l¡¯edat dels adults. Emma Arquillu¨¦, Jordi Boixaderas, J¨²lia Bonjoch, Arnau Comas, Eudald Font i Rosa Renom, dirigits pel mateix Pere Riera, ens faran testimonis de les complicitats i els secrets que arrosseguen i veurem com les debilitats i les pors de cadascun d¡¯ells van erosionant els lla?os que, de jovenets, creien que mai no podrien desfer-se del tot. Casa Calores ¨¦s un viatge pels racons de la mem¨°ria.

¡®La m¨¤quina Hamlet¡¯. Sala Atrium, fins al 28 d¡¯abril

¡°Em fa gr¨¤cia pensar que aquesta ¨¦s l¡¯obra que hauria escrit Shakespeare si hagu¨¦s viscut 450 anys¡±, diu Marc Chornet, director de Projecte Ingenu i d¡¯aquesta pe?a de Heiner M¨¹ller. ¡°Actualitza un cl¨¤ssic transformant-lo en una pe?a nova que, en el fons ¨¦s Hamlet si visqu¨¦s avui, amb els problemes que tindria avui, amb els mals contemporanis¡±. Xavier Torra Xuriguera i Anna P¨¦rez Moya s¨®n dos personatges a?llats del m¨®n (Hamlet i Of¨¨lia) , amb els seus problemes, de rics, esclar, mirant d¡¯ocupar l¡¯espai de l¡¯altre. Una Of¨¨lia, doncs, que es rebel¡¤la despr¨¦s de tants segles d¡¯esclavatge com a dona. Tot en una habitaci¨® d¡¯hotel, una mena de no-lloc que Chornet concep com una met¨¤fora de la ment de Hamlet.

¡®Les dones s¨¤vies¡¯. El Mald¨¤, del 3 al 28 d¡¯abril

Les dones s¨¤vies s¡¯ha convertit en un dels cl¨¤ssics del teatre catal¨¤. Aquesta versi¨® lliure i divertid¨ªssima de l¡¯obra de Moli¨¨re que van crear Ricard Farr¨¦ i Enric Cambray el 2016 continua fent bolos pertot arreu i ara torna a la casa mare, el Mald¨¤, per en¨¨sima vegada. ¡°Era un repte¡±, deia llavors Farr¨¦. ¡°Entre altres coses, perqu¨¨ redu?m els 13 personatges a vuit, i els actors, a nosaltres dos¡±. I, entre altres coses, tamb¨¦, perqu¨¨ l¡¯obra respecta escrupolosament el text original (l¡¯adaptaci¨® va ser a c¨¤rrec de Llu¨ªs Hansen i J¨²lia Bonjoch) i la intenci¨® cr¨ªtica de l¡¯autor: primer la de la mare que vol casar una filla amb alg¨² important (el senyor Cunill, ni m¨¦s ni menys!) i despr¨¦s la de les dones s¨¤vies (mare, cunyada i primog¨¨nita), que s¡¯eduquen en un refinament i una erudici¨® que es porten c¨°micament a l¡¯extrem. Aquestes senyores estirades s¨®n la representaci¨® de tota una classe social que viu de les aparences, de quedar b¨¦, del qu¨¨ diran i, per descomptat, del com ho diran. (70 minuts)

¡®Jaur¨ªa¡¯. Romea. Del 4 d¡¯abril al 5 de maig

Jordi Casanovas, un dels mestres del teatre documental, despr¨¦s de plasmar el cas B¨¢rcenas a Ruz-B¨¢rcenas, el 2014, va tornar a posar un jutjat al damunt d¡¯un escenari amb Jaur¨ªa, un text teatral extret fidelment de les declaracions dels acusats i de la denunciant al judici a La Manada, el grup de cinc amics que, al comen?ament de les festes de San Ferm¨ªn del 2016, a Pamplona, van violar una noia en un portal. ?ngela Cervantes, Artur Busquets, Francesc Cu¨¦llar, Quim ?vila, David Men¨¦ndez i Carlos Cuevas, dirigits per Miguel del Arco, representen aquesta ficci¨® documental on la noia torna a ser victimitzada, havent de donar encara m¨¦s detalls de la seva intimitat. El cas va sacsejar conceptes de la masculinitat, l¡¯agressi¨® sexual i el consentiment fins a canviar les lleis a Espanya. (85 minuts)

¡®Fairfly¡¯. Espai Texas. Fins al 26 de maig

Quatre companys de feina (dos d¡¯ells, marit i muller) reben un correu electr¨°nic informant-los que l¡¯empresa far¨¤ un Expedient de Regulaci¨® d¡¯Ocupaci¨®. Els seus llocs de treball estan en perill i es reuneixen per veure com han d¡¯actuar: arrossegar-se per mantenir-se en les condicions que sigui? Plantar cara a la companyia? Organitzar un comit¨¨ de resist¨¨ncia? O capitalitzar l¡¯atur (¡±se¡¯n diu aix¨ª, oi?¡±, es pregunten) i crear una start-up i... canviar el m¨®n? ¡°Canviar el m¨®n? Segur que volem canviar el m¨®n...?¡±, es pregunten. Una obra amb el segell inconfusible de La Cal¨°rica de fa... set anys! que mant¨¦ tota la seva vig¨¨ncia. Marca La Cal¨°rica. Joan Yago va escriure un text ¨¤gil, divertit, proper i cr¨ªtic que dirigeix Israel Sol¨¤ i interpreten, com si estiguessin reunits al menjador de casa nostra, Xavi Franc¨¦s, Esther L¨®pez, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura. (80 minuts)

?Oca?a (reina de las Ramblas)¡¯. Espai Texas, 12, 13, 20 i 27 d¡¯abril.

Joan V¨¢zquez no pot negar que ja se sent una mica Oca?a. Tamb¨¦ per en¨¨sima vegada torna a Barcelona amb aquesta obra en la qual es va ficant en la pell de Jos¨¦ P¨¦rez Oca?a, pintor, esvalotador, ¨¤nima lliure i performer de la Barcelona canalla dels setanta. El mon¨°leg (cantat, recitat i interpretat per V¨¢zquez) ¨¦s tan cr¨ªtic com ho va ser Oca?a. ¡°Ell era tot color, queer molt abans que el terme s¡¯encuny¨¦s¡±, diu, mentre no deixa de sonar la guitarra. L¡¯obra ens presenta un conferenciant setci¨¨ncies que comen?a a explicar la hist¨°ria d¡¯Oca?a i, de cop, esdev¨¦ el mateix Oca?a. Joan V¨¢zquez, llavors, comen?a a parlar en primera persona, acompanyat per la guitarra de Marc Sambola. No ens cal res m¨¦s per fer volar aquest ¡°mon¨°leg amb can?ons¡± (segons definici¨® del mateix V¨¢zquez) barrejat amb el teatre documental i amb l¡¯autoficci¨®. De fet, recorrem la vida d¡¯Oca?a, des que va arribar a Barcelona, el 1971, fins a la seva mort, al seu poble, Cantillana (Sevilla) el 1983, amb 36 anys. (70 minuts)